Diumenge, 29 d'abril
Apunt d'en Broc: "Final de Primavera"
El gessamí ha florit i s'ha assecat; el taronger també ha florit, però amb menys flors. Fa 6 mesos que tenim la plaça oberta en canal, amb dues grues gegants aixecant un parking, també gegant. Fa tres setmanes que tinc la casa okupada per uns paletes que em remenen l'espai.Em sento desplaçat, desorientat. I més sol, des que he sabut que a En Gioto i la Sindy, els haskys de la colla de plaça, els han mort, de vells...
I em sento trist des que sé que els gossos tenim data de caducitat.
Estic trist i rabiós perquè no he pogut bordar la seva mort.
broc
Diumenge, 8 d'abril
"Palesament serà ma vida activa..."
Enric Casasses
Zums-zums esquizoides predominen als periòdics, a la publicitat, a la propaganda i fins entre els poetastres i predicaires del que toca parir i del que no s’ha de fer, com si l’art fos pura promocions de mitjons que aquests any es porten grisos, i negres ja no. De rombes, els hauríem de dur!
El masculí i el neutre del llatí al passar a les llengües romàniques es van fondre en una mateixa forma. Masculí, femení i neutre, en català és “tot, tota, tot”. La forma femenina es manté independent i sense confusions amb cap altra. La masculina i la neutra s’han barrejat, però amb predomini de la segona. Quan dius que érem pocs, si no em dius res més hi entren tots els gèneres, és frases neutra. El llenguatge, parlant de llengües romàniques, ha sigut feminista des dels orígens fins a mitjan segle XX, com a mínim, es veu en molts aspectes, com la sensació de com si de cada mot la forma acabada en a fos la més poderosa: la ganiveta, una plata, la pala, la roca. El masculí fa de diminutiu, encara que en moles casos més aviat és que el femení és augmentatiu. Quan un hom analfabèticament escriu “El/la traductor/ora…”, suposo que s’adona que es dirigeix d’una banda a tots, traductors i traductores i, a més a més, a les soles traductores. Sembla dels germans Marx, però en dolent.
Dylan (Bob) ha publicat un primer volum de Cròniques, i amb el títol ja es veu que no és un llibre d’explicar records ni de confessions, sinó d’història. Tracta dels regnes i dels regnats. (...)
continua a articles
mas "Palesament serà ma vida activa..."
Enric Casasses
Zums-zums esquizoides predominen als periòdics, a la publicitat, a la propaganda i fins entre els poetastres i predicaires del que toca parir i del que no s’ha de fer, com si l’art fos pura promocions de mitjons que aquests any es porten grisos, i negres ja no. De rombes, els hauríem de dur!El masculí i el neutre del llatí al passar a les llengües romàniques es van fondre en una mateixa forma. Masculí, femení i neutre, en català és “tot, tota, tot”. La forma femenina es manté independent i sense confusions amb cap altra. La masculina i la neutra s’han barrejat, però amb predomini de la segona. Quan dius que érem pocs, si no em dius res més hi entren tots els gèneres, és frases neutra. El llenguatge, parlant de llengües romàniques, ha sigut feminista des dels orígens fins a mitjan segle XX, com a mínim, es veu en molts aspectes, com la sensació de com si de cada mot la forma acabada en a fos la més poderosa: la ganiveta, una plata, la pala, la roca. El masculí fa de diminutiu, encara que en moles casos més aviat és que el femení és augmentatiu. Quan un hom analfabèticament escriu “El/la traductor/ora…”, suposo que s’adona que es dirigeix d’una banda a tots, traductors i traductores i, a més a més, a les soles traductores. Sembla dels germans Marx, però en dolent.
Dylan (Bob) ha publicat un primer volum de Cròniques, i amb el títol ja es veu que no és un llibre d’explicar records ni de confessions, sinó d’història. Tracta dels regnes i dels regnats. (...)
continua a articles
divendres, 7 d'abril
Preparatius
Mentre remenem calaixos a la recerca de peces per costumitzar el teclat, hem fet una passejada per l'Early office museum per copiar algun disseny. I per entendre com funciona sense carregar-nos el teclat, estem fent una prova amb el troquelat de la màquina d'escriure Smith&Bros.Continua a invents
Divendres, 6 d'abril
Tornant als orígens
I si ens funciona... potser ens animem amb aquestes altres coses
Diumenge, 1 d'abril
Decir que no a todo
Javier Marías
Continuamente se nos bombardea con las supuestas ventajas y simplificaciones de las nuevas tecnologías, que suelen resumirse en la siguiente frase: "Ahora podrá usted hacer esto y aquello y lo otro desde casa", como si no moverse y llevar una vida cada vez más sedentaria fuera algo beneficioso y, sobre todo, como si hacer algo sin desplazamiento equivaliera a no hacerlo, lo cual, claro está, es falso. Por el contrario, yo lo único que percibo es un crecimiento infinito de la burocracia, en todos los ámbitos. Nos vemos obligados a hacer mil gestiones y a cumplir con mil requisitos para cualquier nadería, como lo es a estas alturas comprarse o mantener un coche; no digamos para asuntos de mayor complicación, como adquirir o alquilar una casa, ejercer cualquier profesión o montar un negocio.(...)continua a versió original