Dimarts, 30 de desembre


































continua a Poètics

Dijous, 25 de desembre

Marianne Faithfull: "Easy Come Easy go"


Flandyke shore

I went unto my own love's chamber window,
Where I had often been before,
Just to let her know love unto flandyke shore,
Unto Flandyke shore,
Never to return to England no more,
Never to return to England no more.


I went unto my love's chamber door,
Where I never been before.
There I saw a light springing from her clothes,
Springing from her clothes,
Just as the morning sun when first arose,
Just as the morning sun when first arose.


As I was walking on the Flandyke shore
Her own dear father I did need
"My daughter she is dead," he cried.
"She is dead," he cried.
"And she's broken her heart all for the love of thee."
So I hove a bullet onto fair England's shore,
Onto fair England's shore,
Just where I thought my own true love did lay.



Enllaços: Marianne Faithfull/audio, lyrics Marianne Faithfull

Diumenge, 21 de desembre

Sándor Márai: "Dietaris 1984-1989"


7 de gener

L'any que dóna títol al fulletó orwel·lià. De moment la profecia no s'ha acomplert, però en canvi el terrorisme nuclear ha esdevingut una realitat quotidiana. A les seves cartes, algú em parla amb nostàlgia del segle XIX i n'evoca el progrés pacífic. Vaig venir al món al llindar del segle, i si penso en el primer decenni de la meva vida, quan el XIX encara era una realitat, tan sols recordo que la vida quotidiana era indescriptiblement més fatigosa, més primitiva i més insana que al maleït segle XX, durant el qual han mort centenars de milions de persones en guerres i revolucions però en què, a la vegada, l'existència ha estat més humana per a les masses que al segle XIX o a qualsevol altre segle anterior. Ara, l'esperança de vida és el doble que fa cent cinquanta anys. A la primera dècada del XIX vivien a tot el planeta uns mil milions de persones; quan acabi el segle present la xifra s'elevarà, amb tota probabilitat, fins als sis mil milions. Al XIX es proclamava amb orgull que l'home podia fer la volta al món en vuitanta dies; avui n'hi ha prou amb noranta minuts. Un meu oncle patern va morir el 1849 a causa d'un «còlic intestinal agreujat per la delicada situació a la nostra pàtria»; avui dia, només un ximple mor per culpa d'una apendicitis. ¿Tot era «millor» al segle passat? ¿Què vol dir, «millor»? En termes generals, avui vivim més, i més expeditivament.

Continua a autors tastats

Dissabte, 20 de desembre

Jugant amb el mico a passar la ITV.











Continua a contrapunt de gossos