31.12.05



Dissabte, 31 de desembre

Tòquio Blues (Norwegian Wood)

Haruki Murakami

 Tòquio Blues- »Demà rentaré la roba, l'estendré i a les deu aniré a classe. És la classe que faig amb la Midori: Història del Teatre II. Ara estem fent. Eurípides. ¿Li sona, Eurípides? És de l'antiga Grècia. Junt amb Èsquil i Sòfocles, és un dels tres grans noms de la tragèdia grega. Diuen que va morir a Macedònia a causa d'una mossegada de gos, però també hi ha altres versions. A mi m'agrada més Sòfocles, però tot és qüestió de gustos. No sabria dir quin dels dos és millor.

»La característica principal de les obres d'Eurípides és que tot es complica tant que els personatges acaben que no saben com sortir-se'n. ¿M'entén? Surten diversos personatges i cadascun té unes circumstàncies, uns motius i unes excuses, i busca la justícia o la felicitat a la seva manera. Per això tots acaben que no saben cap a on tirar. És normal, ¿oi? Per lògica, és impossible que tothom imposi la seva manera de veure la justícia o que tothom trobi la felicitat, i per això s'arriba a una situació caòtica. ¿I sap què passa, llavors? Doncs que apareix un déu i ho ordena tot. Tu vine cap aquí, tu vés cap allà, tu vés-te'n amb aquell, tu espera't aquí, i així. Es com un jutge que ho soluciona tot de cop. Es diu deus ex machina. Eurípides hi recorre sovint, i de fet és l'aspecte en què els crítics no s'acaben de posar d'acord....

Continua a autors tastats

30.12.05



Divendres, 30 de desembre

El Futur

Joan Barril

Le radeau de la Méduse Demà serà un dia ben curiós al primer món i els seus satèl.lits. Demà es faran coses tan estranyes com per exemple menjar cullerades de llenties a mitjanit a Itàlia, empassar-se grans de raïm a Espanya o posar-se calcetes de color vermell perquè se suposa que això donarà sort, almenys a l'entrecuix. Totes aquestes petites cosetes tindran lloc per un fet tan gran com és la posició de la Terra respecte del Sol. El cap d'any no és sinó un fenomen astronòmic. Cada dia, de fet, és cap d'any respecte de l'any anterior. Cada dia hi ha un moment de mort d'un sentiment i de renaixement d'un altre. Cada persona podria, per tant, celebrar en la intimitat de la seva pròpia història la seva festa personal amb tots els honors que consideri convenients i adequats. Però se'ns proposa la nit de demà per passar comptes, per buidar les nostres agendes i per sentir-nos nets i expectants. El cap d'any universal no és sinó la festa del futur...

Continua a guanyats

24.12.05



Dissabte, 24 de desembre

Elogi del caganer

Narcís Comadira

caganersJa tenim Nadal a sobre, un any més. Els pessebres ja estan a punt. Les sureres han fet escorça abundant per a les muntanyes, la molsa ha pentinat els seus velluts, el bruc s’ha espigat per fer arbrissons, la farigola s’ha retorçat per convertir-se durant uns dies en olivera mil•lenària, la lleteresa farà una bona palmera. El grèvol i els gallerans s’han omplert de baies per decorar-lo. Sí, la farina ja neva les muntanyes, el paper de plata arrugat s’ha tornat rierol. En un embassament, la masovera pica la roba amb la pala de fusta sobre una pedra plana. Una oca s’hi remulla, solitària. Pel camí de serradures van uns pastors. Uns altres fan la berenada en un racó, mentre un dimoni escuat els importuna. Dalt d’una carena, lluny, els tres camells reials s’acosten lentament. I, és clar, allà sota una penya n’és nat el Jesuset, nuet, nuet. Sant Josep, palplantat, barrina. La Mare de Déu vetlla el bressol. El bou i la mula alenen incansables per escalfar les blanques manetes del Nen que, petites com són, tremolen. Un àngel penjat d’un fil diu: Gloria in excelsis Deo. I hi ha una filadora, i hi ha cabretes i xaiets que pasturen i gallines ponedores darrere un mur herbós, i un mas entre pallers de bona companyia i, en curta rodalia, bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs. I, arrecerat en un racó, amb el darrere ben protegit per una bardissa, el caganer...

