31.8.07



Divendres, 31 d'agost

Se'm moren les plantes

Si els dits fossin xilòfons 31 d'agost, divendres: acaba la setmana, el mes, les vacances... i ens diu adeú l'estiu.
Per superar-ho, un glop musical. Gentilesa de la discogràfica Bankrober i dels cantants Guillamino, Mazoni, Sanjosex .

I com a mostra, una de les cançons del CD que m'he comprat: Se'm moren les plantes. Lletra i música: Jaume Pla (Si els dits fossin xilòfons, Mazoni, 2007)

Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res
Per molt que les regui
Se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el perquè
Se'm moren les plantes no ho puc evitar
Per molt que m'hi esforci
Alguns diuen que és el canvi de clima però jo sé que no és veritat
Em posen a prova perquè saben com sóc

Que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc
Que tot el que creix mor a poc a poc
Quan la constància flaqueja
Si et distreus i perds el nord
Se'm moren les plantes i em poso molt trist
Però no perdo l'esperança
Compro llavors al florista cada matí.

Podeu escoltar-la al blog : alegria de la huerta

Continua a cromets poètics

28.8.07



Dimarts, 28 d'agost

Andrea Camilleri: "Sense Títol"(Privo di titolo)


 Sense TítolL'assassí

Cap a mig abril del 1941, el professor de formació de l'esperit militar de l'institut «Empèdocles» de Giurgenti, advocat Francesco Mormino, va començar, prèvia autorització del senyor director, és clar, a rodar classe per classe per explicar-nos a tots els alumnes (jo llavors feia primer), el com i el perquè del gran aplec de joves feixistes que havia de fer-se a Caltanissetta el 21 d'aquell mes.
I corrien veus que en aquell aplec també hi participarien mosses italianes del moviment de totes les altres províncies.
A la nostra classe, el professor advocat Monnino s'hi va presentar a mig matí i va interrompre una terrible prova de grec. Per això tota la classe el va rebre a peu dret, el va saludar a la romana i li va dedicar un aplaudiment alliberador espontani.
Anava de civil, però duia la camisa negra. Quinquagenari, robust, amb la closca com una bola de billar, solia posar-se les mans als malucs i quan no parlava es gronxava endavant i endarrere tirant la barbeta endavant igual que solia fer Benito Mussolini. Tenia fama de ser un gran poeta i era cosa sabuda que un poema seu de dos mil versos, titulat ¡Duce!, l'havien comprat, per ordre del Secretari Federal, totes les biblioteques escolars i totes les cases del moviment de la província.
Amb elocució tribunalícia i emocionada, el professor de formació de l'esperit militar ens va explicar que ens hauríem de desplaçar a Caltanissetta per retre homenatge a l'únic màrtir feixista italià, Gigino Gattuso, en el vintè aniversari del seu sacrifici suprem (...)

Continua a autors remenats

9.8.07



Dijous, 9 d'agost

Obrint pas: Benvingut al paradís

Disc molt bo. Em quedo amb aquestes cançons: Cau la nit, el gran circ dels invisibles, camins, mentides, malaguenya de Xarxeta i cante.


"El gran circ dels invisibles"

benvinguts al paradís S´obre el teló
del gran circ de la mentida que han alçat
un dia mes als carrers dels oblidats

Els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soledat


La soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res mes que la vida que li han pres

Com aquell pres
que escriu cançons d´amor a les parets
per somniar un món sense carcellers

El circ ha començat!

continua a cromets poètics

5.8.07



Dilluns, 6 d'agost

Noves


 L'Arch de Sant Martí 23 agost 1885

Noves.- Fa alguns temps que la catarata del Niàgara està il·luminada en los dos costats durant la nit per la llum elèctrica tancada en grans globos de cristall, pintats de tots los colors de l'arch de Sant Martí. Així és que de nit com de dia il·luminat per lo sol esplèndid, tots los matisos del prisma se reflexen en l'espessa bromera de les aigües.

La llum elèctrica és tan intensa que els reverends pares Carmelites d'un convent situat a l'altre costat del Niàgara, en lo Canadà, poden estalviar-se altra llum, perquè amb aquesta llegeixen perfectament lo Breviari sortint a fora las finestres.

(...)

- Diu un col·lega: en matèria d'anuncis, la premsa espanyola no ha arribat encara al perfeccionament que admirem en alguns periòdics estrangers. En la francesa i en la italiana hi trobem anuncis molt especials. Allà van algunes mostres: "Madame X, sonànbula, mèdium vident i cantant, professora de cartomància, tots los dies des de les vuit del matí fins al fosquejar, miracles privats". Altre: "Una senyoreta, soltera en son poble i òrfena a París, jove, hermosa, instruïda en totes les labors de dona i dotada amb cent mil francs, desitja casar-se amb un home solter, sense família, que no hagi servit (en l'exèrcit) i jove, encara que sia pobre i lleig". Altre: "Un senyor solter, desitja trobar-ne un altre que li serveixi i netegi i afaiti i li canti alguna coseta italiana".

continua a estoig de moneries