Cròniques marcianes
Seguim amb les cròniques marcianes i amb la síndrome del Beagle perdut. Les passejades pel ciberespai al costat dels PCs han despertat la part afectiva dels nostres cervells. L'espècie humana ja reconeix com a seus els fruits de la seva ment: els robots. I què passa? que si marxen de casa i no ens diuen res patim la seva absència com si la d'un fill es tractés. Davant d'aquest panorama Josep Maria espinàs, amb qui dec compartir algun bit, ha decidit escriure al Beagle per donar-li alguns consells. Els trobareu a mails enviats
Un cràter és un cràter, un niu és un niu i un bressol és un bressol. ¿On podia anar a parar, si no, després del part espacial? ¿A una plana gèlida i erma (Isisis planitia, li diuen) o a un lloc calentó on em sentís com un torronet?... continua a 
Se'ns acaba l'any i és com arribar al final d'una pujada. Cansats, ens hi aturarem una mica, i després tornarem a baixar i a pujar... I així continuarem any rera any.Chistina Rosseti, abans de seguir el camí, s'estima més aturar-se i preguntar. Continua a 
Veient que no rebeu el meu senyal, he decidit enregistrar tot el que em passi. Potser, d'aquí uns anys, una nau es deixa caure per Mart i em troba: .... continua a 
Jordi Llovet ens proposa la lectura d'un fragment "Bouvard et Pècuchet" per descobrir-nos el costat suau d'un dur de la literatura: Gustau Flaubert. No és ben bé un conte de Nadal, però s'hi acosta. Si més no, el resultat final compleix els requisits del gènere. El trobareu a 
Quina pregunta més innocent, diria la gent. No pensa pas el mateix el pare de Tristam Shandy quan parla del seu fill. Segons ell, hi ha preguntes capaces d'aturar altres rellotges. Amb aquesta reflexió sobre la importància de preparar bé el viatge que ens conduirà a la vida comença la novel.la "Vida i opinions de Tristam Shandy" de Laurence Sterne. La trobareu 
M'avisen que el meu sistema operatiu (Windows 98) caduca el 16 de gener. Si necessito els parxes i les eines, els hauré d'anar a buscar d'amagat a una web de segones perquè la de Microsoft els descatalogarà... Continua a 
Toni Soler ens avança el canvi de guió que ens reserva aquest nadal. Val més estar avisats perquè no ens agafi per sorpresa. Ho trobareu a 
Es diuen moltes coses sobre el panorama polític nadalenc. Se'n diuen tantes i de tan grosses que no s'arriben a pair. Potser és això el que pretenen alguns, que ens atipem abans de tenir el plat a taula. I fent-se la boca grossa comencen a remugar les desgràcies que ens esperen i que ells ens les podien haver estalviat. I fan el paper dels pares que diuen que els gossos no es lliguen amb llonganisses, que a casa seva sempre teníem un plat a taula i què és això de voler anar a viure en una comuna. I que som uns desagraïts i què ens hem pensat... Continua a 
La figura del caganer està servint aquests dies per posar les coses al seu lloc (i no ho dic en el sentit literal de la paraula). És l'unic ofici que actualitza el pessebre agafant uns personatges reals i despullant-los sense demanar-los permís. Venjança, premi? Tot hi cap. Josep Pernau ens parla d'això en el seu article: 
Quan falten només 30 dies justos perquè arribi el Nadal, els cromets comencen a escalfar motors per tenir-ho tot a punt. No és tracta ara d'escriure la carta al reis (ens agrada fer-la a darrera hora), ni de guarnir l'arbre de Nadal. Cada cosa demana el seu temps. El que sí que hem fet és endreçar una mica aquesta pàgina, continua a 
La declaració dels drets humans reconeix que tothom és lliure de triar la seva nacionalitat. No ho entenen pas així els estats que han construït la seva història a base d'arrabassar la dels altres... Continua a 
"Això no és cap conte" és el que recorda de tant el tant el narrador al qui l'està escoltant. Aquesta és la manera que tria Diderot en el seu llibre Ceci n'est pas un conte per explicar-nos un conte...Continua a 
Màrius Serra ens descriu quin és el pa de cada dia als territoris de parla calalana on governa el PP: Un recular en el temps. Fora ecotaxes, i fora el monopoli del català dels premis ciutat de Palma. Toca bilingüisme i a qui no li agradi, que s'aguanti. L'AELC ha demanat als seus afiliats que no s'hi presentin i el consistori ha contraatacat augmentant el valor dels premis. Tot sigui per consolidar el bilingüisme. Davant un disbarat com aquest, ell es decanta per un desenllaç més cinematogràfic... el trobareu a 
