25.9.05



Diumenge, 25 de setembre

Cèl.lules amb data de caducitat

Nicholas Wade. El cuerpo humano sólo tiene 10 años.

cèl·lules Tenga uno la edad que tenga, su cuerpo es muchos años más joven. De hecho, aunque se haya entrado en la mediana edad, puede que la mayoría de la gente tengan 10 años o menos. Esta alentadora verdad, que emana del hecho de que muchos de los tejidos corporales están sometidos a una constante renovación, se ha visto subrayada por un nuevo método para calcular la edad de las células humanas. Su inventor, Jonas Frisen, cree que la edad media de todas las células de un cuerpo adulto puede ser de sólo unos 7 o 10 años...

Trobareu l'article sencer aquí

22.9.05



Divendres, 23 de setembre

Coves

Capadòcia Grata la pedra
treu-ne la sorra
fes passar l'aire

Deixa la cova
al descobert



21.9.05



Dimecres, 21 de setembre

Cromet gegant


torre Agbar Yann Kersalé és l'artista que ha triat Jean Nouvel per omplir la torre Agbar de llum i color. El resultat és màgic i espectacular: un calidoscopi gegant que apunta al cel i que ens convida a jugar a pica paret o a fet i amagar.

Altres obres de Yann Kersalé

18.9.05



Diumenge, 18 de setembre

Territorio

Manuel Vicent

time El tiempo tambien es un territorio. A cierta edad el tiempo que te quede por vivir será tu único patrimonio. Mientras seas joven no pasa nada si parte de ese patrimonio lo cedes de buen grado a otra persona, si lo malgastas o, incluso, si permites que cualquier idiota te lo arrebate. La vida te dará todavía algunas oportunidades para recuperarlo. Pero cuando el caudal empiece a agotarse no deberás permitir que nadie interfiera, fiscalice o coarte ese tiempo de tu exclusiva propiedad. Cualquiera puede ser rey de ese territorio invisible, solo que para llegar a dominarlo hay que dar un golpe de estado: si pierdes esa batalla ya no serás nadie... Continua a versió original

16.9.05



Divendres, 16 de setembre

Verbalitzant

Intransitiu: Dit d'un verb que habitualment no admet complement directe.
Transitiu: Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.

Intransitivos Juan Jose Millás

finestres Cuando enciendo mi ordenador portátil, lo primero que hace es buscar una red inalámbrica. Si no da con ella, te lo dice con cierto desánimo: "No se encontró una red inalámbrica a la que conectarse". Vaya por Dios, exclamo yo sintiéndolo más por él que por mí, pues aunque trato de que se sienta útil encomendándole diversos menesteres, también sé que su vida no alcanza un sentido pleno hasta que se conecta a Internet, que es su país, su patria, quizá su corazón o su hígado. Sin Internet, se contagia de la opacidad propia del universo analógico y deviene en un trasto, un cachivache, un chisme. Su necesidad de conectarse es tal que ha desarrollado unos órganos internos capaces de detectar cualquier red, por sutil que sea... Continua a Versió original

12.9.05

Dimarts, 13 de setembre

El congrés dels solitaris

Sisa (amb l'escolania de la quadratura del cercle)

 Els més esplèndids perdedors, els que no surten a cap llista,
també s'hi acosta algun taxista, els viatjants i els pescadors.
Doctors en llengua catalana, un carterista retirat.
el que recull la palangana, els mestretites i un penjat.

És el congrés dels solitaris, no hi ve qui vol, cal estudiar
per oblidar l'abecedari del desconsol i no plorar.

Tot esperant la fi del món, un pessimista i un nen gran,
el que camina a quatre mans i admiradores de James Bond.
El vigilant de la presó, els de la penya l'Ansietat,
la dama de l'abocador, els deprimits i enamorats.

És el congrés dels solitaris...

Insatisfets que ho tenen tot i els que no tenen ni camisa,
aquells que no van mai a missa i els que pateixen de singlot.
La vídua del Baró Rampant, la veu de la senyora Francis,
un latin lover un pèl ranci i una lectora de Cioran.

És el congrés dels solitaris...

Tothom hi busca l'esperança, les animetes fan xiu-xiu.
Per compartir aquesta dansa i el que està mort vol estar viu.

Vine al congrés dels solitaris, vine tot sol o acompanyat,
i oblidarem l'abecedari del desconsol sense plorar.

11.9.05

Diumenge, 11 de setembre

Mirades

Amerika "Quan Karl Rossmann -jove de setze anys, fill de pares humils, enviat a Amèrica després que una serventa l’ hagués seduït i tingut un fill seu- va entrar al port de Nova York a bord del vaixell que navegava lentament, va contemplar com l'estàtua de La Llibertat, que observava feia estona, s'il·luminava amb una llum més intensa. El braç amb l'espasa semblava haver adquirit energies renovades, i entorn de la seva figura bufaven aires de llibertat..."

(Començament d'Amerika (1913) de F. Kafka)

I aproximacions: La lliçó del Katrina de T. Garton Ash.

6.9.05

Dimarts, 6 de setembre

Parallamps humans

Notícia publicada al setmanari regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals) el 26 de novembre de 1885

parant llamps "Altra aplicació de la electricitat. Mr Delany, neoyorkí, inventor del telégrafo sincrónich, acaba d’obtindre privilegi d’invenzió per un para-llamps pel cós humà, aplicable á las personas que tinguin que manejar fils electrichs. Lo para-llamps consisteix en un fil de coure groixut y forrat en seda que’s fixa á l’espatlla del individuo y que’s subdivideix per la part superior en duas brancas, una pera cada brás, y per la part inferior altras duas brancas, una per a cada cama y que descendeixen á lo llarg d’aquestas fins á terminar en los talons de las botinas que deuhen esser metálicas pera que’l pas de la electricitat á terra, sigui lo mes fácil y rápit possible..."

Podeu llegir-la sencera a invents

5.9.05



Dilluns, 5 de setembre

Escoltant viatges: Runrig "Day of days"

Hearthammer

day of days With the eyes of a child the wonder of it all
I used to search the stars at night and I felt so safe
and small
Sweet sounds from a Merseytown and my nursery
God

continua a cromets de viatges

1.9.05



Dijous, 31 d'agost

Final d'estiu


recordar El nou curs truca a la porta mentre sona el tam tam de les vacances. Ens enfilem de nou al tren de la feina. I mentre surt ens quedem una estona a la plataforma per mirar el que anem deixant enrera. Necessitem un cert temps per recordar... o oblidar.

Joan Barril ens ho recorda aquí