Divendres, 4 de novembre

Les llengües d'Europa, 2

Joan Francesc Mira

Es justament quan es percep el perill de deixar de ser allò que hom era o imagina que era que es lliga el projecte nacional a un projecte lingüístic. Totes les societats nacionals de l'Europa contemporània, amb estat o amb aspiracions a alguna forma d'estat, han tingut un "programa" d'aquesta mena al llarg dels segles XIX i XX. En la seua forma més elaborada, els objectius són sempre els mateixos: una llengua unificada, un estàndard comú, contra els perills de la disgregació; una llengua depurada de tot allò que és vist com a aliè, adherència estranya; i una llengua efectivament nacional i pròpia, que reocupe tots els espais que ha arribat a ocupar la llengua no pròpia, la d'una altra nació...

Continua a articles