El podeu llegir complet a cromets de nadal

20.12.05



Dimarts, 2O de desembre

Els últims dies

Joan Barril

hurry Haurien de ser uns dies normals, potser una mica més freds, però dies posats al cap i a la fi a disposició de la gent. Dies que tindrien el seu sentit pel fet imprevist, per l'alegria d'un retrobament, per la recuperació dels petons o per una liquidació inesperada. I, no obstant, hem entrat en els últims dies de la nostra vida. Almenys així ens comportem. Has de comprar, has de guardar, has de preveure, t'has de trobar i t'has d'acomiadar amb l'efusió dels viatges transatlàntics. La majoria dels ciutadans solen sopar o dinar cada dia, però el sopar de la nit de Nadal o el dinar de Nadal posen a prova els serveis de protocol de les famílies. ¿Qui vindrà? ¿Com i on s'asseuran? El menú, per descomptat. Hi ha famílies que tenen les gambes congelades des de fa un parell de mesos i cada vegada que obren el congelador s'hi troben els crustacis, aterrits, preguntant-se quan arribarà la seva segona mort...

Continua a cromets de nadal

11.12.05



Diumenge, 11 de desembre

Guepard: "Mamífer de l'ordre dels carnívors fissípedes i de la família dels fèlids (Acinonyx jubatus), de tronc esvelt, cap petit, potes altes i pelatge curt i de color groc terrós amb taques negres, que és el més ràpid dels mamífers"(DLLC).

Guepardos

Manuel Vicent

guepard Algunos movimientos que ejecuta Ronaldinho en el campo los he visto a menudo en los reportajes del National Geographic: así corren los guepardos cuando cazan. Los grandes felinos tienen una cola larga y musculosa que les sirve de timón basculante en la persecución de la presa. Antes de entregarse a sus garras la gacela efectúa toda clase de quiebros y alguno de ellos acabaría echando a rodar por la pradera el cuerpo del guepardo si éste no usara el rabo como instrumento para ceñir su fulgurante velocidad a los resortes eléctricos que le marca la presa...

Continua a versió original

10.12.05



Dissabte, 10 de desembre

El teló

Milan Kundera

 ProustM'han mort la meva Albertine

De la generació deu anys més gran que jo, Ivan Blatny ( mort des de fa temps) és el poeta que vaig admirar des dels meu catorze anys. En un dels seus reculls, hi havia un vers que es repetia sovint, amb un nom de dona: "Albertinko, ty", que vol dir: "Albertine, tu". Era una al·lusió a l'Albertine de Proust, és clar. Aquest nom es va convertit per a mi, adolescent, en el més embriagador de tots els noms femenins...

Continua a autors remenats

8.12.05



Dijous, 8 de desembre

"Sometimes you feel you have the truth of a moment in your hand, then it slips through your fingers and is lost"


Harold Pinter Harold Pinter. Discurs d'acceptació del premi Nobel de Literatura

In 1958 I wrote the following: ‘There are no hard distinctions between what is real and what is unreal, nor between what is true and what is false. A thing is not necessarily either true or false; it can be both true and false.’ I believe that these assertions still make sense and do still apply to the exploration of reality through art. So as a writer I stand by them but as a citizen I cannot. As a citizen I must ask: What is true? What is false? Truth in drama is forever elusive. You never quite find it but the search for it is compulsive. The search is clearly what drives the endeavour. The search is your task. More often than not you stumble upon the truth in the dark, colliding with it or just glimpsing an image or a shape which seems to correspond to the truth, often without realising that you have done so. But the real truth is that there never is any such thing as one truth to be found in dramatic art...

Continua a Versió original

4.12.05



Dilluns, 5 de desembre

La Salamandra

Mercè Rodoreda

salamandra Vaig passar per sota del salze, vaig arribar a l'estesa dels créixens i em vaig agenollar ran de l'estany. Tenia, com sempre, les granotes al meu voltant. Sortien quan jo arribava, s'acostaven botent i, de seguida que començava a pentinar-me, les més dolentes em tocaven la faldilla vermella guarnida amb cinc trenetes o m'estiraven el fistó dels enagos plens de farbalans i de sacsons. I l'aigua s'anava fent trista i els arbres que s'enfilaven cap a dalt del turó es tornaven negres a poc a poc. Però aquell dia les granotes es van ficar a l'aigua d'un bot i el mirall de l'estany va fer-se miques i quan l'aigua va tornar a ser llisa vaig veure la cara d'ell al costat de la meva com si des de l'altra banda dues ombres m'estiguessin mirant. I perquè no semblés que estava espantada, em vaig alçar sense dir res, em vaig posar a caminar per l'herba amb molta calma i així que vaig sentir que em seguia vaig mirar enrera i em vaig aturar. Tot estava quiet i el cel ja tenia una vora esquitxada d'estrelles....
Continua a contes

3.12.05



Dissabte, 3 de desembre

Pessebres civilitzats

Empar Moliner: "Jueces por la antropofagia"

jutges Por fin el Ayuntamiento de Barcelona ha captado el profundo malestar de los ciudadanos. Por fin, en el belén que todos los años se monta en la plaza de Sant Jaume se prohibirá la figura del caganer. El motivo es extraordinario. Resulta que el caganer es incívico. Sí. Los ciudadanos somos tontos y no distinguimos realidad y ficción, por lo que, si vemos una figura defecante del siglo XVIII, nos lanzamos a la calle y nos convertimos en cagones en serie. De hecho, si vamos al cine a ver una de Tarzán nos entran una ganas tremendas de aullar en taparrabos. (Por suerte, Barcelona es moderna y las ordenanzas municipales no prohíben el nudismo). Vamos, que está muy bien que se termine con una muestra más de la intolerable coñita catalana. Se armó el belén, que diría el inefable Paco Martínez Soria...

