28.3.02

Cromet 120. Cromet de la sèrie autors remenats.
Comença el joc amb un dels poetes més consagrats: Josep Carner.


remenant la xocolata


Jugadors: per ordre d'aparició......... a "autors remenats"....

Cromet 119. cromet sant Festes de primavera i Festes de tot l'any.... i més Diumenge de rams a Elx


diumenge de rams

diumenge de rams

La Setmana Santa comença oficialment avui, dijous Sant. Jo he avançat les vacances una mica. De fet, des de dissabte passat. Ara toca descansar, que són les millors vacances. Quedar-se a casa, deixar que el temps passi sense mirar el rellotge, domir, llegir, no fer res. ..........cromets sencer a..... "cromets sants

mas

21.3.02

Cromet 116. de la sèrie "pàgines web que tenen cops amagats". A propòsit de...... músiques i nous habitants dels trens de rodalies.

El tren de éxitos. (4colors)

20.3.02

Cromet 115. notícies: no és or tot el que llueix link a la pàgina de la Pia Almoina. Informació històrica sobre el sentit de l'almoina en altres temps mes...

cromets sants


"El rector de LLavaneres demana als feligresos que no rebaixin els donatius per l'euro. L'euro fa baixar les almoines de les esglésies" (El punt del Maresme)..............

Una novícia de 30 anys intenta fugir d'un convent de Madrid saltant per la finestra fent servir llençols nuats."el País" de fa una setmana.............

(continua a "cromets sants")

mas

19.3.02

Cromet 114. de la sèrie "viatges" escena que va sent habitual ens els trens. Nens que han descobert la seva infantesa veient altres nens.

mas


EL PALMELL BUIT


Aquell divendres, tot i estar cansada, no vaig aconseguir dormir al tren que em portava cap a Barcelona. No precisament perquè tingués moltes coses en què pensar, sinó per la companyia d’un simpàtic jovenet, que no em va deixar agafar el son.

Jo seia en una butaca d’un departament de quatre, i veia apropar-se de lluny un nen rosset amb uns paperets verds a la mà, que deixava caure sobre les cuixes de la gent tant si dormien com si no.

Hi havia passatgers amables que obrien les seves bosses i li posaven una monedeta al palmell, però d’altres no sentien la més mínima llàstima en veure un infant pidolant i sense rumb pels vagons del tren.

CONTINUA a cromets de viatges

16.3.02

Cromet 111. de la sèrie JOCS el joc de la botifarra

facin joc

Pàgina especialment indicada per a tots aquells que volen escampar la boira en temps de tempesta en les matinades del xat. Joc relaxant que permet fer front al temporal en què de vegades ens veiem ficats. Aquí trobareu la història d'aquest joc que tantes vegades ens ha acompanyat en les nostres hores desvagades. Aprendreu les normes, les dites que ha generat i com indicar als altres jugadors quines cartes tenim sense fer cap senyal-:). Aviat posaré la pàgina que descarrega un programa on-line. De moment, visiteu aquesta.

Mas

14.3.02

IMPOSTORS I LLIBRES QUE FAN D'ESBORRANY

impostor/movie


link sobre la pel.lícula ( la història està escrita pel mateix que va escriure Blade Runner..

Cromet 14. dels guanyats a la premsa..: Articles d'Eva Piquer apareguts als suplement de cultura del diari avui, que parlen de com la vida pot ser projectada d'una forma voluntària i/o revisada d'una manera constant.

Mas


Cromet 109 llegit a la premsa: Impostors en sèrie
Article d'Eva Piquer ( suplement de Cultura/ diari Avui/ 14-2- 2002)

Article interessant que ens descobreix que això de fer d'impostor de tant en tant era ja una cosa practicada abans que no existissin els xats. Lectura altament recomanada per als que sempre han tingut la temptació de fer d'impostors i no sabien com fer-s'ho. Llegint aquest article veuran que no s'han d'avergonyir del que fins ara no eren capaços de manifestar en veu alta. Ara tenen l'oportunitat de saber que no estan sols en els seus somnis. Perquè, ben mirat..., qui ho diu això que sempre hàgim de viure la mateixa vida? Hem d'esperar a reencarnar-nos per poder recrear-nos de nou? La solució sembla que sempre l'havíem tingut davant dels nassos sense saber-ho:-).. Qui prengui la decisió de fer-ho..., que avisi, si-us-plau. Gràcies.

mas


Impostors en sèrie

Eva Piquer

evapiquer@periodistes.org

H i ha gent que s'ha fabricat un personatge a mida i sempre el porta posat. Alguns no gosen treure-se'l ni quan arriben a casa: els deu fer por enfrontar-se amb les misèries quotidianes del seu jo autèntic. La màscara se'ls enganxa tant a la pell que arriba un moment que ja no la podrien deixar al penjador del rebedor ni que volguessin fer-ho. Aquests impostors, però, acostumen a anar pel món amb un document d'identitat que coincideix amb el de la persona que un dia van ser. No tenen més problemes que els de consciència, suposant que tinguin problemes de consciència.
........... continua.. a cromets guanyats:-) ... amb un altre article: 2. Pàgines viscudes.

punxeu el link

12.3.02

Cromet 107. Música de primavera: " música de la coronació del rei George II" ( CD d'Hiperyon): Haendel, Purcell...

