31.12.04

Divendres, 31 de desembre


Terratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755"

 Lisboa, 1 de novembre 1755 "Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."
(El Periódico/ 30-12-2004)

Voltaire, esgarrifat, ens ofereix una crònica plena de pessimisme "Càndid o l'optimisme" (1759), i els gravats que apareixen en aquesta pàgina (Historical Earthquakes) ens mostren els seus efectes devastadors.

Continua a Textos

27.12.04

Dilluns, 27 de desembre

Cromet guanyat:"El pànic del temps"

Joan Barril

tsunami S'acaba l'any. I ens costa reduir aquest final d'any a un concepte estrictament astronòmic. Si el moviment, també el dels planetes, és continu, ¿per què hem escollit aquestes dates per delimitar el final i el començament de l'any? L'eurocentrisme explica que aquests dies vivim els dies més curts de l'any. És una condició arbitrària. Es podrien haver triat els dies més plujosos, més calorosos, més importants o més tristos. Es va escollir un dia entre els més curts.
continua a cromets guanyats
Diumenge, 26 de desembre

Nadala, 2004

jonc Fixeu-vos-hi bé xiquetes,
xiquets, al.lots, nens i nenes
com els fets se succeeixen
i d’aquell pessebre antic
un de nou, cada any que passa,
el reproduïm a casa
en el dotzè mes de l’any...

23.12.04

Dijous, 23 de desembre

Cromet de Nadal: "Pessebre congelat"

 A 2 dies de Nadal, per tot arreu se sent la crida del pessebre. Però, deixant de banda els més matiners, els que el fan per Sant Llúcia, a la majoria ens agafa amb les figuretes dormint dalt dels armaris i la molsa per comprar. Demà a la tarda toca decidir on muntar la paradeta, escampar la sorra, plantar el suro de la cova i redissenyar el decorats. En acabar, tot anirà rodat. Les figureres s'espolsaran les serradures, pujaran a l'escenari i, sense empentes, ocuparan el seu lloc tot esperant el nostre vist-i-plau.

N'hi ha alguns, però, que aquest any han decidit fer-se els sords per no ferir susceptibilitats. Pere Martí ens ho explica en el seu article "Nadal"

27.11.04

Dissabte, 27 de novembre

Llegir per oblidar

Melinda and Melinda Viure una vida de conte, inventar pel·lícules. Llegir per oblidar. Entossudir-se a girar l'esquena al món, crear-ne de nous. Ensopegar amb la mateixa pedra, posar la banya al mateix forat. Fracassar, il.lusionar-se. Caure per tornar-se a aixecar. Somiar.
Això és el que fan la nova Madamme Bovary de Woody Allen, a Melinda and Melinda, i els protagonistes de Bouvard et Pécuchet, de Gustave Flaubert.

21.11.04

Diumenge, 21 de novembre

Debat antic

heart & mind ¿Se quiere con el corazón, con el cerebro o con la memoria? ¿Son buenos los autores que escriben con sentimentalismo y con el músculo del corazón? Son dos cuestiones antiguas y, antes de contestar a ellas, cedo la palabra a Fernando Pessoa: "Dicen que finjo o miento cuando escribo. No. Yo simplemente siento con la imaginación, no uso el corazón". Con las palabras de Pessoa para mí ya está dicho todo, pero me extenderé algo más. Odio el corazón y el sentimentalismo en la literatura.... Són paraules d'Enrique Vila-Matas a Corazón sin tinta , reblant de nou el clau que ha atret altres escriptors abans que ell: l'antic debat entre enteniment i cor, entre raó i passió.

Jordi de Sant Jordi, a "Un cors gentil m'a tant enamorat" , es mostra indecís i deixa l'elecció en mans de la seva dama. Àusias March, a "Ací com cell que desitja vianda", es mostra més decidit. Els enfronta d'una manera dramàtica i, després d'un llarg combat, tria com a guanyador el pensament.