Continua a cromets de nadal

1.12.05



Divendres, 2 de desembre

Fotos antigues


foto Mirar fotografies antigues és una activitat que és preferible realitzar en la més estricta intimitat. Ens porta records i ens aboca a l'abisme del que èrem i volíem ser... i no som. Mentre ens mirem, ens reconeixem i desconeixem en silenci. I acabem preguntant-nos qui és més autèntic: el nen que vam deixar enrera o l'adult que ens acompanya.

Javier Marias respon a aquesta pregunta en el seu article Los pantalones tiroleses

26.11.05



Dissabte, 26 de novembre

Pedro Páramo

Margo Glantz

Juan Rulfo Uno. Sabemos que Juan Rulfo es autor de El llano en llamas, cuentos; una novela, Pedro Páramo; algunos guiones de cine, El gallo de oro, La fórmula secreta... Fragmentos de novelas destruidas, Los hijos del desaliento, La cordillera; un relato 'La vida no es muy seria en sus cosas'. Además de numerosas, magníficas, fotografías...

Continua a versió original

19.11.05



Dimarts, 22 de novembre

Dinar regionalista

dinar L'Arch de Sant Martí. 5 d'abril 1885

Lo diumenge passat tingué lloch al Restaurant Martin de Barcelona un dinar que'ls catalanistas oferiren á la Comissió que passá á Madrit pera fer entrega al Rey de la Memoria acordada en la reunió de Llotja. En lo gran saló de dit restaurant s'hi disposaren quatre taulas unidas per una transversal en la testera, ocupada per la Comissió y la presidencia, que's concedí á don Eusebi Güell y Bacigalupi.

L'acte revestí gran importancia, no solzament per la calitat de las personas que hi concorregueren, sinó també per l'unitat de miras y entussiasme catalanista que hi regná. Tot era catalá: la forma de las taulas recordant nostra gloriós escut; los discursos que s'hi pronunciaren y fins la llista dels plats que ab l'escut de las quatre barras se repartí als concurrents... Continua a cromets del 1885

Discursos de
Eusebi Güell y Bacigalupi, Valentí Amirall i Marià Maspons



Dissabte, 19 de novembre

Mi colección de momentos

António Lobo Antunes

onadaNo me gusta escribir en lugares confortables ni con bonitas vistas desde la ventana: es en una silla dura, frente a la pared, donde doy el do de pecho. Me complace trabajar en cocinas, desvanes, habitaciones de hotel con mesas inestables y los grabados más feos posible: me da igual el lugar siempre que no sea agradable. Durante años escribí sobre un tablero de mármol rajado, ahora lo hago sobre un tablero de cristal, gracias a Dios no siempre limpio, en un espacio helado en invierno y lleno de corrientes de aire en verano: hasta hoy he conseguido burlar la neumonía. Tampoco me quita el sueño dónde vivo, ni qué como, ni qué ropa me pongo. ¿Qué me importa entonces? Así de sopetón me importó cuando el tren en que iba, en Alemania, paró por la noche en una pequeña estación desierta y oí, en medio de la lluvia, un clarinete que sonaba en una casa invisible: me pareció que de repente entendía la vida y el mundo...

Continua a versió original

18.11.05



Divendres,18 de novembre

Els bandits del tren

Joan Barril

Ahir hi havia gent que es partia de riure perquè la muralla romana de Tarragona havia cedit per les pluges. Les catàstrofes a vegades triguen segles a produir-se. Altres vegades, com a Almuñécar, els ponts s'enfonsen abans fins i tot que hi circulin cotxes i els materials es fatiguen abans de suportar alguna cosa més que el seu propi pes. En les catàstrofes sempre hi ha implícita una sensació d'injus- tícia divina. ¿Per què, Senyor, ens envieu el Wilma, el Katrina, les llagostes del Sahel o el tsunami de l'Índic?...
Continua a cromets guanyats

13.11.05



Diumege, 13 de novembre

Películas para periodistas

Carlos Fuentes

 Las dos mejores películas que actualmente se exhiben en Estados Unidos tratan de manera importante temas que nos conciernen a todos. Los poderes y límites de la información. El derecho a la verdad y el derecho a la imaginación.

