Dissabte, 28 de març

Pobres mossos

Enric Casasses

Mon pare, Enric casassas i Simó, va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans i vice-rector de la universitat de Barcelona: eren les dues institucions que realment li interessaven: la política científica i cultural que ell volia era que n'hi hagués de ciència i de cultura, d'universitat i d'acadèmia, i l'acadèmia a Catalunya és, com tothom sap, l'Institut. En català si diem l'Institut, així amb majúscula i sense adjectius, ja sabem que ens referim al d'estudis catalans, com els francesos quan diuen l'Académie.

Una de les coses que el meu pare va deixar a mig fer quan els avisos de la mort el vingueren a sobtar (fou el 2000) era una conferència sobre "desafiaments de la universitat catalana del segle XXI", que ell deia que eren dos i greus: que fos universitat i que fos catalana. Avui, per acabar-ho d'embolicar, tenim els projectes de reforma universitària que ens plouen del nord d'Europa. Sembla que la idea d'Europa que té la unió europea és entre belga, danesa i ianqui, i que els modes socials i culturals de grecs, sicilians, andalusos, eivissencs... són cosa asiàtica o africana que s'ha d'anar desterrant. (...)

Continua a articles