Carrers amb història
Els carrers guien les nostres passes i, encara que no ho sembli, es recorden de nosaltres quan no els trepitgem. Com aquell famós bouvevard de Los Angeles, les seves pedres tenen gravat per sempre la passes decidides i alegres dels nostres temps d'escola, els saltirons a peu coix per no trepitjar la junta de les seves pedres, la lentitud indecisa i espantada de quan jugàvem a caminar aclucant els ulls, el caminar atrafegat i cansat després d'un dia de feina o el pas desvagat i indolent d'una nit d'estiu.
Els carrers recorden les nostres vides, encara que no portin el nostre nom. Per això m'ha agradat llegir aquest article de Javier Pèrez Andujar, que parla de carrers amb noms i cognoms. De carrers agraïts.
continua a cromets de joventut
