Diumenge, 17 de desembre

La temuda hora dels regals

Josep Maria Espinàs

Ara que s'acosten les festes de Nadal, el Cap d'Any i els Reis m'agafa l'inevitable desànim de sempre. No es tracta que aquestes festes em produeixin angoixa existencial, que em facin pensar en el pas implacable del temps, que els records del passat m'entristeixin. No es tracta, tampoc, que em facin nosa les reunions familiars o els sopars amb amics.

El meu neguit davant les festes que estan a punt de caure'ns al damunt té una explicació molt concreta: no sóc un bon "regalador". Pitjor encara: és que no sóc regalador, ni bo ni dolent. Naturalment, hi ha alguna excepció. A vegades tinc la rara inspiració de pensar: "mira, em sembla que això li agradaria". Però gairebé sempre acabo dubtant. "¿Vols dir que ho farà servir? ¿Vols dir que ja no ho té? ¿Vols dir que no és una cosa massa estranya? ¿Vols dir que sabrà on posar-ho?"

continua a guanyats