Dissabte, 18 de juliol
F.C.B. Cadell (1883-1937) "sailor and girl"
Publicat a The Colour Magazine/1916Francis Cadell The complet works
wikipendia, google
Biography
National gallery
tommy and jack sothebys's
cromets guanyats
17.7.09
16.7.09
Dijous, 16 de juliol
Alethea Garstin (1894-1978) "animals de granja"
Publicat a The Colour Magazine/1916
Alethea Garstin (1894-1978)
Il·lustracions del llibre "Vagabond verses" de Crosbie Garstin
Alethea Garstin, Sketch Book , Quadres al google
El pare: "Norman Garstin",Tate Gallery: Norman Garstin
Art irlandès/Norman Garstin
Els amics: "Dod Procter"
Gorry Gallery: "An exhibition of 18th- 21th Century Paintings
cromets guanyats
11.7.09
9.7.09
dijous, 9 de juliol
William Nicholson: "La Blanchisserie de la Place Margot"
Publicat a la revista The Colour magazine 1916William Nicholson: Paintings
William Nicholson: il·lustracions de "The velveteen rabbit", Margeriy Willians: "The velveteen rabbit or How toys become real"
William Nicholson Posters
imatges a google
4.7.09
22.6.09
Dilluns, 22 de juny
Cotxes d'altres crisis: "Willys-Overland 1917"
It costs you only L 225 to buy a 12 h.p Overland, absolutely complete, and it is so cheap to run that if you already own a larger car you will find it more economical to buy and run an "Overland" than to continue running the big car. Store the big one away till after the War. You can run 25 miles to the gallon wiht an "Overland" - an important consideration in these days of small petrol allowance.
continua a guanyats
21.5.09
Dijous, 21 de maig
Ordinadors i educació
Jordi Llovet
El president del Govern espanyol, amic de màgies i malabarismes dialèctics, va quedar ben descansat, arran el recent "Debat sobre l'estat de la Nació", quan, entre un munt de propostes mirífiques i redemptores, va deixar anar la més sorprenent de totes: la nació superarà tots els maldecaps que l'aclaparen quan les criatures disposin, a l'escola, d'un ordinador per barba. Observo que a la tan civilitzada Finlàndia, número u habitualment en totes les enquestes de qualitat de l'ensenyança, disposen de dos ordinadors per aula: amb tota probabilitat, un per al professor i un altre per al bidell-assistent. Deuen haver arribat a la conclusió que amb això ja n'hi ha prou, i han continuat ensenyant a les criatures amb el mètode que sempre s'havia fet servir, des d'Egipte, Grecia i Roma, val a dir, amb l'eloqüència del professor, una pissarra i un tros de guix a la mà. L'argument en favor de la "informatització" dels estudis de primària i secundària resideix, probablement, en el fet que l'educació -paraula en certa manera impositiva per definició etimològica- no està renyida amb el divertissement (Pascal), i que és millor dictat aquell que diu que cal "ensenyar tot delectant"(Horaci, Tirso) que aquell altre, típicament espanyol, que deia: "la letra con sangre entra". Això no cal ni discutir-ho.(...)Continua a articles
28.3.09
Dissabte, 28 de març
Pobres mossos
Enric Casasses
Mon pare, Enric casassas i Simó, va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans i vice-rector de la universitat de Barcelona: eren les dues institucions que realment li interessaven: la política científica i cultural que ell volia era que n'hi hagués de ciència i de cultura, d'universitat i d'acadèmia, i l'acadèmia a Catalunya és, com tothom sap, l'Institut. En català si diem l'Institut, així amb majúscula i sense adjectius, ja sabem que ens referim al d'estudis catalans, com els francesos quan diuen l'Académie.Una de les coses que el meu pare va deixar a mig fer quan els avisos de la mort el vingueren a sobtar (fou el 2000) era una conferència sobre "desafiaments de la universitat catalana del segle XXI", que ell deia que eren dos i greus: que fos universitat i que fos catalana. Avui, per acabar-ho d'embolicar, tenim els projectes de reforma universitària que ens plouen del nord d'Europa. Sembla que la idea d'Europa que té la unió europea és entre belga, danesa i ianqui, i que els modes socials i culturals de grecs, sicilians, andalusos, eivissencs... són cosa asiàtica o africana que s'ha d'anar desterrant. (...)
Continua a articles
3.3.09
Dimarts, 3 de març
L'autobiografia de Charles Darwin(edició no censurada)
31 DE MAIG DE 1876Records sobre el desenvolupament de la meva i ment i del meu caràcter.
Quan un editor alemany em va escriure per demanar-me un relat del desenvolupament de la meva ment i el meu caràcter, amb una mica d'esbós d'autobiografia, vaig pensar que l'afer em divertiria, i podria potser interessar els meus fills o els fills dels meus fills. A mi m'hauria agradat molt llegir ni que fos una breu i senzilla descripcció com aquesta del pensament del meu avi escrita per ell mateix, el que va pensar i fer i com va treballar. He provat d'escriure una experiència sobre mi mateix, com si estigués mort en un altre món i repassés la meva vida. No m'ha costat, ja que està quasi acabada. No m'he posat pedres al fetge pel que fa a l'estil literari.
Vaig néixer a Shrewsbury, el 12 de febrer de 1809. He sentir dir al meu pare que creia que les persones amb ments poderoses tenen records que es remunten fins a períodes molt inicials de les seves vides. No és el meu cas, ja que el meu primer record només arriba a quan tenia poc més de quatre anys, quan vam anar prop d'Abergele a banyar-nos al mar, i retinc alguns esdeveniments i llocs d'aquell fet amb certa claredat.(...)
Continua a aquí
