24.4.05

Diumenge, 24 d'abril

El míte de Sísif a "Un barril de sabó moll" (Jesús Moncada)


El cafè de la granota Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l'horeta d'anar a dinar -em digué el vell Cristòfol a la Granota mentre bevíem cafè, abans d'encetar la partida de botifarra. Tinc present que les dones ja passaven amb les senalles al braç, fent via a les mines a dur el recapte als hòmens, i per la vall del riu retrunyien les càrregues de dinamita que feien petar al migdia...Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós. Un dia lleig, xiquet, d'aquells que t'esmolen els nervis.
El Llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, acabava de lligar amarres al molló del Pedret, i la tripulació -el patró i els peons- descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Flix a la matinada. De sabó moll, a la vila no en fabricàvem, això ja ho saps; calia pujar-lo de per avall i ho feien els llaüts que tornaven de dur el carbó de les nostres mines a Flix, Móra i altres llocs de la Ribera de l'Ebre...

Continua a cromets llargs

22.4.05

Divendres, 22 d'abril

El mite de Sísif a "2666" (Roberto Bolaño)

Sísif "Luego, incomprensiblemente, se puso a hacer viajes que de alguna manera lo hermanaban con la mujer del escritor de Maguncia, a tal grado que Bubis pensó que en efecto debían de ser hermanos y que sólo así se comprendía cabalmente la presencia del escritor y su mujer durante la comida. También cabía la posibilidad, pensó Bubis, de que fueran amantes, pues es bien sabido que a menudo los amantes adoptaban los gestos del otro, generalmente las sonrisas, las opiniones, los puntos de vista, en fin, la parafernalia superficial que todo ser humano está obligado a cargar hasta su muerte, como la piedra de Sísifo, considerado el más listo de los hombres, Sísifo, sí, Sísifo, el hijo de Éolo y Enáreta, el fundador de la ciudad de Éfira, que es el nombre antiguo de Corinto, una ciudad que el buen Sísifo convirtió en guarida de sus alegres fechorías, pues con esa soltura de cuerpo que lo caracterizaba y con esa disposición intelectual que en todo giro del destino ve un problema de ajedrez o una trampa policíaca a clarificar y con esa querencia por la risa y por la broma...

Continua a cromets llargs

18.4.05

Dilluns, 18 de maig


El retorn dels papers de Salamanca

caravana Aquests combois són el mitja de transport que el Govern espanyol hauria de posar a disposició de la Generalitat quan els arxivers hagin acabat la feina de microfilmar i embalar les 160 tones de documents oficials i privats que han de tornar a Catalunya.
Això permetria un viatge tranquil i garantiria la seguretat dels papers en el moment de sortir de Salamanca.

16.4.05

Diumenge, 17 d'abril

Lamentació de Narciso

Joan Roís de Corella


Narcís Puix als cruels fats encara, aprés nostra mort, los desiguals enuigs d'amor nos tribulen, sens que altre major descans no atenyem, sinó recontar nostres passats mals, escolten tots aquells qui en lo temple de Cupido devotament adoren, e diga cascú si semblant dolor a la mia jamés ha sofert. Mirra se querella de les lleis humanes, justament contrastant al desordre d'amor deshonesta: io, sol de ma extrema bellea, la qual sovint als enamorats benaventurada fi porta; però a mi ha portat en tan gran dan, que per a dir-ho no tinc bastament paraules...

Continua a cromets llargs

15.4.05

Divendres, 15 d'abril

Els cocoters de Macuto (Josep Carner)


cocoters




Vaig veure un dia a Macuto,
per un present de l'atzar,
quatre cocoters en rengle
aturats davant la mar.

Eren sols davant les ones,
ben ruixats per la claror,
com columnes oblidades
o fermalls de l'horitzó.

S'expandien en llur èxtasi
com si no els veiés ningú;
espaiats, al cel somreien,
tots germans, sol cadascú.

Ran de la terra, ja es torçaven,
dolçament al sol girats.
Els ventalls de trenta reines
sostenien delicats.

Però, patges fora via,
ells van créixer amb tant deler,
que sols dees sobre un núvol
els ventalls podran haver.

Eren quatre, i en renglera
contra el blau, prodigis d'or.
Quan seré sota la boira
m'assolellaran el cor.

