Dissabte, 31 de desembre

Tòquio Blues (Norwegian Wood)

Haruki Murakami

- »Demà rentaré la roba, l'estendré i a les deu aniré a classe. És la classe que faig amb la Midori: Història del Teatre II. Ara estem fent. Eurípides. ¿Li sona, Eurípides? És de l'antiga Grècia. Junt amb Èsquil i Sòfocles, és un dels tres grans noms de la tragèdia grega. Diuen que va morir a Macedònia a causa d'una mossegada de gos, però també hi ha altres versions. A mi m'agrada més Sòfocles, però tot és qüestió de gustos. No sabria dir quin dels dos és millor.

»La característica principal de les obres d'Eurípides és que tot es complica tant que els personatges acaben que no saben com sortir-se'n. ¿M'entén? Surten diversos personatges i cadascun té unes circumstàncies, uns motius i unes excuses, i busca la justícia o la felicitat a la seva manera. Per això tots acaben que no saben cap a on tirar. És normal, ¿oi? Per lògica, és impossible que tothom imposi la seva manera de veure la justícia o que tothom trobi la felicitat, i per això s'arriba a una situació caòtica. ¿I sap què passa, llavors? Doncs que apareix un déu i ho ordena tot. Tu vine cap aquí, tu vés cap allà, tu vés-te'n amb aquell, tu espera't aquí, i així. Es com un jutge que ho soluciona tot de cop. Es diu deus ex machina. Eurípides hi recorre sovint, i de fet és l'aspecte en què els crítics no s'acaben de posar d'acord....

Continua a autors tastats