Diumenge, 30 d'abril
Suite francesa
Irène Némirovsky
Calent, pensaven els parisencs. L'aire de la primavera. Era de nit en temps de guerra, alarma. Però la nit s'esmorteeix, la guerra està lluny. Els qui no dormien, els malalts colgats al llit, les mares que tenien fills al front, les dones enamorades amb els ulls emmusteïts per les llàgrimes sentien la primera alenada de la sirena. De moment només era una inspiració profunda semblant al sospir que surt d'un pit oprimit. Van passar uns instants abans que tot el cel no s'omplís de clamors. Feia l'efecte que arribaven de lluny, del fons de l'horitzó, sense pressa! Els qui dormien somiaven el mar que empeny endavant les onades i els còdols, en la tempesta que sacseja el bosc el mes de març, en un ramat de bous que corre feixuc i fa trontollar el terra amb els unglots, fins que al final el son claudicava i l'home, desclucant una mica els ulls, murmurava:-¿És l'alarma?
continua aquí
Dissabte, 29 d'abril
myData/myMondrian "Where a human is reduced to a data,
data is converted to values,
values are transformed into art"
Divendres, 21 d'abril
Apunt d'en Broc: "Welcome"
He rebut un mail on em fan saber que tinc un company d'atura navegant per Internet. Es diu Pirata i se les campa per Girona.
De moment tenim les impressions dels seus amos - il·lusionats i atabalats com a bons pares primerencs- Espero que aviat s'animi a fer-ho ell.
Llepadetes
Broc
Pirata: Diari d'una adopció
A en Pere, després d’una ullada analítica per saber de quina pasta estem fets, comenta que hi ha un gos que potser ens agradaria acollir. Es tracta d’un jove gos d’atura que una voluntària del centre va trobar fa tres mesos estirat a la cuneta d’una carretera. Semblava que l’havien acabat d’atropellar hi havia perdut un ull i quedat cec de l’altre. Després de dubtar-ho un moment hem demanat que ens l’ensenyés.El Pirata surt tot decidit seguint de prop les petges dels altres gossos que li fan de guia. Va deslligat i no corre gaire per no desorientar-se, s’orina alegrement sobre el peu d’en Pere, que es nota que ja hi té pell morta amb aquestes confiances que s’agafen de tant en tant els seus protegits. Ens explica la història del jove Pirata i ens proposa que ens l’emportem aquests dies a casa per veure com hi encaixa, li podem donar una bona dutxa i una esquilada i, si no n’acabem d’estar convençuts, el podem tornar sense cap mena de compromís....
podeu llegir tota la història aquí
Diumenge, 16 d'abril
"N'hi ha que neixen..."
Josep Maria Espinàs ens convida a fer un tomb per la Barcelona de nit. No el fa a peu, sinó a través d'uns altres ulls: els dels que escriuen per a una minoria amb mono de novetats. Sí, per a aquella que es penja l'estrella quan senten allò de "N'hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha que neixen estrellats". El viatge li resulta tan al·lucinant -pel que diuen i com ho diuen- que no s'està d'immortalitzar-los en aquest retrat.
Nits tres estrelles a Barcelona
Josep Maria Espinàs
Mirin quin article més xuli m'ha sortit avui:
"Si estàs pensant què faràs aquesta nit a la Barcelona noc --tu ja ho saps, la Barcelona noc és la més nocturna de totes les nits del món-- hi ha moltes coses per descobrir. Per exemple, pots fer l'aperitiu al Coopy, còctel al gust per sis euros. Si en canvi t'agrada el sec et recomano més aviat el Bombardier, però això només si estàs disposat a tot...
Continua a articles
Dissabte, 15 d'abril
"me and my 424"
Jonh Vanderslice
you know it's the timeso goodbye for now
I crudeley descend
the stairway to defend
me and my 424
I piss you off in slanted rhyme
walk away in 3/4 time
and the nude descends
the stairway once again
basement living always mends
I'll come to you then
shell shocked, pale gray
and a box of TDK's
and me and my 424
you can ask the 424
for guidance and for help
as it pulled me through
number five and number twelve
say goodbye to model two
cause they discontinued you
I got parts and I got spares
unlimited repairs
for my 424
it's not really four tracks
you can add and you can subtract
unlimited sky above you and
me and my 424
mp3 "me and my 424"(life and death of an
american fourtracker)
Divendres, 14 d'abril
Apunt d'en Broc: "Ocells de faula"
Des de fa segles, els animals ens sentim observats pels humans. Quan volen parlar d'ells sense aixecar la llebre, agafen un de nosaltres i, sense encomanar-se a cap etòleg, ens fan aparèixer en contes, faules i bestiaris com exemple d'astúcia, saviesa, força, lleialtat, paciència, traïdoria, murrieria i altres penjaments. El pit-roig ha tingut la sort de fugir d'aquest parany. Quan Manuel Vicent ja el pintava com un ocell de faula, Martí Domínguez l'ha vingut rescatar.
