Alguns membres de l'església catòlica, seguint la tradició, consideren que la llista de pecats del seu menú és incompleta i que, per estar al dia i que ningú es passi de llest, ha d'incorporar les darreres novetats. Els canvis en el menú no afecten els pecats que et poden enviar a l'infern per la via ràpida (els capitals) sinó els que ho fan per acumulació de faltes ( els venials).
¿Estem programats o anem al nostre aire? ¿Podem triar lliurement el que volem o ens hi veiem forçats? ¿ saber-ho ens produeix desassosec?... són algunes de les preguntes que es fa Martí Dominguez
Vicente Verdú reflexiona sobre la vida comparant-la a un llarg estiu. Bé, va d'això i també de com treure el màxim profit dels petits instants sense pensar en l'abans i el després. Aquest article és la seva manera de dir-nos com se sent després de la mort de la seva parella.
La calor està començant a afectar-me. I encara que no se'm noti per fora ( no em poso vermell ni suo), la processó va per dins. Quan m'engeguen i he de començar a despertar els programes, aquests es fan el ronso i es giren d'esquena com si diguessin "no ens toquis, que cremes.
Article de Jordi Llovet on ens recomana la lectura de L’amant de Bolzano de Sándor Márai com un exemple de bona literatura.
Els finals de les sèries de TV sempre deixen en els espectadors aquell rau-rau a la panxa de dir "Mmm jo l'hauria fet diferent. No s'hi val, tant de patir i al final es carreguen al guapo de la sèrie. Amb el que ens alegrava la vista. Llavors s'adonen que, sense ell, ja no tindran aquell alicient - diguem-ne sexual- que és la clau de qualsevol cubebró.
Per aguantar una mica la calor i, en el temps que duren els efectes d'una dutxa, podem llegir aquest conte de Katherine Mansfield
¿Torrar-se al sol o jeure a l'ombra d'una figuera? dues opcions que podem prendre l'estiu. De la moda de jeure al sol com les sargantanes, de la tendència dels intel.lectuals a cercar una vida més sana envoltats dels llibres i de les sorpreses que aquests amaguen és del que ens parla Jordi Llovet en el seu article Malures de la gent de lletres. continua a articles
Trenques la punta del paper amb les dents, mentre la mà agafa el polo pel palet. Notes el gust de la llimona. Has d'apressar-te. Tems que el sol se t'avanci i desfaci el glaç. Mmm has anat més ràpida i l'amagues a la boca. Les dents reben el primer calfred i el gel amb gust de llimona comença a fondre's.Continua a cromets de joventut
Si mai heu trobat que la sabata es feia el ronso i no us volia seguir i que el terra es desfeia als vostres peus, segur que us heu recordat dels xiclet i de qui els va parir. Alguns, fins i tothom haureu somiat en un senyal com aquest... continua a estoig de moneries
Apreciat Sant Cristòfol ( nascut Rèprobe )
Els carrers guien les nostres passes i, encara que no ho sembli, es recorden de nosaltres quan no els trepitgem. Com aquell famós bouvevard de Los Angeles, les seves pedres tenen gravat per sempre la passes decidides i alegres dels nostres temps d'escola, els saltirons a peu coix per no trepitjar la junta de les seves pedres, la lentitud indecisa i espantada de quan jugàvem a caminar aclucant els ulls, el caminar atrafegat i cansat després d'un dia de feina o el pas desvagat i indolent d'una nit d'estiu.
Ja diuen que una flor no fa estiu o que l'hàbit no fa al monjo. Ara també podríem afegir que unes barbes i uns parracs no et fan nàufrag. De com superar l'estrès jugant a nedar i guardar la roba és del que ens parla aquest article de Josep Maria Espinàs.