En Capote, el amanerado y narcisista autor de Desayuno en Tiffany abandona el circuito coctelero de Manhattan, desciende de los rascacielos verticales y se interna en la llanura sin horizontes de Kansas a fin de escribir la crónica de un crimen gratuito. Una familia de la clase media, los Clutter, han sido asesinados "a sangre fría" por dos hombres sin más oportunidad de sobresalir que ésta, atroz, de matar a los inocentes y esperar la notoriedad que su hazaña les conceda. Dos sociópatas, uno más inteligente que el otro, aguardan al cronista que haga legibles sus personalidades...

continua a versió original

10.11.05



Dijous, 10 de novembre

Pánico o victoria

Vicente Verdú

 La pesadumbre ¿puede crear prosperidad? Eric Fromm sostenía que provocar emociones luctuosas entre la población formaba parte de la estrategia del poder porque los ciudadanos decaídos suelen ser más fáciles de dirigir y manipular. Los tristes se conducen como animales dóciles y todavía más sumisos si se encuentran poseídos por una patología animal. De esta manera, se cierra la cadena de las cadenas alimentarias por la que circula el virus de la gripe aviar, el virus de la palmípeda y de la carne de gallina, asociada a la cobardía, el inhibicionismo y la necesidad de protección...

Continua a versió original

9.11.05



Dimecres, 9 de novembre

Camí de Sirga (cap I)

Jesús Moncada

mequinensa Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d'acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l'aire lluminós del matí de primavera...

Continua a textos

6.11.05



Dilluns 7 de novembre

Lo que diu la comissió

roda de premsaL'Arch de Sant Martí. 22 de mars de 1885.

La Comissió que aná á Madrit á presentar á S. M. lo rey la Memoria acordada en la reunió de la Casa Llotja ha donat compte del desempenyo de sa misió á la Mesa y demés Comissions de dita reunió en los següents termes:

La comissió encarregada de presentar á Sa Magestat lo Rey la Memoria acordada en la reunió de la Llotja, tan bon punt han retornat tots sos individuos, creu de son deber donar compte del cumpliment de son encárrech.

Los comissionats que passaren á Madrit fóren, com vostés saben, D. Mariá Maspons, D. Benet Malvehy, D. Angel Guimera, D. Jaume Collell, D. Manel Vilá, D. Jascinto Verdaguer, D. Valentí Almirall, D. Joan Anton Sorribes, D. Frederich Soler, D. Joseph Pella y Forgas, D. Joan Permanyer y D. Joseph Pujol, als quals en Madrit al anar al Palau va unirshi D. Ramon Torelló, indiviuo de la comissió redactora....

Continua a cromets del 1885

Diumenge, 6 de novembre

Harriet i l'evolució de les espècies

Manuel Vicent

tortugues Dejando a un lado a las amebas, que son inmortales, la criatura más vieja del planeta es la tortuga gigante Harriet, que va a cumplir 175 años. Vive en Australia, es hembra y todavía ovula. Se supone que esta tortuga nació en una de las islas Galápagos, y fue uno de los tres ejemplares que se trajo Darwin a Inglaterra, en 1836, al finalizar su expedición en el buque Beagle. Sus dos compañeras murieron a causa de las inclemencias del clima de Londres, pero Harriet fue trasladada a Australia, donde ahora, según cuentan, a veces saca la cabeza del caparazón y la vuelve a esconder enseguida porque no le interesa nada de lo que pasa en este perro mundo...

Continua a versió original

5.11.05



Dissabte, 5 de novembre

Gran Gala

Agustí Fancelli

gran gala A la Gran gala parlamentària de Madrid hi hem enviat de gira les millors veus: un tenor liricospinto (Artur Mas), una soprano dramàtica (Manuela de Madre) i un basso profondo (Josep Lluís Carod Rovira). Val a dir que els tres s’han estudiat els papers a fons. Han passat la primera eliminatòria folgadament, sense cap gall apreciable i, sobretot, sense fer el ridícul (“On peut faire tout, sauf le ridicule!”, va dir Tarradellas a certa autoritat francesa que va consultar-lo a Saint-Martin-le-Beau...). Els divos han triat cadascú la seva ària, però l’harmonia era comuna, un baix continu de dos acords perfectes: consens i constitucionalitat...

Continua a cromets guanyats

4.11.05



Dissabte, 5 de novembre

Reaccions a la presentació del Memorial de Greuges


on murmure dans la ville MADRIT, 19 Mars de 1885.