Pensar és l'activitat que ens singulatiza de la resta d'espècies animals del planeta. Però no cantem victòria: el contigut i finalitat dels nostres pensaments són intents solitaris de copsar la realitat. I fins i tot filosòsofs, literats, cineastes només han arribat a reflectir-la a trossos... Continua a 
marxo de viatge d'aquí unes hores i tinc un problema gros. He de deixar la casa sola i no sé com la trobaré a la tornada. La darrera vegada me la van buidar. Com que no vull que la gent sàpiga que marxo (per allò que l'ocasió fa al lladre i que no et pots refiar de ningú), he pensat de deixar el Pc engegat perquè me la vigili la webcam... Continua al 
L'art de dir les coses com aquell qui no diu res i el d'inventar paraules que van exclatant com a bombes enmig d'un text és molt difícil de dominar. Quan algú ho aconsegueix, el lector ho assaboreix i se'n sorprèn. De complicitat, sorpresa i de la sensació que darrera el que llegeixes hi ha un escriptor que et pica l'ullet, és del que ens parla Martí Dominguez en aquest article sobre 
El temps és la mesura de totes les coses. Les embolca, les sosté i les escampa per tornar-les a reunir. Vicent verdú ens parla d'això en el seu article "Tiempo". I com si fos cosa de l'atzar avui Manuel Vázquez Montalbán ens ha deixat el seu temps viscut mentre esperava el seu vol en la sala d'espera d'un aeroport internacional. Recollim-lo i disfrutem-lo com un gran regal. El podeu llegir a 
Filla de la samarra, peça de vestir elaborada amb pell d'ovella que servia d'abric, la samarreta ha passat al llarg de la seva vida per nombrosos canvis. Però no ha estat fins a mitjans d'aquest segle que ha decidit donar la cara i presentar-se en societat. 
Agafar un avió és un acte que ja forma part de les nostres vides. Pujar-hi, hi pugem tots. I per baixar, ningú es fa pregar. Tot al contrari. El que passa a la seqüència que falta, l'estona en què travessem el cel asseguts al seient, moltes vegades és un secret que costa d'amagar. David Lodge s'encarregarà explicar-nos tots els detalls en aquest fragment de la seva novel.la: Intercanvis. El trobareu a 
Un llibre sense títol seria com una persona sense cara. El que ens permet recordar-lo quan pensem en ell. Per això és important trobar-ne un de bo. De vegades aquesta tasca no és tan fàcil i l'autor, quan ja té el llibre escrit, encara està pendent d'un títol. Javier Cercas ens explica que no cal desanimar-se perquè la majoria de les vegades sempre hi ha un títol buscant un autor. Ho podeu llegir a 
Tanga, tanga, tanga, serà aviat el nou crit de guerra de les estudiants franceses. Els responsables de l'institut de Ribeauvillé (França) han prohibit l'entrada de les minicalcetes a les aules per evitar refredats visuals i han decidit cobrir les seves portadores amb una samarreta blanca.... Continua a 
Des que van posar el pc al menjador que no puc escriure mai, em tenen controlat. T'acompanyo la salut, que no t'estàs de res tu. Al.lèrgic a les puces! Ets ben fi, com es nota que ets de casa bona, gos. Jo amb les meves puces havia fet un circ i les tenia ensinistrades a totes. 
Aquí al consultin ens ha sorprès la pregunta perquè pensavem que hores d'ara ja no hi havia pares tan histèrics. Com veiem que sí, el nostre primer consell és recomanar-vos que els hi digueu la veritat, que hi aneu a lligar.... Continua al 
avui he tingut una visita inesperada: un bitxo que no coneixia. L'he vist al terra i primer he pensat que era una mosca gegant o uns papallona esquifida. M'hi he acostat, i no s'ha mogut. Sort ha tingut que estic de baixa ( la campana una altra vegada, nano) i que no tenia prou llibertat de moviments, que, si no, me la menjo... continua a 
Li escric en representació d'un grup d'amics que xategem. M'han triat a mi perquè sóc l'únic que escric les paraules senceres i no fa faltes d'ortografia. Jo ja els he dit que no se'n refiïn, que de tant en tant la cago. Continua a 
Feia temps que volia dedicar un cromet a un invent que ha crescut amb nosaltres, la televisió. Però, com que fa uns anys que no la veig, no es tractava de jutjar sense coneixement de causa. continua a 
Article de Jordi Llovet sobre la novel.la Fiasco d'Imre Kertész on, tot fent un repàs a la producció literària occidental dels darrers 40 anys, presenta el diferent destí que espera a molts autors: el dels èxits clamorosos però efímers i dels grans fracassos que al final perduraran. Continua a 
Agafes una òpera conegudíssima, per exemple 
Hola Àus,
Seixanta-sis dies sense tu, no sé on tinc el cap aquests dos mesos.
