27.5.06
Dissabte, 27 de maig
Gotan Project/ Lunático
Notas
Africanos en las pampas argentinas
toques y llamadas de tambores
candombe, tango
Un gaucho y una guitarra
la payada milonguera y el fantasma de la indiada
china, cebame un mate
tango
Marineros, inmigrantes,
bandoneón, violín y flauta
habanera, canzonetas de los tanos
piano piano nació el tango
Nació el baile compadrito y orillero
guapo, futurista y nostalgioso
mestizaje de europeos, negros, indios
en el Río de la Plata
hace mucho, no se sabe justo cuándo
un buen día nació el Tango
Eduardo Makaroff
22.5.06
Dilluns, 22 de maig
L'estatut trist
Joan Francsc Mira
No l'estatut del no-País Valencià, el de la Comunitat, que aquest ja se sap que no ha arribat ni a trist, no va produir alegries quan el votaren a València, ni frustracions quan el votaren a Madrid, ni discussions ni, debats ni interès públic ni cap commoció mínima per part dels ciutadans i ciutadanes, polítics i polítiques inclosos o incloses. Ha produït, si de cas, una mica de ràbia resignada entre la poca gent que ens mantenim fidels per sempre més al servei d'aquest poble que vota PSOE i vota PP i no sap votar amb més seny o trellat o patriotisme, què hi farem. No l'estatut de la Comunitat, per tant, sinó el de la Nació, la nació catalana de Catalunya, que aprovà el Parlament a Barcelona amb grans festes i alegries, amb besades i abraçades, amb somriures d'orella a orella, i amb xampany que en diem cava. Quan, pocs dies després, un periodista important em preguntà, amb micròfon obert, quina era la meua opinió sobre la festa, li vaig dir que no l'acabava d'entendre, no veia gens clar quin era l'èxit aconseguit, quina era la raó de tantes alegries i de l'escuma feliç a les copes...
Continua a articles
20.5.06
Diumenge, 21 de maig
Red Hot Chilli Peppers: "Stadium Arcadium"
Snow (Hey Oh)
Come to decide that the things that I tried
were in my life just to get high on
Whem I sit alone
come get a little known
but I need more than myself this time
Step from the road to the sea to the sky
and I do believe what we rely on
When I lay it on
come get to play it on
all my life to sacrifice
Hey oh listen what I say oh
I got your
Hey oh now listen what I say on
When will I know that I really can't go
to the well once more time to decide on...
continua Aquí
19.5.06
Divendres, 19 de maig
Antònia Font: "Batiscafo katiuscas"
Batiscafo monoplaça, es teu focus a s’abisme
de ses aigües insondables, només tu les averigües,
batiscafo socialista redactant informe tràgic
"camarada maquinista a institut oceanogràfic"
batiscafo solitari dus un ruting planetari...
continua a poètics
7.5.06
Dilluns, 8 de maig
We shall overcome
"ÉS EL NOSTRE GOVERN"
Com a resposta a les veus del PSC que afirmen que Esquerra no pot seguir en el tripartit després del referèndum i, després d'assegurar que els republicans no entraran en una "campanya de desqualificació" que va considerar oberta en contra del seu partit, va assenyalar: "Si algú està incòmode en un lloc se'n va, si algú se sent incòmode al Govern amb ERC, que se'n vagi i respecti la nostra posició". "És el nostre govern", va postil.lar, recordant que va ser l'opció d'ERC d'inclinar-se per una aliança d'esquerres la que va fer possible el pacte del Tinell.
Carod va anar més enllà, i, tot i assegurar que el respecta, va retreure a socialistes i ecosocialistes que "diguin sí a un acord que no han fet ells", en al.lusió al pacte tancat el 21 de gener entre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CiU, Artur Mas, que va definir els eixos del nou Estatut. "Qui està en fals no és ERC, sinó qui ha acceptat un pacte que ha fet un altre", va insistir. (El Periódico/ 7-5-06)
continua a guanyats
6.5.06
Dissabte, 6 de maig
Ignacio Vidal-Folch ens obre les portes del seu museu secret de Barcelona, ens posa unes ales i ens fa volar de franc (i sense que ens fem mal).