La Memoria de las associacions catalanas al Rey, coneguda aqui ab lo nom de Memorial d'agravis de Catalunya, produheix tal efecte á los que la llegeixen, que quan troban á un catalá se'l miran ab reconcentrada ira y fugen d'éll com de la peste, ¿per qué aixó? no trobo explicació mes verosímil que, essent lo de revelar lo document un proposit ferm del poble catalá á revindicar sa personalitat histórica y á fer respectar son dret y sos interessos nascuts al calor del trevall, sostinguts y engrandits á forsa de suhor, d'intelligencia y de perseverancia, se dona un cop mortal á la influhencia absorvent y dominant dels homes dits de Gobern residents á Madrit, y fereix á tanta mitjanía y nulitat que viu bé ó malament á la sombra del Estat y de sos organismes, xupant la sava de la nació, soposant serveys sovint perjudicials y nocius, pocas voltas profitosos...

Continua a cromets del 1885


Divendres, 4 de novembre

Les llengües d'Europa, 2

Joan Francesc Mira

 Es justament quan es percep el perill de deixar de ser allò que hom era o imagina que era que es lliga el projecte nacional a un projecte lingüístic. Totes les societats nacionals de l'Europa contemporània, amb estat o amb aspiracions a alguna forma d'estat, han tingut un "programa" d'aquesta mena al llarg dels segles XIX i XX. En la seua forma més elaborada, els objectius són sempre els mateixos: una llengua unificada, un estàndard comú, contra els perills de la disgregació; una llengua depurada de tot allò que és vist com a aliè, adherència estranya; i una llengua efectivament nacional i pròpia, que reocupe tots els espais que ha arribat a ocupar la llengua no pròpia, la d'una altra nació...

Continua a articles

1.11.05



Dimarts, 1 de novembre

Cromet de Tots Sants


carabasses d'absents

i

carabasses



El maremoto de Lisboa y Cádiz

Lisboa MIGUEL MORA - Lisboa

Las crónicas cuentan que el Día de Todos los Santos de 1755 amaneció espléndido en Lisboa. Que las familias pudientes se fueron a pasar la fiesta a Sintra; que los menos ricos tenían encendidas velas en memoria de sus muertos o estaban en los cementerios rezando. Los grabados enseñan los barcos que navegaban por el Tajo. Detrás se adivina una ciudad caótica, apretada y soberbia, reflejo del próspero emporio comercial que era la Lisboa imperial...

continua a versió original

31.10.05



Dilluns, 31 d'octubre

Ian McEwan: "Saturday"


Saturday Quan arriba al primer pis, s'atura un moment a la porta de la biblioteca, l'habitació més imposant de la casa, atret momentàniament per la manera en què el sol que es filtra a través de les altes cortines de gasa de color de civada omple l'habitació d'una llum seriosa, marró i llibresca. La seva ambició és passar-se caps de setmanes sencers allà dins, escarxofat en un dels sofàs Knole, amb una cafetera al costat, llegint una obra mestra d'alt nivell, potser traduïda. No té cap llibre en particular al cap. Pensa que no estaria malament saber què significa, què vol dir la Daisy quan parla de geni literari. Ell no està segur d'haver-ho experimentat de primera mà, malgrat diversos intents...

Continua a autors remenats

22.10.05



Dissabte, 22 d'octubre

Apunt d'en Broc: "Homework"


homeworks El Norton està fent dissabte del sistema i la mas, d'anglès: la redacció i els deures - diu que així es marca una disciplina i fa companyia al pc. I jo m'estic florint aquí, esperant-los des de fa 2 hores!. No sé qui dels dos trigarà més...

Quan la veig així, amb la taula plena de llibres i guixant i estripant papers i queixant-se que no troba les paraules, em venen ganes de dir-li que se'n vagi a fer les Rambles, que estan plenes de turistes. Aprendria més paraules i li tocaria l'aire. Però al final em mossego la llengua. Tal com s'han posat les coses a Barcelona amb el tema de les ordenances encara tindríem merder...

continua a contrapunt de gossos

19.10.05



Dimecres, 19 d'octubre

Un prodigi de supervivència: "eduardoharotecglen.net"

E. Haro Tecglen "Un prodigio de supervivencia. Así titularía Haro Tecglen una crónica sobre él mismo. "Soy como el ratón Mickey, en un periódico serio me limito a hacer una gacetilla ratonil, por eso estoy en un agujero" afirmó en su homenaje. Ese día, el de su 80 cumpleaños, su mujer le regaló su página web: eduardoharotecglen.net. La misma en la que se despidió de él". (Santos Cirilo. El País/ 19-10-05)

16.10.05



Dilluns, 17 d'octubre

Sobre les llengües d’Europa, 1

Joan Francesc Mira

llengües “Si fa cinc segles, o set o deu, ‘ja hi havia’ una llengua diferent, vol dir que "ja existia" un poble diferent. I si en aquest segle XIX o XX o XXI ‘encara’ existeix la llengua, vol dir que encara hi ha poble: la continuïtat no s’ha dissolt, som els mateixos que érem. Potser no iguals que abans, però els mateixos. La moderada part de fantasia que aquesta creença suposa no li lleva, ans al contrari, ni un bri d’eficàcia ni de força mobilitzadora”...