No ens ho pot fer això la nena, Manel. Per molt que diguis que ara la veus millor, aquestes no són maneres. Però el que més ràbia em fa és que vaig ser jo la que li vaig dir "nena, per què no entres a un xat?. Com que era tan poc enraonadora vaig pensar que així practicaria. Imagina que fins i tot li vaig regalar el meu antic nick de "robí" per donar-li sort. Continua a 
Després de tres mesos de calda, sembla que vol ploure. Feia tant de temps que ho desitjàvem, que la pluja ha decidit fer una entrada triomfal, descarregant tot l'arsenal que retenia al polvorí del cel. Continua a 
Un no pot ni tossir en pau. Si en engegar-te fas sorollets, ja es pensen que estàs malalt i s'espanten. No comprenen que la calor i el canvi de temps també ens afecten. I què passa llavors? doncs, que en comptes de tenir una mica de paciència i deixar-nos refer, comencen a remenar-nos els cables, els estiren més del compte i et fan saltar la connexió a internet. Continua a 
Ens veieu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Continua a 
Estic en observació. Diuen que he estat exposat a tota mena de virus sense prou protecció . M'ho hauré de creure. I també hauré de creure que l'antivirus que tinc instal.lat no els ha detectat. I mira que jo no noto res de res. Els programes s'obren com sempre, la pantalla no fa cap moviment estrany i tampoc em quedo clavat com els passa als altres...
Punts d'articulació, punts d'interès, punts de fricció, àrees de servei, de descans, bombones d'oxigen, parada i fonda... són algunes de les tasques encomanades als punts d'un text. Permetre la mobilitat , centrar l'atenció, oferir descans, agafar aire, estirar les cames i desfer-se d'informació innecessaria per no perdre'ns al llarg d'un viatge rematat per un discret punt i final. Javier Sampedro ens ho explica d'una manera molt més detallada i divertida en el seu article:
M'avorreixo, ¿t'avorreixes?, s'avorreix.... Per combatre una mica l'avorriment que ens visita els llargs dies d'estiu, res millor que llegir aquest article d'Elvira Lindo. Ella ens explicarà el que realment hi ha al darrera. Continua a 
Hola Àus,
El foc s'ha convertit en un dels protagonistes d'aquests estiu. Joan F. Mira ens explica quines són les causes que l'han originat i com es podria evitar.
Jeure a la platja sobre un llençol de sorra, contemplar fotogrames incandescents en la pantalla del cel. Adormir-se sota la mirada riallera de la lluna amb la banda sonora del mar. El somni d'una nit d'estiu que molts han perseguit. Manel Vicent recorda el seu i vol que el compartim amb ell.
Estimada senyora,
La darrera novel.la d'Albert Sanchez Pinyol agradarà als qui busquen en els viatges i l'aventura una forma de coneixement interior. Una petita illa, allunyada de les rutes marítimes, i el seu far seran l'escenari on la sang freda d'uns toparà amb la pell freda d'altres. El resultat serà explosiu i sorprenent. Continua a 
¿On és la gent? ens preguntem sovint quan esperem algú, ens trobem perduts o tenim l'estranya sensació d'estar sols al món. Per sort, la gent, tard o d'hora, arriba. Potser no és la que volíem, però què hi farem.
Apreciat consultin
Alguns membres de l'església catòlica, seguint la tradició, consideren que la llista de pecats del seu menú és incompleta i que, per estar al dia i que ningú es passi de llest, ha d'incorporar les darreres novetats. Els canvis en el menú no afecten els pecats que et poden enviar a l'infern per la via ràpida (els capitals) sinó els que ho fan per acumulació de faltes ( els venials).
¿Estem programats o anem al nostre aire? ¿Podem triar lliurement el que volem o ens hi veiem forçats? ¿ saber-ho ens produeix desassosec?... són algunes de les preguntes que es fa Martí Dominguez
Vicente Verdú reflexiona sobre la vida comparant-la a un llarg estiu. Bé, va d'això i també de com treure el màxim profit dels petits instants sense pensar en l'abans i el després. Aquest article és la seva manera de dir-nos com se sent després de la mort de la seva parella.
La calor està començant a afectar-me. I encara que no se'm noti per fora ( no em poso vermell ni suo), la processó va per dins. Quan m'engeguen i he de començar a despertar els programes, aquests es fan el ronso i es giren d'esquena com si diguessin "no ens toquis, que cremes.