Diumenge, 21 de desembre
Sándor Márai: "Dietaris 1984-1989"
L'any que dóna títol al fulletó orwel·lià. De moment la profecia no s'ha acomplert, però en canvi el terrorisme nuclear ha esdevingut una realitat quotidiana. A les seves cartes, algú em parla amb nostàlgia del segle XIX i n'evoca el progrés pacífic. Vaig venir al món al llindar del segle, i si penso en el primer decenni de la meva vida, quan el XIX encara era una realitat, tan sols recordo que la vida quotidiana era indescriptiblement més fatigosa, més primitiva i més insana que al maleït segle XX, durant el qual han mort centenars de milions de persones en guerres i revolucions però en què, a la vegada, l'existència ha estat més humana per a les masses que al segle XIX o a qualsevol altre segle anterior. Ara, l'esperança de vida és el doble que fa cent cinquanta anys. A la primera dècada del XIX vivien a tot el planeta uns mil milions de persones; quan acabi el segle present la xifra s'elevarà, amb tota probabilitat, fins als sis mil milions. Al XIX es proclamava amb orgull que l'home podia fer la volta al món en vuitanta dies; avui n'hi ha prou amb noranta minuts. Un meu oncle patern va morir el 1849 a causa d'un «còlic intestinal agreujat per la delicada situació a la nostra pàtria»; avui dia, només un ximple mor per culpa d'una apendicitis. ¿Tot era «millor» al segle passat? ¿Què vol dir, «millor»? En termes generals, avui vivim més, i més expeditivament.
Continua a autors tastats