Trobareu l'article sencer a aquí

15.10.05

Dissabte, 15 d'octubre

Lo provincialisme dels catalans

 L'Arch de Sant Martí. 8 de febrer de 1885.

¡Quina constestació mes hermosa y eloqüent acaba de donar Catalunya als que, per ignorancia ó per enveja ó per mala voluntat, la motejan tan sovint de exclussivista! ¡Quina llissó pels polítichs de Madrit que, volent apretar las roscas del mecanisme centralisador, responen amb desdeny, quan no las califican de revolucionarias, á las justas demandas de Catalunya, y han fet un proverbi de la injusta frase pide mas que un catalan! ...

Continua aquí

14.10.05

Dissabte, 15 d'octubre


ploma
Cromets del 1885: "Vins, licors, shellings i galons"



Divendres, 14 d'octubre

L'Status quo de l'Estatut 3: "Tòpics i fantasmes"

Joan Barril

boomerang La premsa i els blogs d'aquests dies van plens de la rebuda que està tenint l'Estatut fora de Catalunya. Joan Barril n'està fent el seguiment a la seva columna del Periódico. En la d'avui treu la pols a uns quants tòpics i convoca un fantasma: l'efecte boomerang que pot tenir tot plegat en les comandes.

Sovint s'insisteix molt en els diners. Sense diners no es fa res. Però un país no funciona sols per la justícia fiscal, sinó per la riquesa de les seves empreses. Que la demanda de justícia no ens afecti les comandes.

El podeu llegir sencer a cromets guanyats

12.10.05

Dimecres, 12 d'octubre


Apunt d'en Broc: "Happy Birthday, Harriet"

El Periódico: "Una tortuga de l'època de Darwin segueix viva amb 175 anys"

Harriet "It was confidently asserted, that the tortoises coming from different islands in the archipelago were slightly different in form; and that in certain islands they attained a larger average size than in others. Mr. Lawson maintained that he could at once tell from which island any one was brought. Unfortunately, the specimens which came home in the Beagle were too small to institute any certain comparison. This tortoise, which goes by the name of Testudo Indicus, is at present found in many parts of the world".

Se'm fan les dents llargues només de pensar-hi....

Podeu llegir la notícia sencera contrapunt de gossos

9.10.05



Dilluns 10 d'octubre

Cromets de l'Arch de Sant Martí

Matanzas, Cuba Per celebrar els 4 anys que portem jugant als cromets ( ja ho pots ben dir, Broc, ens fem vells), obrim una nova col·lecció: Cromets del 1885. Està dedicada a reproduir els articles publicats a L'Arch Sant Martí durant l'any 1885 que tracten de l'oposició de Catalunya al tractat comercial que es va signar amb Anglaterra (el modus vivendi) i de com va ser acollit el Memorial de Greuges quan va ser presentat a Madrid.

Els podeu trobar aquí

Diumenge, 9 d'octubre

Apunt d'en Broc: "Ig® Nobel Prize"


IgNobel Prize Mentre tinc la mas entretinguda amb les cròniques de L'Arc de Sant Martí que expliquen el merder que es va muntar l'any 1885 arrel de la presentació del Memorial de Greuges (diu que les anirà penjant mica en mica en una pàgina especial perquè són una bona lliçó d'història), jo aprofito per penjar una notícia que m'afecta. Com a gos, clar.

La revista humorística nord-americana Annals of Improbable Research, que cada any concedeix uns premis nobels alternatius, ha lliurat el de medicina a l'inventor dels testicles artificials per a gossos, es diuen neuticles i són de silicona. Tafanejant per la seva web (mai se sap què pot passar...) he descobert que aquest paio, a part de collons, també ofereix ulls i orelles artificials...

Podeu llegir la llista dels altres guanyadors aquí

7.10.05

Divendres, 7 d'octubre

To be or not to be: H. Neville/W. Shakespeare


The truth will out Vilaweb. "Shakespeare potser no va escriure les seves obres"

"Polèmica a Anglaterra per un llibre que les atribueix a Henry Neville.
Els cercles culturals anglesos viuen una gran polèmica. El 25 d'octubre apareixerà un llibre escrit per Brenda James i William Rubinstein, titulat The Truth Will Out. Setmanes abans de l'aparició, el volum ha aixecat una gran polseguera, arran d'un seguit d'articles de premsa que n'expliquen la tesi: que Shakespeare no va escriure mai les obres que se li atribueixen, sinó Henry Neville. Una tesi sustentada amb proves importants..." continua a autors remenats

5.10.05

Dimecres, 5 d'octubre

L'Status quo de l'Estatut 2: "S'ha acabat la comèdia"


dignity and shameSi l'altre dia vaig posar un article d'un diari del passat que il·lustrava com va ser rebut el "Memorial de Greuges" quan a ver presentat a Madrid el 1885, avui tornem al present amb un article de Joan Barril per veure l'acollida que l'espera a l'Estatut el 2005 i els següents.

