vermell
Quan els déus movien els fils de la història i els herois encara tenien temps, entre combat i combat, d'apiadar-se de l'enemic i plorar junts els seus morts, una guerra era una epopeia.
Quan els cavallers mataven dracs a cops de llança per quedar-se donzelles i rescat, la seva gesta es convertia en llegenda.
Ara que estem mancats de déus, herois, cavallers i dracs que ens amaguin que tot combat és sempre una tragèdia, potser un llibre ens ho farà creure. Ara que sabem que d'unes gotes de sang no floreix res, potser una rosa ho aconseguirà.
Feliç Sant Jordi.
Els carters no sempre s'han limitat a fer de missatgers ni a trucar dues vegades. Hi ha moments que la seva intervenció pot ser-nos de gran ajuda. Jesús Moncada ens ho demostra en el seu conte: "A l'Hèctor el que és de l'Hèctor". Si no enteneu alguna paraula, la trobareu 
La senyora Dalloway de Virginia Wolf va ser un dels primers que em van recomanar en arribar a la facultat. Vaig llegir-ne la traducció castellana. Tot seguit vaig comprar la resta de les seves novel.les. Em devia costar d'entendre'l, però disposava de tot el temps del món. Ara és el moment d' assaborir-lo sense preses.
Quan els déus movien els fils de la història i els herois encara tenien temps, entre combat i combat, d'apiadar-se de l'enemic i plorar junts els seus morts, una guerra era una epopeia. Quan això no passa, una querra és una tragèdia i les paraules dels herois són l'únic consol dels que hi perden els fills.
Poema Umayya que ve d'Itàlia i que ha fet un llarg recorregut fins arribar fins als cromets. Escrit en àrab i trobat a biblioteca de l'Archiginnasio en Italià , un valèncià s'ha encarregat de fer la traducció al català i enviar-me-la.
Article de Juan José Millás que denuncia la presència d' un artefacte volador que es passeja impunement pels nostres cels: el B-52. Les seva aparició, a diferència de la d'ocells i insectes, no ens anuncia cap primavera. Per això, cal assenyalar-lo amb el dit. I com a tota bona faula, no faltarà l'animal encarregat de posar les coses al seu lloc. Aquesta vegada li toca a la papallona.
Aquests mes, un dels canals del plus dedica la seva programació a les pel.lícules d'Audrey Hepburn. A la majoria, l'actriu encarna la imatge de l'eterna joventut, entre trencadissa i innocent...
Quan viatjar era un luxe que només es podien permetre uns quants privilegiats, la resta de la gent ho feia a través de les novel.les. Vuitanta dies per a recórrer el món amb una precisió anglesa era un incentiu més. Ara podem tornar a realitzar aquest viatge gràcies a la traducció que n'ha fet Jesús Moncada. Oblidem-nos d'avions i dels efectes del Jet lag, i preparem un equipatge que ens permeti seguir el decurs natural del temps. Trens i vaixells seran els únics trampolins permesos aquesta cursa contra el temps. D'això ens parla Xavier Moret en el seu article La volta al món de Verne.
De la necessitat d'estar alegres per fer front a la tristesa generada per la guerra, de l'alegria lúcida com arma per veure-hi clar, de la necessitat de ser respectuosos amb el dolor dels altres, de no voler ser el mort en el funeral d'un altre i de fer ombra als veritables protagonistes del drama. De tot això, i més, ens parla Elvira Lindo en el seu article El dolor el podeu llegir a