La dona justa (Az Igazi)
¿Existeixen la dona justa o l'home just? ¿Aquell home o dona fet a mida i que ens escau com l'anell al dit? Potser escoltar en silenci les paraules dels protagonistes de "La dona justa" (Sándor Márai) ens ajudarà a trobar la resposta.
"¿Vols foc? Digues, ¿tu com portes aquesta batalla contra el fum...? Jo no me'n surto, hi he renunciat. No a les cigarretes, sinó a la lluita. Un dia també hauré de retre comptes sobre això. Un s'ha de plantejar seriosament si paga la pena de viure cinc o deu anys més sense tabac, si li convé lliurar-se a aquest vici vergonyós i roí, que t'acaba matant, però mentrestant t'omple la vida d'una manera estranya que al mateix temps distén i estimula el sistema nerviós. Passats els cinquanta anys, esdevé una de les qüestions més serioses de la vida. A la qual contesto amb espasmes a la coronària i amb la decisió de continuar així, fins a la mort. No renunciaré mai a aquest verí amarg, perquè no val la pena. ¿Dius que és tan fàcil deixar-ho...? I tant! Sé prou que no és impossible. Jo també he deixat de fumar de tant en tant, mentre valia la pena. El problema era que l'única idea fixa de tota la jornada era la cigarreta no encesa. Tard o d'hora, també hem d'afrontar aquest problema. Cal que ens resignem davant la pròpia debilitat, acceptar que necessitem un narcòtic i pagar-ne les conseqüències. D'aquesta manera, tot plegat es fa més senzill. Quan dic això, llavors em repliquen: "No ets un heroi". I jo contesto: "Segurament no sóc un heroi, però tampoc sóc un covard, perquè almenys tinc el valor de viure les meves passions".Continua a autors tastats
En hora punta, el tranvia, el metro i els busos són escenaris perfectes per grapejar impunement usuàries mantenint l'anonimat. Al Japó, on aquest fenomen ja s'ha convertit en una plaga, els ferrocarrils de Tòquio han decidit introduir vagons per a diferents sexes. Res de nou sota el sol. No cal anar tan lluny, però, per trobar exemples de la mateixa activitat. Ferran Torrent la recorda d'una manera tendra i divertida en un fragment de "Gràcies per la propina" que podeu llegir 
Assetjament, bulling, són paraules que comencem a dir sense embuts dintre i fora de les escoles. I dir-les ja significa alguna cosa. Significa plantar cara, dir prou, a uns actes violents que fins ara s'han tolerat i amagat. Luis Rojas Marcos els denuncia i ens explica les seves terribles conseqüències a 
The devil's in the dreaming
Fragment de "La velocidad de la Luz". Javier Cercas
Les darreres investigacions en el camp de la genètica ens han deixat 
Coneixem bé les parts del cos? Podem enumerar-les per dintre i per fora sense equivocar-nos? Bah! si això és cosa de nens! diria qualsevol. 
No passaren gaire dies partiren de Gènova, e anaren a Monferrat, e posaren en l'espital. E venien cascun jorn a pendre el relleu que donaven als pobres a la porta del palau del marquès, e moltes vegades esperant cantaven, en tant que lo marquès ho hagué a saber, e féu-los manar que venguessen davant ell. Venguts los captius, lo marquès los oí, e altà's tant d'aquell cantar e d'aquella cançó de l'orifany, que açò fonc meravella gran. E de continent tramès a dir a sa sor, que jaïa malalta, que allí havia dos captius qui cantaven molt bé. Si els volia oir. La Güelfa respòs que li plaïa, e així lo marquès manà que a la Güelfa los amenassen...
Laberints de Creta, Wonderland i Chinatown.