29.4.02

Cromet de literatura i cinema la llanterna màgica: "Far from the Madding Crowd"


Thomas Hardy. Vida i obra
more ..
fotografies
fragments de les novel.les
fragments
July Christie/ actriu de la versió cinematogràfica de "lluny del mundanal soroll argument de la novel.la i paisatges
textos inspirats en la contemplació del cel

Las personas que están solas en la montaña durante una medianoche clara como ésta casi pueden palpar el movimiento giratorio de la Tierra hacia el este”

(Lejos del mundanal ruido, Thomas Hardy 1840-1928 poeta y novelista inglés

27.4.02

Rody Graumans. 85 Lamps Lighting Fixture. 1992. jocs florals

Cromet 151.. de Jocs florals.... sèrie poètics". Arreplegat a la meva filla que feia el ronso i no me'l volia donar. ( és el poema que ha guanyat els Jocs florals de la seva escola en la modalitat de "patria")

Terra.........aigües

No hi ha timó, la nau viatja a la deriva
No pots controlar-ho, no depèn de tu la vida.

La mar es defensa, t'intimida i s'esbrava
¿vols lluitar contra ella?
penses....no et deixarà escapar
Aquest cop has perdut la partida.

continua........ a poètics

Irene

25.4.02

Eric

Eric Rohmer: el gust per la bellesa. Director del que he vist gairebé tot. Encara que amb ganes de reveure les seves primeres pel.lícules. No es per res, eh, però de tant en tant les tinc totes barrejades al cap ( que ja passa això). Bé, de moment, les aniré recordant per aquí, que també és una altra manera d'anar-me-les passant de franc

mas


Eric

23.4.02

Cromet de Sant Jordi Homenatge a Vitruvi (Regal de Sant Jordi per a un salvador).

Leonardo da Vinci/l’uomo di vitruvio


Hombre bien proporcionado se puede llamar aquel que contiene en su alto(segun Vitruvio), diez rostros. L'Home/ a cromets sants/Sant Jordi 2002

miranda del mar



22.4.02

Cromet 146 de Sant Jordi sèrie llegenda: llibre i rosa


Sant Jordi i el drac

Hi havia una vegada un drac a qui les les donzelles buscaven perquè tenia fama de saber-les contentar. El drac, que només menjava herba, les convidava a berenar cada tarda. Amb el temps la seva fama de bon amfitrió i bon conversador, va anar creixent per la contrada. Cada tarda es presentaven més donzelles per tastar les seves estranyes menges. El que li sortia millor era un assortit de fruites de bosc acompanyades de cacau. El fet és que, quan les noies provaven aquest plat, ja no volien tornar a casa. Era una mena d'encantament.
........ continua a sèrie llegenda: llibre i rosa


Feliç Sant Jordi

mas

20.4.02

Cromet 144. de la sèrie "noves pàgines blogs" que posaré als enllaços de la columna de l'esquerra. ( es veu prou bé?)
Virgen y furioso
bitacora de mierda
lunatico
monades (cromet nou)
Cromet 143. de la sèrie "lectures". Què farem amb tants articles i llibres interessants? Això em pregunto jo, que tinc tota una taula plena de llibres i revistes per llegir. Els toco i remeno de tant en tant perquè no creguin que els he deixat abandonats( que ja ho comencen a tenir clar a hores d'ara). Però com no disposi d'un dia de 100 hores.. amb un rellotge que em vagi manant que em centri en una sola activitat i me n'oblidi de les altres... crec que el pobres continuaran esperant. De moment, em conformo guardant-los en el magatzem d'Internet, que , com a mímim, em surt de franc i no s'hi posa la pols.

mas

Utopia (Penguin Classics)by Thomas More, Paul Turner


J.J. Millás: "Dos mujeres en Praga"/entrevista apareguda al suplement Babelia del diari El Pais/ dissabte 13 d'abril de 2002


'No hay nada más raro que lo normal' (fragments)


PREGUNTA. Dos mujeres en Praga surge de un anuncio de prensa en el que alguien -profesor de un taller literario en su novela- se ofrece para escribir biografías. Medio mundo quiere contar su vida. ¿Por qué?

RESPUESTA. Aunque es una necesidad universal, se acentúa en épocas en las que la realidad está más fragmentada. La gente tiene la necesidad de someter lo disperso a unidad y orden. Cuando se cuenta la vida se hace una operación literaria, que es seleccionar. ¿Con qué criterio? Con el de usar materiales que estén al servicio del sentido. Levantar una biografía es muy parecido al modo en que se construye una novela. Seleccionar ya es falsear. Además, a veces no hay otro modo de contar la verdad que mintiendo. Eso es lo que hace la mujer de la novela.
...........