17.11.04

Dimecres, 17 de novembre


Qüestió de gèneres


Apreciat consultin

posant Tinc un fill que s'ha apuntat a la moda dels pantalons caiguts i tot el dia va amb els calçotets a l'aire. I no ho he sabut pas per ell, sinó per una nota de l'escola on em comunicaven que, si continuava anant "vestit" així, no el deixarien entrar a classe.

Per això el primer que he fet quan ha tornat d'escola ha estat ensenyar-li la noteta i, molt seriosa, li he dit que on aniríem a parar, que què pensarien d'ell les companyes de classe...
continua al consultin

13.11.04

Diumenge, 14 de novembre

Radioactivitat

radioactivitat Un secret, dos, tres? Tant se val, n'hi ha tants que, a hores d'ara, estan tots embullats. Em dius que te'ls expliqui fil per randa, que no és bo guardar-los perquè cremaran per dintre. Però cada vegada em costa més de fer-ho. Quan els deixo treure el nas i els toca l'aire, senten un calfred que els deixa glaçats...
continua a contes

7.11.04

Diumenge, 7 de novembre

Tarda al cinema

cinema La majoria dels llibres tenen una prehistòria. Lectures, esborranys i escrits primerencs de l'autor. La Plaça del Diamant també té la seva. Mercè Rodoreda la localitza en la influència de la lectura de Candide de Voltaire i en la situació que planteja en un conte seu, Tarda al cinema.

El podeu llegir a contes


25.10.04

Dilluns, 25 d'octubre

Ficades de pota

crosses Apreciat Consultin,

Estic lesionat d'un peu, no puc caminar i em veig obligat a guardar una estricta inactivitat. M'he fixat que des d'aquest desafortunat incident la gent em tracta diferent. Són molts els que es dirigeixen a mi amb frases fetes i, deixant de banda la subtilíssima expressió "has tingut mala pata", m'etziben aquestes flors: "Qui dia apreta, any empeny", quan te n'adonaràs "tal dia farà un any", "qui va amb un coix, coixeja", "Déu apreta però no ofega", "paciència, que és la mare de la ciència" i més que no recordo.

Em preocupen més que reconfortar-me. Creu que la gent ho fa amb mala voluntat o només és que són curts de gambals?

Un que ha ficat la pota

22.10.04

Dijous, 21 d'octubre

El que es pot arribar a trobar en una pel·lícula...
Més sobre "the village" de M. Night Shyamalan

12.10.04

Dimecres, 13 d'octubre


Bernardo Atxaga: Soledats i paraules

L'home sol

 A la cambra frigorífica de la cuina, les cireres estaven molt fredes, i Carlos, pel plaer que li produïa el contacte amb la fruita, va anar-les agafant a poc a poc, de vegades una a una, fins a omplir la bossa de plàstic que volia dur a la fleca. A més, les cireres no només eren delicioses per al tacte, ja que - ho va deduir en observar els exemplars que anaven passant entre els seus dits- totes eren diferent entre elles; totes rodones però cadascuna a la seva manera; totes vermelles, però cadascuna amb el seu to més clar o més fosc, de forma que, per aquella varietat, també resultaven delicioses a la vista. Es va fixar un moment en la que estava a punt de ficar a la bossa: era rosada, menudeta, i tenia una clivella entre els dos lòbuls. Li va fer pensar en el sexe d'una dona, i aquella associació d'idees va agradar-li pel que tenia de sorprenent, i va donar una orientació amable als seus pensaments...
continua a autors tastats

10.10.04

Diumenge, 10 d'0ctubre


Pel.lícules de conte: "The village"

the village La darrera pel.lícula de M. Night Shyamalan, The village" (traduïda per aquí com "El bosc") ens endinsa en l'univers dels contes: la por groga dels adults disfressada de prohibicions i monstres, la curiositat que senten alguns joves, i, al final, el drama, que ho tenyeix tot del color prohibit, el vermell. Un argument original, unes escenes plenes de poesia, bons actors, música i fotografia perfectes i, sobretot, por, molta por.