120 anys donen per a molt o per a res...

"Acabat el vodevil, ara comença la tragèdia. El PP, incapaç de trobar arguments per atacar la política del Govern, ha trobat a Catalunya la pedra a la sabata de Zapatero."

Podeu llegir l'article sencer aquí

3.10.05



Dilluns, 3 d'octubre

L'Status quo de l'Estatut 1: "Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistes...

Crònica del corresponsal a Madrid de la revista regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals), publicada a la secció INDUSTRIA CATALANA el 29 de marc de 1885.


status quo MADRIT, 26 Mars de 1885

Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas, podrán pera arrivar á donar realitat á aquestas aspiracions cercar prácticas solucions, conservarán ab esmero lo seu idioma, enriquirirán la literatura general ab preciosas obras de sos escriptors mes instruits é inspirats, reconstituhirán la pátria historia, removent los arxius pera desenterrar documents inédits, cantarán en la llengua de'n Aribau, quan del mugró matern la dolsa llet rebia, unirán sos esforsos pera fer renaixer un poble esborrat per la má d'arrogant vencedor extrany del tot á Espanya, que trobà ben sahonat lo terreno per l'absolutisme pera completar la obra de destrucció, á fi d'assegurar lo domini de Castella, pero no's podrá dir may en veritat qu'han emprés la reconstitució de la sempre benvolguda pàtria per propi impuls, no,...

Podeu llegir l'article sencer a cromets del 1885

2.10.05

Dilluns, 3 d'octubre

Pallassos i monstres (fragment)


pallassos i monstres Pallassos i monstres (La història tragicòmica de 8 dictadors africans) és un assaig d'Albert Sànchez Pinyol sobre 8 dictadors africans: Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macias i Obiang. Uns mostres. Uns montres amb uns pares ben coneguts: els europeus. Com diu l'autor al final del llibre: "Els europeus hem abraçat la idea democràtica. No calia expandir-la, només aplicar-nos-la. Per desgràcia, Europa ha dirigit la seva pròpia història a sabotejar constantment i conscientment els principis que l'inspiren. Si Europa hagués estat digna del seu propi missatge, els monstres que hem retratat no haurien existit mai. Però aquest és un fet prou revelador. Potser l'autèntic horror no habita en el cor de les tenebres, sinó en les tenebres del nostre cor".

Fragment de "MOBUTU SESE SEKO i la cova de lladres"

25.9.05



Diumenge, 25 de setembre

Cèl.lules amb data de caducitat

Nicholas Wade. El cuerpo humano sólo tiene 10 años.

cèl·lules Tenga uno la edad que tenga, su cuerpo es muchos años más joven. De hecho, aunque se haya entrado en la mediana edad, puede que la mayoría de la gente tengan 10 años o menos. Esta alentadora verdad, que emana del hecho de que muchos de los tejidos corporales están sometidos a una constante renovación, se ha visto subrayada por un nuevo método para calcular la edad de las células humanas. Su inventor, Jonas Frisen, cree que la edad media de todas las células de un cuerpo adulto puede ser de sólo unos 7 o 10 años...

Trobareu l'article sencer aquí

22.9.05



Divendres, 23 de setembre

Coves

Capadòcia Grata la pedra
treu-ne la sorra
fes passar l'aire

Deixa la cova
al descobert



21.9.05



Dimecres, 21 de setembre

Cromet gegant


torre Agbar Yann Kersalé és l'artista que ha triat Jean Nouvel per omplir la torre Agbar de llum i color. El resultat és màgic i espectacular: un calidoscopi gegant que apunta al cel i que ens convida a jugar a pica paret o a fet i amagar.

Altres obres de Yann Kersalé

18.9.05



Diumenge, 18 de setembre

Territorio

Manuel Vicent

time El tiempo tambien es un territorio. A cierta edad el tiempo que te quede por vivir será tu único patrimonio. Mientras seas joven no pasa nada si parte de ese patrimonio lo cedes de buen grado a otra persona, si lo malgastas o, incluso, si permites que cualquier idiota te lo arrebate. La vida te dará todavía algunas oportunidades para recuperarlo. Pero cuando el caudal empiece a agotarse no deberás permitir que nadie interfiera, fiscalice o coarte ese tiempo de tu exclusiva propiedad. Cualquiera puede ser rey de ese territorio invisible, solo que para llegar a dominarlo hay que dar un golpe de estado: si pierdes esa batalla ya no serás nadie... Continua a versió original

16.9.05



Divendres, 16 de setembre

Verbalitzant

Intransitiu: Dit d'un verb que habitualment no admet complement directe.
Transitiu: Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.