10.3.02

logo Babelia

Cromets agafats de babelia ( dissabte 9 de març)

autors

article sobre Emily Dickinson "Bovaristas como somos, llenos de autocompasión, nos sentimos escépticos e incrédulos ante todo cuanto pasa a nuestro lado con indumentaria provinciana de diario. En sus versos no hay autocompasión. Tampoco ningún eco de nostalgia o melancolía, el anhelo o el llanto por correr otra suerte. No hay lágrimas en ellos. La suya es una afirmación de soledad voluntaria, inexorable y trágica.
'This is my letter to the World / That never wrote to Me. .
cromet 107. Cròmets de la sèrie "robats a la premsa"

cromet de S. Pàmies robat al Pais de diumenge ... "La cumbre explicada a mis hijos"

Antoni Puigverd. "La antorcha de Antígona"
Cromet 106. de diumenge..


Els euros i les magdalenes


Vaig a dornar un volt pel barri on vivia abans. Recorregut sentimental que faig de tant en tant. Els carrers i les cases tenen memòria de la nostra presència? De vegades m'ho pregunto. Bado pels carrers. Miro les cases, les voreres i em sento 30 anys més jove. Les pedres són com les magdalenes d'en Proust? perhaps. qui lo sa.. El fet és que mica en mica apareixen les imatges, les olors, i la meva figura torna a estar recol.locada en un paisatge. Com abans.

De cop, una dona se m'acosta. Semblava que esperés algú per demanar-li el que em demanarà a mi. M'ha tocat. Vol que li faci el favor de trucar en una cabina d'aquelles obertes. Que ella no se'n surt. Em dirà el número perquè jo el marqui. Em dóna dues monedes de 50 cèntims i un euro. Diu que provi amb la de 50 cèmtims. La introduiexo a la ranura i no hi vol entrar. Li dic que allò no va. La trec com puc. Ella insisteix "prova amb la d'un euro". Ho faig. Tampoc entra, i aquesta costa més de treure ( l'he de picar amb la de 50 cèntims perquè surti).

La dona no para de dir "que allò ha de funcionar, que l'altre dia algú la va ajudar i va poder trucar". Penso que no m'ensortiré. No sé com dir-li que no podrem trucar a la seva filla. Repeteixo l'operació dues o tres vegades més, i les monedes no volen entrar. Al final quan intento treure la d'un Euro, que no vol sortir, la pico tan fort que salta i cau al terra. La busco i no la veig enlloc. Uff ..penso "i ara què faig, li hauré de donar jo un euro?" . Al final la veig dintre d'un forat.

Hi ha un senyal clavat al terra ( com aquelles senyalitzacions provisionals dels camps de golf, però aquest és permanent). L'euro s'ha ficat allà. Intento treure'l amb la mà. L'espai és massa estret i, cada vegada que ho faig, ( amb un boligraf de la dona o amb un cartró que arreplega ella d'una paperera) l'euro s'enfonsa més i més entre el coixí de fulles que hi ha a dintre. Suo... La dona vol buscar més estris per treure la seva moneda.. A mi em ve un mal. Ara resultarà que jo he de tornar l'Euro!. Per sortir-me del merder gairebé estic a punt de fer-ho. Però, no.. al final li dic que esperi una estona a veure si passa per allà un nen, que ell potser podrà treure'l ( les seves mans són més petites.. a més hi ha una moneda de 2 cèntims fent companyia al pobre euro i això pot ser la propina pel rescatador).
Li dic adéu. La dona continua allà , atabadala. Al final veig que desisteix i que continua el seu camí.. Jo m'allunyo, una mica avergonyida per no haver-la pogut ajudar i per ser la causant de la pèrdua de l'euro. Faig tota la volta sentimental pensant que ara els euros també poden adquirir la categoria de magdalenes.


mas

9.3.02

Cromet 105. de la sèrie CONTRAPUNT DE GOSSOS ens trobareu a contrapunt de gossos

En Broc, el gos de la mas

Broc

AQUEST SÓC JO.
ESCRIC AMB MAJUSCULES PERQUÈ TOT JUST ESTIC COMENÇANT A APRENDRE AIXÒ DE LES TECLES...
TINC UN PROBLEMA AMB ELS DITS I CREC QUE NECESSITO UNES TECLES MES GRANS.
CREC QUE HE FOMUT TOTA LA POTA...(eii, que no puc anar més de pressa..)

ah, (araaaaaaaa) aviat faré cinc anys (a l'agost) per això la mas m'ha deixat ja escriure aqui. Diu que 5 anys de gos
equivalent a graduat escolar. Ella sabrà què vol dir. Jo tots aquests anys he après pel meu compte i crec que tinc una
bona graduació...

llepadetes

broc