Veient-la, descobrirem el misteri que ens amagaven els contes: "per molt que ens disfressem de groc, el vermell sempre és amb nosaltres..."

9.10.04

Dissabte 9 d'octubre


Llibres a prova de foc

reader Llibres a prova de foc, aigua, vent, pols i insectes. Llibres que no es rebreguen, ni s'embruten, ni es s'esfullen. Ni es perden...

Llibres desats als prestatges de l'espai.

Els podem llegir a qualsevol hora del dia, sense préstecs i sense presses, a les biblioteques digitals.

4.10.04

Dimarts, 5 d'octubre


real gone Estrenes:
Tom waits "Real gone"








Trampled Rose

Long way going to
Get my medicine
Sky’s the autumn grey of
A lonely wren
Piano from a window played
Gone tomorrow, gone
Yesterday
I found it in the street
At first I did not see
Lying at my feet a
Trampled rose...

continua a cromets poètics

2.10.04

Dissabte, 2 d'octubre


Aniversaris:"Truman Capote"

Truman Capote "It was right that I had gone to Europe, if only because I could look again with wonder. Past certain ages or certain wisdoms it is very difficult to look with wonder; it is best done when one is a child; after that, and if you are lucky, you will find a bridge of childhood and walk across it. Going to Europe was like that. It was a bridge of childhood, one that led over the seas and through the forests straight into my imagination's earliest landscapes. One way or another I had gone to a good many places, from Mexico to Maine, and then to think I had to go all the way to Europe to go back to my hometown, my fire and room where stories and legends seemed always to live beyond the limits of our town. And that is where the legends were: in the harp, the castle, the rustling of the swans"...
Continua a autors tastats

22.9.04

Dimecres, 22 de setembre

Cromet guanyat: "El pes dels morts"

Joan Barril

 La mort està treballant a preu fet en aquest final d'estiu. No n'hi havia prou amb la barbàrie dels homes. Ara la naturalesa s'ha posat les piles per ficar centenars d'habitants del planeta a la centrifugadora dels vents i de les pluges. Això dels huracans i les tempestes tropicals està escrupolosament codificat. Fent una ostentació de previsió que ja hauria volgut per a ell l'evangelista de l'Apocalipsi, els serveis meteorològics han batejat els desastres amb noms alfabèticament correlatius i han mesurat en una escala numèrica els efectes dels desastres. Així sabem que un tal Ivan va arribar a la força 4 i que la devastadora Jeanne va llançar tants i tants litres per metre quadrat. Però quan Jeanne se'n va donant un cop de porta arriba el moment d'aixecar els cadàvers i llavors ens perdem. "Poden ser 500 o fins i tot 1.000", diuen alguns portaveus. Com si entre 500 i 1.000 no n'hi hagués 500 de més. La mort excessiva no en sap de decimals. El pes dels morts depèn de les balances. Dels seus cossos sense vida, el Primer Món no en deixa ni un gram sense enterrar...
continua acromets guanyats

17.9.04

Divendres, 17 de setembre


Per llegir i assaborir sense presses


 Portal d'Internet que recull l'obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán

14.9.04

Dimecres, 15 de setembre


Nitin Sawhney i Beyond skin, música per canviar de pell


beyond skinNow I often talk of my heart
How can I turn to the dark
And the swaying silence
I see, is nothing I can hold on to
You can’t breathe if I hold you tight
You can not breathe if I hold you tight...
"Letting go"


continua a estoig de moneries

5.9.04

Diumenge, 5 de setembre

Per fer oïda: "Audio Interviews"


interviews Vilaweb, 5-9-04

"Vuitanta anys d'entrevistes radiofòniques de la BBC, a internet. La BBC, gràcies als més de vuitanta anys d'història que arrossega al darrere, ha acumulat més materials que cap altre organisme de ràdio i televisió del món. Sortosament, els responsables de l'ens públic britànic són ben conscients d'aquest volum de documentació històrica i per això engeguen periòdicament projectes, aprofitant les noves tecnologies, per fer sortir a la llum i facilitar la consulta dels fons. Una de les darreres propostes que s'ha fet pública és l'apartat Audio Interviews ('entrevistes d'àudio') de BBC Four...
Continua a guanyats

