26.11.05



Dissabte, 26 de novembre

Pedro Páramo

Margo Glantz

Juan Rulfo Uno. Sabemos que Juan Rulfo es autor de El llano en llamas, cuentos; una novela, Pedro Páramo; algunos guiones de cine, El gallo de oro, La fórmula secreta... Fragmentos de novelas destruidas, Los hijos del desaliento, La cordillera; un relato 'La vida no es muy seria en sus cosas'. Además de numerosas, magníficas, fotografías...

Continua a versió original

19.11.05



Dimarts, 22 de novembre

Dinar regionalista

dinar L'Arch de Sant Martí. 5 d'abril 1885

Lo diumenge passat tingué lloch al Restaurant Martin de Barcelona un dinar que'ls catalanistas oferiren á la Comissió que passá á Madrit pera fer entrega al Rey de la Memoria acordada en la reunió de Llotja. En lo gran saló de dit restaurant s'hi disposaren quatre taulas unidas per una transversal en la testera, ocupada per la Comissió y la presidencia, que's concedí á don Eusebi Güell y Bacigalupi.

L'acte revestí gran importancia, no solzament per la calitat de las personas que hi concorregueren, sinó també per l'unitat de miras y entussiasme catalanista que hi regná. Tot era catalá: la forma de las taulas recordant nostra gloriós escut; los discursos que s'hi pronunciaren y fins la llista dels plats que ab l'escut de las quatre barras se repartí als concurrents... Continua a cromets del 1885

Discursos de
Eusebi Güell y Bacigalupi, Valentí Amirall i Marià Maspons



Dissabte, 19 de novembre

Mi colección de momentos

António Lobo Antunes

onadaNo me gusta escribir en lugares confortables ni con bonitas vistas desde la ventana: es en una silla dura, frente a la pared, donde doy el do de pecho. Me complace trabajar en cocinas, desvanes, habitaciones de hotel con mesas inestables y los grabados más feos posible: me da igual el lugar siempre que no sea agradable. Durante años escribí sobre un tablero de mármol rajado, ahora lo hago sobre un tablero de cristal, gracias a Dios no siempre limpio, en un espacio helado en invierno y lleno de corrientes de aire en verano: hasta hoy he conseguido burlar la neumonía. Tampoco me quita el sueño dónde vivo, ni qué como, ni qué ropa me pongo. ¿Qué me importa entonces? Así de sopetón me importó cuando el tren en que iba, en Alemania, paró por la noche en una pequeña estación desierta y oí, en medio de la lluvia, un clarinete que sonaba en una casa invisible: me pareció que de repente entendía la vida y el mundo...

Continua a versió original

18.11.05



Divendres,18 de novembre

Els bandits del tren

Joan Barril

Ahir hi havia gent que es partia de riure perquè la muralla romana de Tarragona havia cedit per les pluges. Les catàstrofes a vegades triguen segles a produir-se. Altres vegades, com a Almuñécar, els ponts s'enfonsen abans fins i tot que hi circulin cotxes i els materials es fatiguen abans de suportar alguna cosa més que el seu propi pes. En les catàstrofes sempre hi ha implícita una sensació d'injus- tícia divina. ¿Per què, Senyor, ens envieu el Wilma, el Katrina, les llagostes del Sahel o el tsunami de l'Índic?...
Continua a cromets guanyats

13.11.05



Diumege, 13 de novembre

Películas para periodistas

Carlos Fuentes

 Las dos mejores películas que actualmente se exhiben en Estados Unidos tratan de manera importante temas que nos conciernen a todos. Los poderes y límites de la información. El derecho a la verdad y el derecho a la imaginación.

En Capote, el amanerado y narcisista autor de Desayuno en Tiffany abandona el circuito coctelero de Manhattan, desciende de los rascacielos verticales y se interna en la llanura sin horizontes de Kansas a fin de escribir la crónica de un crimen gratuito. Una familia de la clase media, los Clutter, han sido asesinados "a sangre fría" por dos hombres sin más oportunidad de sobresalir que ésta, atroz, de matar a los inocentes y esperar la notoriedad que su hazaña les conceda. Dos sociópatas, uno más inteligente que el otro, aguardan al cronista que haga legibles sus personalidades...

continua a versió original

10.11.05



Dijous, 10 de novembre

Pánico o victoria

Vicente Verdú

 La pesadumbre ¿puede crear prosperidad? Eric Fromm sostenía que provocar emociones luctuosas entre la población formaba parte de la estrategia del poder porque los ciudadanos decaídos suelen ser más fáciles de dirigir y manipular. Los tristes se conducen como animales dóciles y todavía más sumisos si se encuentran poseídos por una patología animal. De esta manera, se cierra la cadena de las cadenas alimentarias por la que circula el virus de la gripe aviar, el virus de la palmípeda y de la carne de gallina, asociada a la cobardía, el inhibicionismo y la necesidad de protección...

Continua a versió original

9.11.05



Dimecres, 9 de novembre

Camí de Sirga (cap I)

Jesús Moncada

mequinensa Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d'acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l'aire lluminós del matí de primavera...

Continua a textos

6.11.05



Dilluns 7 de novembre

Lo que diu la comissió

roda de premsaL'Arch de Sant Martí. 22 de mars de 1885.