De lo grave a lo pintoresco:"Estampas de Italia"/ Charles Dickens/Babelia/ El Pais/ dissabte 13 d'abril de 2002

Copio un fragment de l'article de José María Guelbenzu que no apareix a l'enllaç de Babelia digital

De lo grave a lo pintoresco, los recursos del autor son absolutos al servicio de la creación de esas estampas del viaje. Les dejaré un regalo para ir abriendo boca: "Liorna tenía mala fama por los apuñalamientos, y con razón, hay que admitirlo, pues no hace muchos años había un club de asesinos cuyos miembros no guardaban rencor a nadie en particular, pero se dedicaban a apuñalar a la gente (personas a quienes no conocían de nada) en las calles, de noche, por el placer y la emoción que les proporcionaba el esparcimiento. Creo que el presidente de tan amable asosciación era un zapatero. pero lo capturaron y el club se disolvió" . Ya no se hacen viajes como éstos. No desaprovechen la ocasión

a date with face/Jack vetriano

La tercera búsqueda de Tom Waits

16.4.02

Una història bonica

estamos a lunes, abril 15, 2002

Mi madre acaba de regresar de la reunion anual con sus hermanos. Es un ritual que hacen cada primavera sin falta en el pueblo donde vive mi abuela con motivo de la visita de mi tia del norte. Mi abuelo tuvo un trabajo nomada y lo más que llegó a afincar a su familia en un lugar determinado fueron un par de años. Hacía carreteras y cuando las terminaba los siete se largaban por ellas igual que habian llegado. Fueron saltando por la geografia española, de un lugar a otro, hasta que a los hijos les llego la edad de merecer. A partir de entonces en cada uno de los nuevos lugares a los que llegaron alguno de los cinco encontró un amor, y renuncio a la que hasta entonces habia sido su familia, y abandonó la vida nomada quedandose en tierra y viendo a los demas marchar. Asi, al final, quedaron esparcidos por el mapa, aunque todos tendiendo al sur separados por distancias faciles de cubrir en unas pocas horas, todos salvo mi tia Elvira

Continua a asteroide



Cromet 138 de la sèriecromets guanyats: Millás reivindica una novela bastarda, ambidextra y mestiza. Dimarts 17 d'abril/ secció cultura

J.José Millàs

Com que els enllaços que agafo del País no duren gaire, aquesta vegada copiaré la part de l'article que m'interessa. Que no passi com altres vegades que, creient que l'enllaç funciona després ens trobem amb el fiasco que el que surt es la noteta de page no found.
En aquest article és presenta la darrera novel.la de Millás i l'autor aprofita per explicar el seu concepte d'autoria. Com que parla d'ambidextres, i jo sóc una dretana forçada amb restes d'esquerrana, doncs, ves, l'hi havia de posar:-). El primer que llegeixi el llibre, que avisi, que jo trigaré encara unes setmanes. S'agrairan els comentaris

mas

El escritor presenta 'Dos mujeres en Praga', premio Primavera article senser Miguel Mora | Madrid

Pero habló también del mestizaje entre periodismo y literatura, de la habitual convivencia de un relato dentro de otro relato, del escritor ante la diatriba sinceridad-oficio, de la búsqueda del necesario equilibrio entre escribir "lo que mandan las palabras y lo que uno quiere decir".

Para complicar un poco más las cosas, Millás contó que lo más genial que ha leído sobre el sentido de narrar es la aplicación de la tesis freudiana que sostiene que, según una fantasía universal, hay dos formas de ver el mundo (y, por tanto, dos tipos de personas, y de escritores, y de periodistas): los legítimos, que se creen hijos de sus padres, y los bastardos, que se plantean si son o no hijos de sus padres.

Millás prefiere con mucho a los bastardos, según fue explicando con su habitual mezcla de perplejidades y agudezas. "En principio todos somos adoptados, porque si tus padres biológicos no te adoptan, estás perdido. Pero sólo los bastardos hacen lo que debe hacer un escritor. Plantearse la realidad, preguntarse quiénes somos y nuestro origen, pensar ¿seré yo hijo de estos señores?, buscar un sentido a la literatura y a la vida".

14.4.02

Cromet 136. de la sèrie viatges i altres paisatges. Enviat per una persona que viu "a la quinta forca", en aquest cas "Sant Francisco", via l'e-mail d'una catalana que ens recorda sempre a través dels seus passejos.

passeig pel port de Barcelona

It isn't a Sant Francisco's post card, ehh, it is a beautiful post card of Barcelona's port at the beginning of this century (this is my present)

mas

“Where do we go from here?”


A short memoir by Antonio Garnachas Chacon

It’s Tuesday evening, and we begin our long walk in the great city by the bay, the city of San Francisco. Maria and I approach the streets of California and Kearny and face each other. Maria proceeds to ask me “So, what path shall we take today?” I respond by saying “How about our usual, down to the Embarcadero and up Hyde Street?” “Great, let’s do it then,” Maria replies. And so off we go, strolling down the busy street of California, surrounded by massive buildings with lights illuminating the streets as the dusk of the night creeps upon us. “Ding, ding”, the penetrating sound of San Francisco’s cable car stings our ears as it goes a- rolling-by, full of people rushing to get home from work. “Can you spare some change?” a dirty but soft spoken homeless man asks as we pass him in front of a fancy restaurant full of professionally dressed business people. “Taxi, taxi!” an elegant women shouts from the corner of an intersection as she impatiently waits. We continue to walk with our senses aware of the surroundings but at the same time deeply engaged in ordinary conversation. Then a moment comes when we pause from talking and observe our environment...
continua a viatges i altres paisatges

13.4.02

Cromets de la sèrie poètics Enric casassas
a l’escola

Cromet 135. Manuals d'urbanitat que intentaven portar per bon camí a les noies dels anys 20. Editat pel Bisbat de Barcelona.