3.9.04

Divendres, 3 de setembre


Festivals internacionals

mecal MECAL. VII Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona. És el nom amb què apareix a la web d'una de les entitats col.laboradores. I para de comptar. Perquè el logotip, el programa de mà i tota la informació escrita apareixen en castellà . Som a Barcelona? Et preguntes quan llegeixes "dosmilcuatro". Es veu que sí. ¿No podien escriure "2004" si volien ser tan internacionals?. Es veu que no. LLegir a continuació: "7º Festival de Cortometrajes de Barcelona" ja sembla una broma de mal gust...

No, no t'has equivocat d'any, no som al 1974, i ets a Barcelona. No estàs somiant. El que passa és que per als col.laboradors i patrocinadors no passa el temps. No han assumit que el català és internacional, i els importa un rave que et sentis estranger a la teva ciutat.

29.8.04

Diumenge, 29 d'agost


Llast

 S'acaba l'agost, les vacances i aquest estar mig encantat i amb el despertador adormit. Els pocs dies que queden es fan notar, remugant i recordant les coses que no has fet i les que t'esperen. Et recorden, també, els agost d'altres anys, i te'ls mires. Però, com que no en trobes cap d'igual, no saps si agafar-t'ho bé o malament. Hi són i prou...
continua a estoig de moneries

21.8.04

Dissabte, 21 d'agost

Passing place

passing place ¿Qui té preferència en els passing place? Si confies que s'aturarà el que té l'espai a l'esquerra, ja has begut oli, perquè no és així. De seguida t'adones que aquelles carreteres que et prometien una conducció tranquil.la s'han convertit en una font de neguit. Em veu? Freno? M'aturo? Llavors deixes de banda el paisatge i quan arribes a les voltes tanques els ulls...
Continua a viatges

19.8.04

Dijous, 18 d'agost


Els efectes de Fahrenheit 9/11’

Fahrenheit 9/11’  “Just wanted to let you know that I saw you on Charlie Rose last night and heard you mention that you hope ‘Fahrenheit 9/11’ will get non-voters to register to vote. Well I'm one of those non-voters, but I had been thinking about voting this year because I couldn't stand that clown anymore. I've never been a political person, but after seeing what he's done and is trying to do to this country, and after seeing ‘Fahrenheit 9/11,’ I will be voting for the first time ever! This time it's personal! I feel that my vote will be very important and will hopefully make a difference! Thanks for the great documentaries!” –L.L., Miami, FL.
més mails enviats a Michael Moore

16.8.04

Dilluns, 16 d'agost


Bird on the Wire

I'm your fan El cotxe s'atura. Tens ganes d'estirar les cames i de fumar. Agafes un cigarro, el portes fins als llavis i l'encens. T'empasses el fum i el treus a poc a poc. Només vols contemplar el que t'envolta sense presses, movent les parpelles i fent clic amb els ulls. Després descanses la mirada darrera del vol d'un ocell. Fins que el perds. Llavors tornes al cotxe. I així, dies i dies. Fins que el viatge s'acaba.

Ja ets a casa. Vols música, tries I'm your fan i te'l poses. I, mentre escoltes el vol del Cohen, tornes a veure aquell ocell... I recordes. Continua a viatges

9.8.04

Dissabte, 14 d'agost

Cosmòpolis

Don DeLillo ens fa pujar en una limusina perquè acompanyem a Eric Parker en el seu recorregut pels carrers d'una Nova York convertida en una metàfora del món. Un viatge de 24 hores que ens avança com serà l'home del segle XXI.


