16.11.08



Diumenge, 16 de novembre

La música de Sándor Márai

Jordi Llovet

Dietaris "L'estil és l'home", va dir Buffon, que era més aviat un home de ciències naturals; però la crítica literària va acabar donant a aquesta expressió un sentit molt determinat, que no ha variat gens al larg del temps: tot gran estil posseeix l'empremta d'una sola persona, i no d'una altra. Això val sobretot per a la prosa, perquè el vers posseix unes determinacions mètriques tan severes, que és difícil que la "melodia" d'un ésser concret pugui transpuar en la cantarella dels versos; en aquest sentit no hi ha dubte que Josep Pla posseix una música molt característica (dissonant!), de la mateixa manera que Mercè Rodoreda en posseeix una altra. Fa uns quants anys, als estudiants que s'examinaven de literatura se'ls feia llegir en veu alta un passatge ben triat, de l'autor que fos (mentre prèviament hagués format part de la llista de lectures obligatòries), i els nois i les noies havien d'esbrinar de quin autor o autora es tractava: "Chateaubriand! Ciceró! Jane Austen! Púixkin!, responien, i sempre l'encertaven si es tractava de joves amb oïda, un sentit tan important com la vista en l'acte de llegir. No es tractava de la matèria de què parlava el passatge: es tractava de la música que hi duia. (...)

Continua a articles