Cromet 106. de diumenge..


Els euros i les magdalenes


Vaig a dornar un volt pel barri on vivia abans. Recorregut sentimental que faig de tant en tant. Els carrers i les cases tenen memòria de la nostra presència? De vegades m'ho pregunto. Bado pels carrers. Miro les cases, les voreres i em sento 30 anys més jove. Les pedres són com les magdalenes d'en Proust? perhaps. qui lo sa.. El fet és que mica en mica apareixen les imatges, les olors, i la meva figura torna a estar recol.locada en un paisatge. Com abans.

De cop, una dona se m'acosta. Semblava que esperés algú per demanar-li el que em demanarà a mi. M'ha tocat. Vol que li faci el favor de trucar en una cabina d'aquelles obertes. Que ella no se'n surt. Em dirà el número perquè jo el marqui. Em dóna dues monedes de 50 cèntims i un euro. Diu que provi amb la de 50 cèmtims. La introduiexo a la ranura i no hi vol entrar. Li dic que allò no va. La trec com puc. Ella insisteix "prova amb la d'un euro". Ho faig. Tampoc entra, i aquesta costa més de treure ( l'he de picar amb la de 50 cèntims perquè surti).

La dona no para de dir "que allò ha de funcionar, que l'altre dia algú la va ajudar i va poder trucar". Penso que no m'ensortiré. No sé com dir-li que no podrem trucar a la seva filla. Repeteixo l'operació dues o tres vegades més, i les monedes no volen entrar. Al final quan intento treure la d'un Euro, que no vol sortir, la pico tan fort que salta i cau al terra. La busco i no la veig enlloc. Uff ..penso "i ara què faig, li hauré de donar jo un euro?" . Al final la veig dintre d'un forat.

Hi ha un senyal clavat al terra ( com aquelles senyalitzacions provisionals dels camps de golf, però aquest és permanent). L'euro s'ha ficat allà. Intento treure'l amb la mà. L'espai és massa estret i, cada vegada que ho faig, ( amb un boligraf de la dona o amb un cartró que arreplega ella d'una paperera) l'euro s'enfonsa més i més entre el coixí de fulles que hi ha a dintre. Suo... La dona vol buscar més estris per treure la seva moneda.. A mi em ve un mal. Ara resultarà que jo he de tornar l'Euro!. Per sortir-me del merder gairebé estic a punt de fer-ho. Però, no.. al final li dic que esperi una estona a veure si passa per allà un nen, que ell potser podrà treure'l ( les seves mans són més petites.. a més hi ha una moneda de 2 cèntims fent companyia al pobre euro i això pot ser la propina pel rescatador).
Li dic adéu. La dona continua allà , atabadala. Al final veig que desisteix i que continua el seu camí.. Jo m'allunyo, una mica avergonyida per no haver-la pogut ajudar i per ser la causant de la pèrdua de l'euro. Faig tota la volta sentimental pensant que ara els euros també poden adquirir la categoria de magdalenes.


mas