Cosmòpolis Llavors la son l'abandonava més sovint, no només un cop o dos a la setmana, sinó quatre o cinc. ¿I què feia quan li passava això? No feia pas llargs passejos fins que clarejava. No tenia cap amic que estimés prou per empipar amb una trucada. ¿Què li podia dir? Era una qüestió de silenci, no de paraules (...)
Continua a autors tastats

22.7.04

Dijous, 22 de juliol

Gàrgoles interactives


Millennium Park Fountain

Als EEUU es treballa a l'engròs. Gratacels, estàtues, ponts, monuments, avingudes, carreteres no tenen limitacions espacials de cap mena. Ni horitzontals ni verticals.
La ciutat de Chicago tampoc les ha posat a l'escultor català Jaume Plensa a l'hora de dissenyar la font del Millennium Park Fountain. Gàrgoles modernes que ens ruixen amb cares que van canviant...
Continua a viatges

10.7.04

Dissabte 10 de juliol

Confessions d'un burgès

Sándor Márai Il.luminar el passat enfoncant els espais, les persones, les lectures i els fets històrics que vol rescatar. Fotografiar els records, guardar-los en un llibre i contemplar-los després amb un posat irònic i arrogant. Disseccionar-se ell mateix i als altres per descobrir els secrets que ens delaten. Confessar-se amb paraules esmolades i musicals... Emocionar-nos i deixar-nos glaçats. Això és el que fa l'escriptor hongarès Sándor Márai (1900-1989) a la seva novel.la autobiogràfica "Confesiones de un burgués" (1934). Lluís Bonada en reclama una traducció urgent al català i ens la recomana a El millor Márai, i el més planià, rebutjat. Però si el que voleu és tastar la millor novel.la de Sándor Márai, comenceu per "L'amant de Bolzano".

Si voleu llegir alguns fragments de "Confesiones de un burgués" aneu aquí

7.7.04

Dimecres, 7 de juliol


Nostàlgia de paisatges virtuals

paisatge Ja se senten els tam-tams de les vacances i les converses van plenes de paisatges somiats, perduts o retrobats. Toca, com cada any. Algunes vegades, però, els resultats d'aquestes recerques no s'ajusten a la realitat. Llavors ens consolem dient que ens han canviat el paisatge o que nosaltres hem canviat. Tot pot ser. Juan Cueto va una mica més lluny i ens explica que també es pot arribar a sentir nostàlgia de paisatges virtuals

4.7.04

Diumenge, 5 de Juliol

Jugar als centenaris

metamorfosi Despertar-te un dia transformat en un altre. Haver d'acostumar-te a un cos nou sense haver pogut acomiadar-te del vell. Sentir-te com un escarabat a casa teva i acabar aixafat com ell. Això és el que experimenta durant uns dies Gregor Samsa, el protagonista de "La Metamorfosi" de Frank Kafka. Una història que llegim amb el cor encongit i que, en acabar, ens fa sentir més petits.

Despertar, sortir de casa i passar-te el dia voltant per la teva ciutat i tornar al llit familiar a la nit. Sentir-te com un Ulisses desencantat a Dublín. És l'aventura que viu Homer Bloom, el protagonista de l"Ulisses" de James Joyce.

Praga i Dublín van ser els escenaris triats per Kafka i Joyce per explicar-se a través de monstres i herois. Els habitants de Dublín ho celebren cada any fent actuar el seu particular Ulisses en el Bloomsday. ¿Què esperen els de Praga per fer el mateix? Això és el que es pregunta, amb certa por i grans dosis d'humor negre, Juan José Millás a "Eventos"

2.7.04

Divendres, 3 de juliol

The last Brando

Marlon Brando Ja no se t'arrapa tant la samarreta suada i rebregada. I tant et fa, t'agrada com et queda i no te la treus de sobre. És la teva segona pell. Dret o assegut, la plantes davant nostre per seguir mirant-nos amb suor, fúria i desig.



