El míte de Sísif a "Un barril de sabó moll" (Jesús Moncada)
Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l'horeta d'anar a dinar -em digué el vell Cristòfol a la Granota mentre bevíem cafè, abans d'encetar la partida de botifarra. Tinc present que les dones ja passaven amb les senalles al braç, fent via a les mines a dur el recapte als hòmens, i per la vall del riu retrunyien les càrregues de dinamita que feien petar al migdia...Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós. Un dia lleig, xiquet, d'aquells que t'esmolen els nervis.El Llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, acabava de lligar amarres al molló del Pedret, i la tripulació -el patró i els peons- descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Flix a la matinada. De sabó moll, a la vila no en fabricàvem, això ja ho saps; calia pujar-lo de per avall i ho feien els llaüts que tornaven de dur el carbó de les nostres mines a Flix, Móra i altres llocs de la Ribera de l'Ebre...
Continua a cromets llargs
"Luego, incomprensiblemente, se puso a hacer viajes que de alguna manera lo hermanaban con la mujer del escritor de Maguncia, a tal grado que Bubis pensó que en efecto debían de ser hermanos y que sólo así se comprendía cabalmente la presencia del escritor y su mujer durante la comida. También cabía la posibilidad, pensó Bubis, de que fueran amantes, pues es bien sabido que a menudo los amantes adoptaban los gestos del otro, generalmente las sonrisas, las opiniones, los puntos de vista, en fin, la parafernalia superficial que todo ser humano está obligado a cargar hasta su muerte, como la piedra de Sísifo, considerado el más listo de los hombres, Sísifo, sí, Sísifo, el hijo de Éolo y Enáreta, el fundador de la ciudad de Éfira, que es el nombre antiguo de Corinto, una ciudad que el buen Sísifo convirtió en guarida de sus alegres fechorías, pues con esa soltura de cuerpo que lo caracterizaba y con esa disposición intelectual que en todo giro del destino ve un problema de ajedrez o una trampa policíaca a clarificar y con esa querencia por la risa y por la broma...
Aquests combois són el mitja de transport que el Govern espanyol hauria de posar a disposició de la Generalitat quan els arxivers hagin acabat la feina de microfilmar i embalar les 160 tones de documents oficials i privats que han de tornar a Catalunya. 
Puix als cruels fats encara, aprés nostra mort, los desiguals enuigs d'amor nos tribulen, sens que altre major descans no atenyem, sinó recontar nostres passats mals, escolten tots aquells qui en lo temple de Cupido devotament adoren, e diga cascú si semblant dolor a la mia jamés ha sofert. Mirra se querella de les lleis humanes, justament contrastant al desordre d'amor deshonesta: io, sol de ma extrema bellea, la qual sovint als enamorats benaventurada fi porta; però a mi ha portat en tan gran dan, que per a dir-ho no tinc bastament paraules...
"¿Vols foc? Digues, ¿tu com portes aquesta batalla contra el fum...? Jo no me'n surto, hi he renunciat. No a les cigarretes, sinó a la lluita. Un dia també hauré de retre comptes sobre això. Un s'ha de plantejar seriosament si paga la pena de viure cinc o deu anys més sense tabac, si li convé lliurar-se a aquest vici vergonyós i roí, que t'acaba matant, però mentrestant t'omple la vida d'una manera estranya que al mateix temps distén i estimula el sistema nerviós. Passats els cinquanta anys, esdevé una de les qüestions més serioses de la vida. A la qual contesto amb espasmes a la coronària i amb la decisió de continuar així, fins a la mort. No renunciaré mai a aquest verí amarg, perquè no val la pena. ¿Dius que és tan fàcil deixar-ho...? I tant! Sé prou que no és impossible. Jo també he deixat de fumar de tant en tant, mentre valia la pena. El problema era que l'única idea fixa de tota la jornada era la cigarreta no encesa. Tard o d'hora, també hem d'afrontar aquest problema. Cal que ens resignem davant la pròpia debilitat, acceptar que necessitem un narcòtic i pagar-ne les conseqüències. D'aquesta manera, tot plegat es fa més senzill. Quan dic això, llavors em repliquen: "No ets un heroi". I jo contesto: "Segurament no sóc un heroi, però tampoc sóc un covard, perquè almenys tinc el valor de viure les meves passions".
En hora punta, el tranvia, el metro i els busos són escenaris perfectes per grapejar impunement usuàries mantenint l'anonimat. Al Japó, on aquest fenomen ja s'ha convertit en una plaga, els ferrocarrils de Tòquio han decidit introduir vagons per a diferents sexes. Res de nou sota el sol. No cal anar tan lluny, però, per trobar exemples de la mateixa activitat. Ferran Torrent la recorda d'una manera tendra i divertida en un fragment de "Gràcies per la propina" que podeu llegir 
Assetjament, bulling, són paraules que comencem a dir sense embuts dintre i fora de les escoles. I dir-les ja significa alguna cosa. Significa plantar cara, dir prou, a uns actes violents que fins ara s'han tolerat i amagat. Luis Rojas Marcos els denuncia i ens explica les seves terribles conseqüències a