L'estat líquid, a diferència del sòlid, implica un canvi de forma constant. Zygmunt Bauman es val d'aquest principi per afirmar que la nostra època és la de la modernitat líquida. Res és segur ni immutable i vivim amb una sensació constant de precarietat. Ho podeu llegir aquí
Camina deixant enrera les cases i la gent. Les passes la condueixen per una sendera tallada pels camps de blat. S'hi endinsa d'esma, no té pressa. El capvespre l'envolta i l'atura. El temps també s'atura. Veus i rialles conegudes li arriben de lluny, perdudes, i barrejades amb el cric-cric dels grills. Mira endavant i veu com el groc de blat i blau del cel li fan senyals i la criden. Passen els minuts i no es vol moure. Continua allà plantada, amb la mirada abocada a l'infinit, i deixant que l'aire calent de l'estiu li llepi la pell. Passen més minuts i les veus li arriben en forma de crits. "Que no véns?" "Vinga que es fa tard". Fa veure que no les sent. Mira endavant i pensa que agafaria aquests instants i se'ls enduria per sempre. I està temptada de no tornar. Continuaria deixant-se acaronar per l'aire fins a convertir-se en una taca més d'aquell paisatge.
"¿Què hem pogut fer per merèixer això? Es pregunten indignats l'Avui i La Vanguardia. A veure, que surti el covard que s'ha dedicat a espiar i ha gosat a escriure aquest dossier. Després dels serveis que hem prestat al país, ara ens volen tancar l'aixeta deixant-nos sense subvencions!. Què passarà amb la llibertat d'expressió que defensàvem? Això no quedarà així.
L'ortografia no ha parat mai de rebel.lar-se. Sempre ha buscat espais on treure's les sabates o els sostenidors per tal de sentir-se còmoda. Abans s'amagava darrera de les portes dels lavabos o s'exhibia en els crits anònims de les parets. Ara, aprofitant les noves tecnològies, ho fa a cara descoberta. La narrativa dels mòbils i els diàlegs del xats han donat carta de naturalesa a solucions ortogràfiques que fins ara eren carn de bolígraf dels correctors. Per això, l'article de Marius Serra sobre l'existència d'una "Urjente Rreforma Ortografika" del castellà ens fan volar la imaginació i pensar que una "urgent reforma ortogràfica" del català encara ens faria un favor. Ens treuria accents, dirèresis i la ela geminada de sobre.
Els col.leccionistes de firmes estan contents aquest any. Les distribuïdores de llibres han ideat un sistema que els farà guanyar temps: la papereta de sant Jordi. Marcant el nom del seu autor preferit en la franja horària que més li convingui, l'aspirant a la firma s'estalvirà cues (i baralles) innecessàries i disposarà de tot temps del món per descobrir llibres d'altres autors.
Amb un peu a fora i les maletes a mig fer, els del PP encara trobem temps per fer-se els xulos i amenaçar a matar els missatgers. És ben bé allò de qui no té feina el gat pentina.
Pietra montecorvino. Napoli mediterranea
La visita inesperada del fred ja s'ha acabat. Març l'ha fet recular amb les seves armes de foc. Els que l'han trobada curta i enyoren la neu, el grebre i el glaç, s'hauran de bellugar i recórrer autopistes, enfilar carreteres de muntanya i travessar els tunels per continuar-los disfrutant.
Joan Barril es confessa en públic mentre repassa la llista dels que fan cua al confessionari electoral. Sort en tenim que a la seva columna té penjats els cartellets d'"Es revela el secret de confessió" i el de "No es reserva el dret d'admissió". Ell mateix us ho explica a "Que baixi Déu i que ho vegi"