27.6.04

Diumenge, 27 de juny


Literatura d'assalt

triclinium Parlar per parlar o escriure per escriure són activitats que ens agrada practicar. Quan ens ho demana el cos o quan volem impressionar. D'això, algú en diria donar la llauna o fotre el rollo. I tindria raó. Perquè, si no es fa bé, pot arribar a cansar. Però... qui no s'ha vestit algun dia de contista, poeta o bufó i ha tirat pel dret sense demanar permís a l'auditori?. El resultat pot ser divers: literatura o incontinència verbal. Javier Marias s'ho planteja també en el seu article "Añoranza del triclinio", i busca els culpables entre els antics romans.

22.6.04

Dimarts, 22 de juny

Estrenes d'estiu

summer nights Ahir, avui, demà... qualsevol dels tres és bo per recordar-nos que les nits són més curtes i els dies llargs i que l'estiu se'ns tira a sobre i l'hem d'aprofitar, que mai se sap...

Joan Barril ens ho explica d'una manera molt poètica a "Curta nit d'amor" i les nostres autoritats autonòmiques ho fan d'una forma més teatral amb l'estrena dels mossos d'esquadra pels carrers de Barcelona... Continua a cromets guanyats

20.6.04

Dissabte, 19 de juny

"La guerra dels cornuts": El Guerra i pau català

La guerra dels cornuts Amb La guerra dels cornuts, Joan- Daniel Bezsonoff ens descobreix quina va ser la participació dels rossellonesos en la primera guerra mundial. Acompanyarem el seu protagonista, Alexandre Pagès, per les trinxeres franceses fins que cau ferit. El seguirem en la missió d'espionatge que el portarà a Barcelona, on serà testimoni dels somnis d'un grup de catalans que s'allistaran a la Legió estrangera amb l'esperança d'obtenir la Independència de Catalunya.
La guerra dels cornuts intenta explicar-nos les actuacions d'algunes les figures més destacades de la societat catalana d'aquell temps. I, com tota novel.la que vol entretenir el lector, hi ha també una història d'amor. La d'un rossellonès que ens recorda que fora de Catalunya també és parla català. continua a autors remenats

14.6.04

Dilluns, 14 de juny

Imatges de Troia

instantània "¿Què quedarà de la Troia de Brad Pitt?

- Nous models de pentinats. Podrem triar entre les rastes dels grecs, el lligat treballat dels troians o la melena llisa i rossa d'Aquil.les.
- Els Hèctors i Aquil.les que sentirem cridar pels carrers.
- Disfresses de Carnestoltes a base de cuirasses, faldilles, escuts i espases.
- Saber on s'havien amagat els déus.
- Les ganes de llegir La Ilíada. Brad Pitt i 'Troya' disparen les vendes de 'La Ilíada' (El Periodico/ 14-6-04)

3.6.04

Dijous, 3 de juny

Top manta vuitcentista

top manta La batalla dels autors per evitar la pirateria i els plagis de les seves obres no és nova. De fet va començar al segle XVIII. I un dels primers que va intentar posar-hi remei va ser Diderot en el seu llibre Lettre sur le commerce des livres, que s'acaba de traduir al català. Jordi Llovet ens parla de la importància d'aquest llibre i ens convida a llegir-lo en el seu article: Tipografia i civilització

1.6.04

Dimarts, 1 de juny

Bon despertar

le temps du loup Si et passes la vida veient pel.lícules, arriba un moment que corres el risc d'empatxar-te i d'oblidar-ne els arguments. O de barrejar-los... Però aquesta manca de memòria no és permanent. S'acaba quan veus una altra pel.lícula i de seguida penses "això em sona..." i, clac, recordes d'on ho han tret... continua a de cinema