La Comissió que aná á Madrit á presentar á S. M. lo rey la Memoria acordada en la reunió de la Casa Llotja ha donat compte del desempenyo de sa misió á la Mesa y demés Comissions de dita reunió en los següents termes:

La comissió encarregada de presentar á Sa Magestat lo Rey la Memoria acordada en la reunió de la Llotja, tan bon punt han retornat tots sos individuos, creu de son deber donar compte del cumpliment de son encárrech.

Los comissionats que passaren á Madrit fóren, com vostés saben, D. Mariá Maspons, D. Benet Malvehy, D. Angel Guimera, D. Jaume Collell, D. Manel Vilá, D. Jascinto Verdaguer, D. Valentí Almirall, D. Joan Anton Sorribes, D. Frederich Soler, D. Joseph Pella y Forgas, D. Joan Permanyer y D. Joseph Pujol, als quals en Madrit al anar al Palau va unirshi D. Ramon Torelló, indiviuo de la comissió redactora....

Continua a cromets del 1885

Diumenge, 6 de novembre

Harriet i l'evolució de les espècies

Manuel Vicent

tortugues Dejando a un lado a las amebas, que son inmortales, la criatura más vieja del planeta es la tortuga gigante Harriet, que va a cumplir 175 años. Vive en Australia, es hembra y todavía ovula. Se supone que esta tortuga nació en una de las islas Galápagos, y fue uno de los tres ejemplares que se trajo Darwin a Inglaterra, en 1836, al finalizar su expedición en el buque Beagle. Sus dos compañeras murieron a causa de las inclemencias del clima de Londres, pero Harriet fue trasladada a Australia, donde ahora, según cuentan, a veces saca la cabeza del caparazón y la vuelve a esconder enseguida porque no le interesa nada de lo que pasa en este perro mundo...

Continua a versió original

5.11.05



Dissabte, 5 de novembre

Gran Gala

Agustí Fancelli

gran gala A la Gran gala parlamentària de Madrid hi hem enviat de gira les millors veus: un tenor liricospinto (Artur Mas), una soprano dramàtica (Manuela de Madre) i un basso profondo (Josep Lluís Carod Rovira). Val a dir que els tres s’han estudiat els papers a fons. Han passat la primera eliminatòria folgadament, sense cap gall apreciable i, sobretot, sense fer el ridícul (“On peut faire tout, sauf le ridicule!”, va dir Tarradellas a certa autoritat francesa que va consultar-lo a Saint-Martin-le-Beau...). Els divos han triat cadascú la seva ària, però l’harmonia era comuna, un baix continu de dos acords perfectes: consens i constitucionalitat...

Continua a cromets guanyats

4.11.05



Dissabte, 5 de novembre

Reaccions a la presentació del Memorial de Greuges


on murmure dans la ville MADRIT, 19 Mars de 1885.

La Memoria de las associacions catalanas al Rey, coneguda aqui ab lo nom de Memorial d'agravis de Catalunya, produheix tal efecte á los que la llegeixen, que quan troban á un catalá se'l miran ab reconcentrada ira y fugen d'éll com de la peste, ¿per qué aixó? no trobo explicació mes verosímil que, essent lo de revelar lo document un proposit ferm del poble catalá á revindicar sa personalitat histórica y á fer respectar son dret y sos interessos nascuts al calor del trevall, sostinguts y engrandits á forsa de suhor, d'intelligencia y de perseverancia, se dona un cop mortal á la influhencia absorvent y dominant dels homes dits de Gobern residents á Madrit, y fereix á tanta mitjanía y nulitat que viu bé ó malament á la sombra del Estat y de sos organismes, xupant la sava de la nació, soposant serveys sovint perjudicials y nocius, pocas voltas profitosos...

Continua a cromets del 1885


Divendres, 4 de novembre

Les llengües d'Europa, 2

Joan Francesc Mira

 Es justament quan es percep el perill de deixar de ser allò que hom era o imagina que era que es lliga el projecte nacional a un projecte lingüístic. Totes les societats nacionals de l'Europa contemporània, amb estat o amb aspiracions a alguna forma d'estat, han tingut un "programa" d'aquesta mena al llarg dels segles XIX i XX. En la seua forma més elaborada, els objectius són sempre els mateixos: una llengua unificada, un estàndard comú, contra els perills de la disgregació; una llengua depurada de tot allò que és vist com a aliè, adherència estranya; i una llengua efectivament nacional i pròpia, que reocupe tots els espais que ha arribat a ocupar la llengua no pròpia, la d'una altra nació...

Continua a articles

1.11.05



Dimarts, 1 de novembre

Cromet de Tots Sants


carabasses d'absents

i

carabasses



El maremoto de Lisboa y Cádiz

Lisboa MIGUEL MORA - Lisboa

Las crónicas cuentan que el Día de Todos los Santos de 1755 amaneció espléndido en Lisboa. Que las familias pudientes se fueron a pasar la fiesta a Sintra; que los menos ricos tenían encendidas velas en memoria de sus muertos o estaban en los cementerios rezando. Los grabados enseñan los barcos que navegaban por el Tajo. Detrás se adivina una ciudad caótica, apretada y soberbia, reflejo del próspero emporio comercial que era la Lisboa imperial...

continua a versió original