Intransitivos Juan Jose Millás

finestres Cuando enciendo mi ordenador portátil, lo primero que hace es buscar una red inalámbrica. Si no da con ella, te lo dice con cierto desánimo: "No se encontró una red inalámbrica a la que conectarse". Vaya por Dios, exclamo yo sintiéndolo más por él que por mí, pues aunque trato de que se sienta útil encomendándole diversos menesteres, también sé que su vida no alcanza un sentido pleno hasta que se conecta a Internet, que es su país, su patria, quizá su corazón o su hígado. Sin Internet, se contagia de la opacidad propia del universo analógico y deviene en un trasto, un cachivache, un chisme. Su necesidad de conectarse es tal que ha desarrollado unos órganos internos capaces de detectar cualquier red, por sutil que sea... Continua a Versió original

12.9.05

Dimarts, 13 de setembre

El congrés dels solitaris

Sisa (amb l'escolania de la quadratura del cercle)

 Els més esplèndids perdedors, els que no surten a cap llista,
també s'hi acosta algun taxista, els viatjants i els pescadors.
Doctors en llengua catalana, un carterista retirat.
el que recull la palangana, els mestretites i un penjat.

És el congrés dels solitaris, no hi ve qui vol, cal estudiar
per oblidar l'abecedari del desconsol i no plorar.

Tot esperant la fi del món, un pessimista i un nen gran,
el que camina a quatre mans i admiradores de James Bond.
El vigilant de la presó, els de la penya l'Ansietat,
la dama de l'abocador, els deprimits i enamorats.

És el congrés dels solitaris...

Insatisfets que ho tenen tot i els que no tenen ni camisa,
aquells que no van mai a missa i els que pateixen de singlot.
La vídua del Baró Rampant, la veu de la senyora Francis,
un latin lover un pèl ranci i una lectora de Cioran.

És el congrés dels solitaris...

Tothom hi busca l'esperança, les animetes fan xiu-xiu.
Per compartir aquesta dansa i el que està mort vol estar viu.

Vine al congrés dels solitaris, vine tot sol o acompanyat,
i oblidarem l'abecedari del desconsol sense plorar.

11.9.05

Diumenge, 11 de setembre

Mirades

Amerika "Quan Karl Rossmann -jove de setze anys, fill de pares humils, enviat a Amèrica després que una serventa l’ hagués seduït i tingut un fill seu- va entrar al port de Nova York a bord del vaixell que navegava lentament, va contemplar com l'estàtua de La Llibertat, que observava feia estona, s'il·luminava amb una llum més intensa. El braç amb l'espasa semblava haver adquirit energies renovades, i entorn de la seva figura bufaven aires de llibertat..."

(Començament d'Amerika (1913) de F. Kafka)

I aproximacions: La lliçó del Katrina de T. Garton Ash.

6.9.05

Dimarts, 6 de setembre

Parallamps humans

Notícia publicada al setmanari regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals) el 26 de novembre de 1885

parant llamps "Altra aplicació de la electricitat. Mr Delany, neoyorkí, inventor del telégrafo sincrónich, acaba d’obtindre privilegi d’invenzió per un para-llamps pel cós humà, aplicable á las personas que tinguin que manejar fils electrichs. Lo para-llamps consisteix en un fil de coure groixut y forrat en seda que’s fixa á l’espatlla del individuo y que’s subdivideix per la part superior en duas brancas, una pera cada brás, y per la part inferior altras duas brancas, una per a cada cama y que descendeixen á lo llarg d’aquestas fins á terminar en los talons de las botinas que deuhen esser metálicas pera que’l pas de la electricitat á terra, sigui lo mes fácil y rápit possible..."

Podeu llegir-la sencera a invents

5.9.05



Dilluns, 5 de setembre

Escoltant viatges: Runrig "Day of days"

Hearthammer

day of days With the eyes of a child the wonder of it all
I used to search the stars at night and I felt so safe
and small
Sweet sounds from a Merseytown and my nursery
God

continua a cromets de viatges

1.9.05



Dijous, 31 d'agost

Final d'estiu


recordar El nou curs truca a la porta mentre sona el tam tam de les vacances. Ens enfilem de nou al tren de la feina. I mentre surt ens quedem una estona a la plataforma per mirar el que anem deixant enrera. Necessitem un cert temps per recordar... o oblidar.

Joan Barril ens ho recorda aquí