Les hores de la Senyora Dalloway
La senyora Dalloway de Virginia Wolf va ser un dels primers que em van recomanar en arribar a la facultat. Vaig llegir-ne la traducció castellana. Tot seguit vaig comprar la resta de les seves novel.les. Em devia costar d'entendre'l, però disposava de tot el temps del món. Ara és el moment d' assaborir-lo sense preses.
Getting old, grey hairs, that sort of thing . . .
The compensation of growing old, Peter Walsh thought, coming out of Regent's Park, and holding his hat in his hand, was simply this; that the passions remain as strong as ever, but one has gained--at last!--the power of taking hold of experience, of turning it round, slowly, in the light.
Quan els déus movien els fils de la història i els herois encara tenien temps, entre combat i combat, d'apiadar-se de l'enemic i plorar junts els seus morts, una guerra era una epopeia. Quan això no passa, una querra és una tragèdia i les paraules dels herois són l'únic consol dels que hi perden els fills.
Poema Umayya que ve d'Itàlia i que ha fet un llarg recorregut fins arribar fins als cromets. Escrit en àrab i trobat a biblioteca de l'Archiginnasio en Italià , un valèncià s'ha encarregat de fer la traducció al català i enviar-me-la.
Article de Juan José Millás que denuncia la presència d' un artefacte volador que es passeja impunement pels nostres cels: el B-52. Les seva aparició, a diferència de la d'ocells i insectes, no ens anuncia cap primavera. Per això, cal assenyalar-lo amb el dit. I com a tota bona faula, no faltarà l'animal encarregat de posar les coses al seu lloc. Aquesta vegada li toca a la papallona.
Aquests mes, un dels canals del plus dedica la seva programació a les pel.lícules d'Audrey Hepburn. A la majoria, l'actriu encarna la imatge de l'eterna joventut, entre trencadissa i innocent...
Quan viatjar era un luxe que només es podien permetre uns quants privilegiats, la resta de la gent ho feia a través de les novel.les. Vuitanta dies per a recórrer el món amb una precisió anglesa era un incentiu més. Ara podem tornar a realitzar aquest viatge gràcies a la traducció que n'ha fet Jesús Moncada. Oblidem-nos d'avions i dels efectes del Jet lag, i preparem un equipatge que ens permeti seguir el decurs natural del temps. Trens i vaixells seran els únics trampolins permesos aquesta cursa contra el temps. D'això ens parla Xavier Moret en el seu article La volta al món de Verne.
De la necessitat d'estar alegres per fer front a la tristesa generada per la guerra, de l'alegria lúcida com arma per veure-hi clar, de la necessitat de ser respectuosos amb el dolor dels altres, de no voler ser el mort en el funeral d'un altre i de fer ombra als veritables protagonistes del drama. De tot això, i més, ens parla Elvira Lindo en el seu article El dolor el podeu llegir a 
Les autoritats romanes han creat un nou cos de funcionaris: el dels centurions. El que era una feina envoltada de picaresca, ara passarà a convertir-se en un ofici de veritat: amb uniforme i sou.
Territoris de la cultura per excel.lència, la seva geografia humana ens parla de la resistència de la lletra impresa davant les tecnologies. Els museus es poden orientar segons com bufi el vent de la política; les biblioteques i els seus llibres, no: per això creen suspicàcies en el poder