27.5.04

Dijous, 27 de maig

Pràctiques de mecanografia

pistes Estic d'escriba. Picant un article dedicat a una carta del passat que parla de la Barcelona del present. No m'estic enterant de res, però què hi puc fer. És una pràctica de mecanografia per aprendre a escriure bé amb dues potes. Ara encara trepitjo tot el teclat:(

La cosa va d'una carta persa atribuïda a un francès que es deia Montesquieu. Uns savis diuen que és apòcrifa (de broma, vaja) perquè no té la mateixa lletra i explica fets d'ara. Però l'autor de l'article (un tal Llovet) lia la troca dient: "ves a saber... hi ha savis que no pensen el mateix..."

Mentre picava, anava pensant que el contingut i l'estil em recordaven els blogs que llegeixo per aquí, i li he preguntat a mas si sabia de quin blog era per posar el link. I es veu que no, que és un text original...mmm i, com no sóc tonto, ja he deduït de qui.

broc holmes

17.5.04

Dilluns, 17 de maig

Receptes

under pressure Quan et trobes envoltat d'imatges, veus i sorolls diversos que et fan sentir under pressure, i no pots més i tens unes ganes enormes de dir: "un moment, siusplau, calma o plego", no t'has de donar mai per vençut. Encara ets a temps de posar-hi remei: sense moure't de casa, amb l'invent del B.o.o.k, o desplaçant-te a ritme de sots. Prova-ho. Et sentiràs millor.

12.5.04

Dimecres, 12 de maig

Liquant

líquid L'estat líquid, a diferència del sòlid, implica un canvi de forma constant. Zygmunt Bauman es val d'aquest principi per afirmar que la nostra època és la de la modernitat líquida. Res és segur ni immutable i vivim amb una sensació constant de precarietat. Ho podeu llegir aquí

8.5.04

Dissabte, 8 de maig

Distància

distance Camina deixant enrera les cases i la gent. Les passes la condueixen per una sendera tallada pels camps de blat. S'hi endinsa d'esma, no té pressa. El capvespre l'envolta i l'atura. El temps també s'atura. Veus i rialles conegudes li arriben de lluny, perdudes, i barrejades amb el cric-cric dels grills. Mira endavant i veu com el groc de blat i blau del cel li fan senyals i la criden. Passen els minuts i no es vol moure. Continua allà plantada, amb la mirada abocada a l'infinit, i deixant que l'aire calent de l'estiu li llepi la pell. Passen més minuts i les veus li arriben en forma de crits. "Que no véns?" "Vinga que es fa tard". Fa veure que no les sent. Mira endavant i pensa que agafaria aquests instants i se'ls enduria per sempre. I està temptada de no tornar. Continuaria deixant-se acaronar per l'aire fins a convertir-se en una taca més d'aquell paisatge.

6.5.04

Divendres, 7 de maig

Mediagate: Última

ploma "¿Què hem pogut fer per merèixer això? Es pregunten indignats l'Avui i La Vanguardia. A veure, que surti el covard que s'ha dedicat a espiar i ha gosat a escriure aquest dossier. Després dels serveis que hem prestat al país, ara ens volen tancar l'aixeta deixant-nos sense subvencions!. Què passarà amb la llibertat d'expressió que defensàvem? Això no quedarà així.

A & LV

28.4.04

Dimecres, 28 d'abril

"Akadèmies"

akadèmia L'ortografia no ha parat mai de rebel.lar-se. Sempre ha buscat espais on treure's les sabates o els sostenidors per tal de sentir-se còmoda. Abans s'amagava darrera de les portes dels lavabos o s'exhibia en els crits anònims de les parets. Ara, aprofitant les noves tecnològies, ho fa a cara descoberta. La narrativa dels mòbils i els diàlegs del xats han donat carta de naturalesa a solucions ortogràfiques que fins ara eren carn de bolígraf dels correctors. Per això, l'article de Marius Serra sobre l'existència d'una "Urjente Rreforma Ortografika" del castellà ens fan volar la imaginació i pensar que una "urgent reforma ortogràfica" del català encara ens faria un favor. Ens treuria accents, dirèresis i la ela geminada de sobre.
El trobareu aquí

