La dona justa (Az Igazi)
¿Existeixen la dona justa o l'home just? ¿Aquell home o dona fet a mida i que ens escau com l'anell al dit? Potser escoltar en silenci les paraules dels protagonistes de "La dona justa" (Sándor Márai) ens ajudarà a trobar la resposta.
"¿Vols foc? Digues, ¿tu com portes aquesta batalla contra el fum...? Jo no me'n surto, hi he renunciat. No a les cigarretes, sinó a la lluita. Un dia també hauré de retre comptes sobre això. Un s'ha de plantejar seriosament si paga la pena de viure cinc o deu anys més sense tabac, si li convé lliurar-se a aquest vici vergonyós i roí, que t'acaba matant, però mentrestant t'omple la vida d'una manera estranya que al mateix temps distén i estimula el sistema nerviós. Passats els cinquanta anys, esdevé una de les qüestions més serioses de la vida. A la qual contesto amb espasmes a la coronària i amb la decisió de continuar així, fins a la mort. No renunciaré mai a aquest verí amarg, perquè no val la pena. ¿Dius que és tan fàcil deixar-ho...? I tant! Sé prou que no és impossible. Jo també he deixat de fumar de tant en tant, mentre valia la pena. El problema era que l'única idea fixa de tota la jornada era la cigarreta no encesa. Tard o d'hora, també hem d'afrontar aquest problema. Cal que ens resignem davant la pròpia debilitat, acceptar que necessitem un narcòtic i pagar-ne les conseqüències. D'aquesta manera, tot plegat es fa més senzill. Quan dic això, llavors em repliquen: "No ets un heroi". I jo contesto: "Segurament no sóc un heroi, però tampoc sóc un covard, perquè almenys tinc el valor de viure les meves passions".Continua a autors tastats