"Vuelo sin motor"
(...) Copertino pegaba buenos sustos a la gente cuando se lo encontraban pegado al techo de cualquier habitación, donde podía permanecer además durante largos minutos. Como él, y como José Oriol, y como los demás santos que tienen acreditado ese don, quién no querría a veces salir volando sin avisar. Es uno de nuestros anhelos atávicos, según nos recuerdan tantos relatos y tantas obras de arte, como la rara película Brewster McCloud (El volar es para los pájaros, Robert Altman, 1970) o los ingenios elegantes de Panamarenko, inspirados en los de Leonardo da Vinci , pero con una importante diferencia, según declaró una vez el artista belga: "Los míos sí vuelan". Luego, viendo la expresión escéptica de la audiencia, matizó: "...Aunque no al cien por ciento"(...)
el podeu llegir sencer a versió original
5.5.06
Divendres, 5 de maig
"Autobiography". Charles Darwin
"By the time I went to this day-school my taste for natural history, and more especially for collecting, was well developed. I tried to make out the names of plants, and collected all sorts of things, shells, seals, franks, coins, and minerals. The passion for collecting which leads a man to be a systematic naturalist, a virtuoso, or a miser, was very strong in me, and was clearly innate, as none of my sisters or brother ever had this taste.."
Martí Dominguez: "Darwin, el cazador"
Una traducción muy floja para una obra necesaria en la historia de la evolución
Ya lo advirtió Eugeni D´Ors: "Darwin, un caso de vocación malograda de sportsman y de cazador". Y es cierto, Charles Darwin podría haber sido cualquier otra cosa: médico, cura o incluso cazador. "¿No debemos precisamente los más importantes productos de la historia del espíritu al hecho de un cruce o de una indecisión entre caminos profesionales?", arguye D´Ors. En la vida de Darwin se cruzó el botánico Henslow, que lo animó a que se embarcara en el Beagle y realizara una exploración alrededor del mundo. A partir de aquel momento, Darwin pasó de coleccionar escarabajos a estudiarlos, de contemplar el paisaje a intentar comprenderlo, y su curiosidad científica creció en tan poco tiempo que a los pocos meses de embarcarse "ya no le interesaba la caza".
continua a versió original
3.5.06
Dimecres, 3 de maig
El amor
Enrique Vila-Matas
El amor es una invención de Occidente. Léase a Denis de Rougemont. O bien al maestro Proust, casi siempre infalible cuando habla del amor: "Amamos a partir de una sonrisa, una mirada, un hombro. Con eso basta; entonces, en las largas horas de esperanza o de tristeza, fabricamos una persona, componemos un carácter"...
Continua a versió original
1.5.06
Dilluns, 1 de maig
"Tots los Goberns han deixat las cosas tal com estavan: es conducta invariable seguida per tots los homes que gobernan á Espanya, y en aquest punt la cosa té llógica explicació: segons lo senyor Perez de Rosas las ocultacions de fincas y de terras pujan á tres quartas parts de las registradas. Hi há provincias, com las d'Andalucía, que passan de molt aquesta xifra, hi há moltas propietats usurpadas, y los ocultadors y usurpadors son gent grossa y d'encontrastable influencia política".(...)
"No puch seguir al senyor Perez de Rozas, perque allarga massa aquesta carta, peró terminaré consignant un dato aduhit per éll y comprobat. Espanya té unas cinquanta milions d'hectáreas, per l'Hisenda nacional no n'hi há més que 28 milions (...) " (L'Arch de Sant Martí/ 23 d'abril- 1885)
Un centenar de jornalers assalten un 'cortijo' de la duquessa
d'Alba
El Carpio- Els jornalers que ahir van ocupar una finca de la duquessa d'Alba a la localitat cordovesa d'El Carpio han assaltat avui el cortijo que hi ha a dins, que estava protegit per la Guàrdia Civil.
El secretari general del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC), Diego Cañamero, ha xifrat entre 700 i 800 les persones congregades a la finca Buena Vista, de les quals un centenar ha aconseguit saltar les tanques i entrar fins al cortijo.
Centenars de jornalers de tot Andalusia van ocupar ahir la finca per protestar pel repartiment de les ajudes procedents de la Unió Europea, que "no serveixen per crear riquesa", segons el SOC.
Les subvencions europees
Amb aquesta protesta, ha destacat Cañamero, els jornalers pretenen denunciar el fet que les subvencions que es reben d'Europa van a parar als grans propietaris i "no serveixen per crear riquesa, ni infraestructures ni indústries de transformació".
El SOC ja va ocupar aquesta mateixa finca l'any 2002 per denunciar la reforma del subsidi agrari i de la desocupació que va impulsar el Govern del PP.
(El Periódico/ 1 de maig- 2006)