El llibret presenta diferents situacions que presenten el que ha de fer la "niña bien educada " i allò que ha d'evitar. Alguns dels "defectes" encara són de plena actualitat, la qual cosa vol dir que de poc van servir aquests savis consells adreçats a les nostres àvies.

EN LOS VIAJES

1. ¿ Cómo se comporta la niña bien educada en los viajes?
Procurando ser, en toda circunstancia, la gloria y la corona de sus padres, y demostrando que han logrado darle completa y exquisita educación.

2. ¿Qué reglas observa más particularmente en los viajes la níña bien educada?
Primera: No molestar a nadie en ningún concepto.
Segunda: Soportar con paciencia y disimulo las muchas incomodidades y sacrificios que en los viajes son inevitables
Tercera: No abusar de la condescendencia de unos ni tratar a otros con demasiada franqueza.

3. ¿Quienes son las niñas que mas molestan en los viajes?
Primero. Las caprichosas que van, vienen, interrumpen, preguntan, chillan etc, sin ton ni son.
Segundo. Las egoístas, que quieren que todos se ocupen de ellas, que las escuchen y las alaben,
Tercero. Las reguñonas que de todo se quejan.

4. ¿ Cómo se porta la niña bien educada cuando viaja, en lo tocante a preguntas y respuestas?
Cuando algo le preguntan contesta lo mejor que sabe y muy amablemente, pero ella no se atreve a hacer preguntes a gente estraña.

mas

12.4.02

Cromet que continua la partida d'autors remenatas: Carner remenat
Cromet 135. de la sèrie poètics haikus presentats al premi Ciutat d' Olot de poesia 2002

haikus

Cromet 134. de la sèrie tocant de peus a terra. Sabates que han trepitjat el segle
invents del segle

advertisement/1960

9.4.02


Cromet 131. La màquina d'escriure Smith saluda el seu substitut ( el que ha escrit tot això) invents del segle

amic teclat, vull donar-te la benvinguda en aquest vall de lletres. Sé que estàs arribant a un grau d'explotació semblant al que vaig patir jo en els meus meus millors moments. Per això, t'aconsello que t'ho prenguis en calma. Hauràs comprovat que no tots els dits toquen igual. Paciència. No et valdrà de res queixar-te. Si et serveix de consol, de pitjor les he passades jo quan se'm trencava alguna molla. Allò sí que era patir.

Bé noi, disfruta de tots els dits del món.

Les tecles del teclat


màquina d’escriure Smith

6.4.02

Cromet 128.. de dissabte. Troballes meravelloses en el mar d'Internet

Georgia O'Keeffe
<br />/evening star


L'article de Paz Alvear suave es la noche. Us recomano tot el que escriu. Es una bafarada de vida a la cara. No deixeu d'entrar també als enllaços que va posant ( com a referents que formen part del mateix missagte). No deixeu de comentar-li el que penseu ( ella ho desitja moltíssim).
L'article d'avui, Encenderé nueve fuegos, n'és un exemple de tot això que us dic. De pas, podeu perdre-us per la seva pàgina. Es un viatge que no té preu. arxius "ayer"

Joan Miró/Á toute épreuve


La poesia visual de Mariano Gistain "¿Quién tiene el mando?Una altra pàgina per perdre'sTexto casi a diario

iiiiiiiiiiiiiii la pàgina màgica d'Andrew Hoshkin hoshq plena de fotos de paisatges i de gent, que ens conviden a capbussar-nos-hi ( ofereix la traducció de l'original anglès en altres llengües, entre elles, el castellà)
exemples de fotos:-) photo gallery

i... per als qui vulguin fer el viatge realitat, la pàgina que posa a disposició de tots nosaltres els milers de kilòmetres de vies de tren fora de servei. Es poden recórrer a peu o en bicicleta. vias verdes

Mas

4.4.02

Cromet revelador. Josep Carner poètics

Henri Matisse. Dance (first version). 1909

Una adolescent en la nit de maig

Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.

Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.

(ofrena)

Joguines

Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants:
aquestes són joguines que hi juguen els infants.

Davant, els ulls encesos que vénen d'uns jardins:
aquestes són joguines que hi juguen els destins.

(llunari)


antologia de poemes de J.Carner

1.4.02

Cromet 126... poètic de pasqua Demà em comença la temporada poètica. Aprofitant l'avinentesa, hi poso un dels poemes de l'autor que remenaré.

mas

J.Salvat-Papasseit

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia

envejosa

a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.


De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.


Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat-Papasseit/ 1894-1924
originals i traduccions de poetes catalans a d'altres llengües
antologia de poemes
dades biogràfiques i escrits