22.6.09



Dilluns, 22 de juny

Cotxes d'altres crisis: "Willys-Overland 1917"

overland/1917 It costs you only L 225 to buy a 12 h.p Overland, absolutely complete, and it is so cheap to run that if you already own a larger car you will find it more economical to buy and run an "Overland" than to continue running the big car. Store the big one away till after the War. You can run 25 miles to the gallon wiht an "Overland" - an important consideration in these days of small petrol allowance.



continua a guanyats

21.5.09



Dijous, 21 de maig

Ordinadors i educació

Jordi Llovet

elroto.elpais@gmail.com El president del Govern espanyol, amic de màgies i malabarismes dialèctics, va quedar ben descansat, arran el recent "Debat sobre l'estat de la Nació", quan, entre un munt de propostes mirífiques i redemptores, va deixar anar la més sorprenent de totes: la nació superarà tots els maldecaps que l'aclaparen quan les criatures disposin, a l'escola, d'un ordinador per barba. Observo que a la tan civilitzada Finlàndia, número u habitualment en totes les enquestes de qualitat de l'ensenyança, disposen de dos ordinadors per aula: amb tota probabilitat, un per al professor i un altre per al bidell-assistent. Deuen haver arribat a la conclusió que amb això ja n'hi ha prou, i han continuat ensenyant a les criatures amb el mètode que sempre s'havia fet servir, des d'Egipte, Grecia i Roma, val a dir, amb l'eloqüència del professor, una pissarra i un tros de guix a la mà. L'argument en favor de la "informatització" dels estudis de primària i secundària resideix, probablement, en el fet que l'educació -paraula en certa manera impositiva per definició etimològica- no està renyida amb el divertissement (Pascal), i que és millor dictat aquell que diu que cal "ensenyar tot delectant"(Horaci, Tirso) que aquell altre, típicament espanyol, que deia: "la letra con sangre entra". Això no cal ni discutir-ho.(...)

Continua a articles

28.3.09



Dissabte, 28 de març

Pobres mossos

Enric Casasses

Mon pare, Enric casassas i Simó, va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans i vice-rector de la universitat de Barcelona: eren les dues institucions que realment li interessaven: la política científica i cultural que ell volia era que n'hi hagués de ciència i de cultura, d'universitat i d'acadèmia, i l'acadèmia a Catalunya és, com tothom sap, l'Institut. En català si diem l'Institut, així amb majúscula i sense adjectius, ja sabem que ens referim al d'estudis catalans, com els francesos quan diuen l'Académie.

Una de les coses que el meu pare va deixar a mig fer quan els avisos de la mort el vingueren a sobtar (fou el 2000) era una conferència sobre "desafiaments de la universitat catalana del segle XXI", que ell deia que eren dos i greus: que fos universitat i que fos catalana. Avui, per acabar-ho d'embolicar, tenim els projectes de reforma universitària que ens plouen del nord d'Europa. Sembla que la idea d'Europa que té la unió europea és entre belga, danesa i ianqui, i que els modes socials i culturals de grecs, sicilians, andalusos, eivissencs... són cosa asiàtica o africana que s'ha d'anar desterrant. (...)

Continua a articles

3.3.09



Dimarts, 3 de març

L'autobiografia de Charles Darwin(edició no censurada)


Charles Darwin 31 DE MAIG DE 1876
Records sobre el desenvolupament de la meva i ment i del meu caràcter.

Quan un editor alemany em va escriure per demanar-me un relat del desenvolupament de la meva ment i el meu caràcter, amb una mica d'esbós d'autobiografia, vaig pensar que l'afer em divertiria, i podria potser interessar els meus fills o els fills dels meus fills. A mi m'hauria agradat molt llegir ni que fos una breu i senzilla descripcció com aquesta del pensament del meu avi escrita per ell mateix, el que va pensar i fer i com va treballar. He provat d'escriure una experiència sobre mi mateix, com si estigués mort en un altre món i repassés la meva vida. No m'ha costat, ja que està quasi acabada. No m'he posat pedres al fetge pel que fa a l'estil literari.
Vaig néixer a Shrewsbury, el 12 de febrer de 1809. He sentir dir al meu pare que creia que les persones amb ments poderoses tenen records que es remunten fins a períodes molt inicials de les seves vides. No és el meu cas, ja que el meu primer record només arriba a quan tenia poc més de quatre anys, quan vam anar prop d'Abergele a banyar-nos al mar, i retinc alguns esdeveniments i llocs d'aquell fet amb certa claredat.(...)

Continua a aquí