14.4.05

Divendres, 15 d'abril

2x1x1 metres per aparcar la son

Es presenta a Barcelona l'autobús dormitori


dormibús "El Dormibús, un autobús ple de mòduls individuals per dormir -de 2x1x1 metres- amb lavabo, una dutxa comunitària i una saleta d'estar, es va presentar ahir a Barcelona. Els seus inventors, tres estudiants d'un màster d'arquitectura de la UPC, van pensar-hi des d'un vessant social però ara en veuen d'altres. Havien pensat en la possibilitat que hi dormissin els indigents però ara també es plantegen oferir-lo en l'atenció a la víctimes de catàstrofes -com terratrèmols i incendis- o als que han d'esperar l'arribada d'un avió."Vilaweb/el punt

9.4.05

Dissabte, 9 d'abril

La dona justa (Az Igazi)

¿Existeixen la dona justa o l'home just? ¿Aquell home o dona fet a mida i que ens escau com l'anell al dit? Potser escoltar en silenci les paraules dels protagonistes de "La dona justa" (Sándor Márai) ens ajudarà a trobar la resposta.


La dona justa "¿Vols foc? Digues, ¿tu com portes aquesta batalla contra el fum...? Jo no me'n surto, hi he renunciat. No a les cigarretes, sinó a la lluita. Un dia també hauré de retre comptes sobre això. Un s'ha de plantejar seriosament si paga la pena de viure cinc o deu anys més sense tabac, si li convé lliurar-se a aquest vici vergonyós i roí, que t'acaba matant, però mentrestant t'omple la vida d'una manera estranya que al mateix temps distén i estimula el sistema nerviós. Passats els cinquanta anys, esdevé una de les qüestions més serioses de la vida. A la qual contesto amb espasmes a la coronària i amb la decisió de continuar així, fins a la mort. No renunciaré mai a aquest verí amarg, perquè no val la pena. ¿Dius que és tan fàcil deixar-ho...? I tant! Sé prou que no és impossible. Jo també he deixat de fumar de tant en tant, mentre valia la pena. El problema era que l'única idea fixa de tota la jornada era la cigarreta no encesa. Tard o d'hora, també hem d'afrontar aquest problema. Cal que ens resignem davant la pròpia debilitat, acceptar que necessitem un narcòtic i pagar-ne les conseqüències. D'aquesta manera, tot plegat es fa més senzill. Quan dic això, llavors em repliquen: "No ets un heroi". I jo contesto: "Segurament no sóc un heroi, però tampoc sóc un covard, perquè almenys tinc el valor de viure les meves passions".

Continua a autors tastats

4.4.05

Dilluns, 4 d'abril

Res de nou sota el sol


metro En hora punta, el tranvia, el metro i els busos són escenaris perfectes per grapejar impunement usuàries mantenint l'anonimat. Al Japó, on aquest fenomen ja s'ha convertit en una plaga, els ferrocarrils de Tòquio han decidit introduir vagons per a diferents sexes. Res de nou sota el sol. No cal anar tan lluny, però, per trobar exemples de la mateixa activitat. Ferran Torrent la recorda d'una manera tendra i divertida en un fragment de "Gràcies per la propina" que podeu llegir aquí


El periódico (4-3-05)

Tòquio. "Les línies ferroviàries de Tòquio han començat a introduir en els seus serveis vagons només per a dones davant l'allau de denúncies contra homes que aprofiten les aglomeracions de les hores punta per grapejar usuàries.
Aquesta mena de vagons, impulsada pel Ministeri de Transports i Infraestructures, ja existeixen en altres regions del Japó, però la seva aplicació es va endarrerir a la capital nipona per la seva massificada i intricada xarxa de companyies ferroviàries públiques i privades.
Les primeres línies que han adoptat aquesta mesura de prevenció han estat Saikyo, de la companyia East Japan Railway, considerada la més popular entre els grapejadors, i Rinkai, de Tokyo Waterfront Area Rapid Transit, ja que totes dues tenen un sistema compartit..."

3.4.05

Diumenge, 3 d'abril

Els estralls de l'assetjament escolar


bulling Assetjament, bulling, són paraules que comencem a dir sense embuts dintre i fora de les escoles. I dir-les ja significa alguna cosa. Significa plantar cara, dir prou, a uns actes violents que fins ara s'han tolerat i amagat. Luis Rojas Marcos els denuncia i ens explica les seves terribles conseqüències a "Los estragos del acoso escolar" .