Bernardo Atxaga: Soledats i paraules
L'home sol
A la cambra frigorífica de la cuina, les cireres estaven molt fredes, i Carlos, pel plaer que li produïa el contacte amb la fruita, va anar-les agafant a poc a poc, de vegades una a una, fins a omplir la bossa de plàstic que volia dur a la fleca. A més, les cireres no només eren delicioses per al tacte, ja que - ho va deduir en observar els exemplars que anaven passant entre els seus dits- totes eren diferent entre elles; totes rodones però cadascuna a la seva manera; totes vermelles, però cadascuna amb el seu to més clar o més fosc, de forma que, per aquella varietat, també resultaven delicioses a la vista. Es va fixar un moment en la que estava a punt de ficar a la bossa: era rosada, menudeta, i tenia una clivella entre els dos lòbuls. Li va fer pensar en el sexe d'una dona, i aquella associació d'idees va agradar-li pel que tenia de sorprenent, i va donar una orientació amable als seus pensaments...
continua a autors tastats