El cervell de cacauet del pit-roig de Manuel Vicent
Martí Dominguez
És freqüent –i fins a cert punt natural– la percepció romàntica que la major part dels nostres intel·lectuals tenen encara de les coses de la natura. Josep Pla alertava del risc de projectar les nostres matusseres percepcions humanes sobre els éssers vius. En molts sentits, els escriptors tenen percepció de la natura de caire moralista, una mescla de La Fontaine i Samaniego, passant pels subproductes de la factoria Walt Disney...
Continua a contrapunt
Dijous, 13 d'abril
Venus post-card
L'Agència Especial Europea publica les primeres fotos de la història del Pol Sud del planeta Venus Agència Espacial Europea (ESA)
Diumenge, 9 d'abril
Los espejos de la confitería
Ignacio Vidal-Folch
"El espejo que soy me deshabita". Este endecasílabo, el primero de un soneto famoso de Octavio Paz, poema mareante de azogues y reflejos, lo glosaba Savater en uno de sus primeros libros, creo que a propósito de Borges y de su conocido horror por los espejos, o quizá a propósito del relato de Carroll, en el que la niña Alicia entra en el mundo que se encuentra "al otro lado" del espejo; es curioso que hay frases así que tienen un poder que las hace inolvidables. Paz no es santo de mi devoción, pero desde que leí el sonetazo mascullo "el espejo que soy me deshabita" cada vez que entro en el bonito café bar La Confitería, local de estilo modernista, en la calle de Sant Pau, muy cerca del Paralelo...continua a versió original
Divendres, 7 d'abril
Un Tramvia privilegiat
Notícia publicada a L'Arch de Sant Martí el 12 de Novembre de 1885. (Ortografia normalitzada)
Així pot anomenar-se el que va de Barcelona a Sant Andreu, i l'hem batejat així perquè tots els tramvies amb tracció de vapor han tinguat ocasió de córrer només el primer dia o fins que han causat alguna desgràcia: llavors les autoritats han pres la determinació de no deixar-los córrer més amb aquell motor. Com a exemple lo que s'inaugurà a Madrid, si mal no recordem, fa uns cinc o sis anys, i que a l'entrar a la plaça de la Cebada matà a una dona, essent privat tot seguit de córrer amb màquina de vapor. Igualment li succeí al tramvia que s'inaugurà, si la memòria no ens enganya, fa uns tres o quatre anys, de Barcelona Sarrià: a l'entrar en aquella darrera població va descarrilar i es ficà la màquina dintre d'una casa causant desgràcies, matà a una dona i tirà a terra el frontís de la casa. Com lo de Madrid, fou privat per les autoritats de que corregués per medi de locomòbil...continua a invents
Diumenge, 2 d'abril
Próstata
Juan José Millás
Dios y Luzbel coincidieron en la consulta del urólogo. Tras recibir malas noticias respecto a sus próstatas, Dios propuso que fueran a tomar un café. El diablo, que se jactaba de haber inventado la lucha de clases, se resistió por miedo a que aquello dañara su reputación. Pero el Todopoderoso dijo que se lo debía: "No habrías podido descubrir la lucha de clases si yo no hubiera concebido previamente las clases". Tras pedir las consumiciones, Dios le preguntó quién le había recomendado aquel urólogo, y si podía pagarlo. "Le compré el alma al poco de que terminara la carrera", dijo Satán, "a cambio del éxito. Durante estos años han pasado por sus manos las próstatas de los artistas más famosos, de los escritores con más prestigio, de los obispos con la mitra más larga... No me cobra nada con la esperanza de que en un arranque de generosidad le devuelva el alma. Si nos saca adelante, igual se la devuelvo"...continua a versió original