"Palesament serà ma vida activa..."
Enric Casasses
Zums-zums esquizoides predominen als periòdics, a la publicitat, a la propaganda i fins entre els poetastres i predicaires del que toca parir i del que no s’ha de fer, com si l’art fos pura promocions de mitjons que aquests any es porten grisos, i negres ja no. De rombes, els hauríem de dur!El masculí i el neutre del llatí al passar a les llengües romàniques es van fondre en una mateixa forma. Masculí, femení i neutre, en català és “tot, tota, tot”. La forma femenina es manté independent i sense confusions amb cap altra. La masculina i la neutra s’han barrejat, però amb predomini de la segona. Quan dius que érem pocs, si no em dius res més hi entren tots els gèneres, és frases neutra. El llenguatge, parlant de llengües romàniques, ha sigut feminista des dels orígens fins a mitjan segle XX, com a mínim, es veu en molts aspectes, com la sensació de com si de cada mot la forma acabada en a fos la més poderosa: la ganiveta, una plata, la pala, la roca. El masculí fa de diminutiu, encara que en moles casos més aviat és que el femení és augmentatiu. Quan un hom analfabèticament escriu “El/la traductor/ora…”, suposo que s’adona que es dirigeix d’una banda a tots, traductors i traductores i, a més a més, a les soles traductores. Sembla dels germans Marx, però en dolent.
Dylan (Bob) ha publicat un primer volum de Cròniques, i amb el títol ja es veu que no és un llibre d’explicar records ni de confessions, sinó d’història. Tracta dels regnes i dels regnats. (...)
continua a articles