25.4.04

21.4.04

Dimecres, 21 d'abril

Per si plou...

firmant Els col.leccionistes de firmes estan contents aquest any. Les distribuïdores de llibres han ideat un sistema que els farà guanyar temps: la papereta de sant Jordi. Marcant el nom del seu autor preferit en la franja horària que més li convingui, l'aspirant a la firma s'estalvirà cues (i baralles) innecessàries i disposarà de tot temps del món per descobrir llibres d'altres autors.

Disponible a totes les llibreries a partir de demà.

(als que pensen que sant Jordi no val una firma els agradarà el que diu Joan F. Mira a Llibres al sol )

27.3.04

Divendres, 26 de març

Matar el missatger

messengers Amb un peu a fora i les maletes a mig fer, els del PP encara trobem temps per fer-se els xulos i amenaçar a matar els missatgers. És ben bé allò de qui no té feina el gat pentina.

Aznar: "Yo sé quién ha manipulado, quién ha radiado y quién ha televisado"

"El ministro de Trabajo y portavoz del Gobierno en funciones, Eduardo Zaplana, ha enviado una carta al director de EL PAÍS, Jesús Ceberio, "en nombre del Presidente del Gobierno en funciones", con fecha 25 de marzo, en la que le acusa de mentir sobre su conversación telefónica con José María Aznar en la mañana del trágico atentado del 11-M".

ara sona: "tonteries"

9.3.04

Dimarts, 9 de març

Música per a un dia com avui

 Pietra montecorvino. Napoli mediterranea

Cançons napolitanes que sonen diferent cantades per aquesta noia. La música i els arrenjaments fan l'altre 50%. Indicada per celebrar aniversaris.

5.3.04

Divendres, 5 de març


Postal d'un fred retardat

 fred La visita inesperada del fred ja s'ha acabat. Març l'ha fet recular amb les seves armes de foc. Els que l'han trobada curta i enyoren la neu, el grebre i el glaç, s'hauran de bellugar i recórrer autopistes, enfilar carreteres de muntanya i travessar els tunels per continuar-los disfrutant.
Els que ja n'han tingut prou però els agradaria tenir una postal de record d'aquest hivern retardat, la poden trobar en aquest article, i sense sortir de casa.

2.3.04

Dimarts, 2 de març


Confessions

silence Joan Barril es confessa en públic mentre repassa la llista dels que fan cua al confessionari electoral. Sort en tenim que a la seva columna té penjats els cartellets d'"Es revela el secret de confessió" i el de "No es reserva el dret d'admissió". Ell mateix us ho explica a "Que baixi Déu i que ho vegi"

29.2.04

Diumenge, 29 de febrer


Mail no enviat: "Un febrer amb comodins"

comodins Hola, hola, hola (o "elis, elis, elis). Fa dies que nevo amb ganes i com a comiat he decidit acostar-me a la costa. Els ho havia promès. Ja estaven farts de veure-la només a la tele. I dit i fet, m'he llevat amb el vestit de sol i al migdia me l'he tret. Unes volves aquí i allà, i tots contents. Sóc un més escuat i diferent ( paraules de març passat), i fins fa poc amb complexe d'inferioritat. Però ja he dit prou. Els altres mesos m'han abocat els seus excedents polítics pensant que els enterraria. ¿I què he fet jo? doncs posar-me la cara de bufó, mirar-me'ls amb una cara nova i decidir que el joc continua i que aquí no s'enterra res. Demà ensenyaré les meves cartes al març perquè les posi sobre la taula del 14. Compto que, amb els comodins que amago, segur que els sorpendré.