Dilluns, 22 de maig
L'estatut trist
Joan Francsc Mira
No l'estatut del no-País Valencià, el de la Comunitat, que aquest ja se sap que no ha arribat ni a trist, no va produir alegries quan el votaren a València, ni frustracions quan el votaren a Madrid, ni discussions ni, debats ni interès públic ni cap commoció mínima per part dels ciutadans i ciutadanes, polítics i polítiques inclosos o incloses. Ha produït, si de cas, una mica de ràbia resignada entre la poca gent que ens mantenim fidels per sempre més al servei d'aquest poble que vota PSOE i vota PP i no sap votar amb més seny o trellat o patriotisme, què hi farem. No l'estatut de la Comunitat, per tant, sinó el de la Nació, la nació catalana de Catalunya, que aprovà el Parlament a Barcelona amb grans festes i alegries, amb besades i abraçades, amb somriures d'orella a orella, i amb xampany que en diem cava. Quan, pocs dies després, un periodista important em preguntà, amb micròfon obert, quina era la meua opinió sobre la festa, li vaig dir que no l'acabava d'entendre, no veia gens clar quin era l'èxit aconseguit, quina era la raó de tantes alegries i de l'escuma feliç a les copes...Continua a articles
