Divendres, 12 de gener

Joan Barril recorda, amb agraïment, els serveis prestats pel bolígraf Bic i l'agafa de nou per escriure aquest article. A molts ens ha fet passar bones estones, com a imant o cervatana, quan la tinta s'havia acabat. I alguns, com l'artista Herbert Hinteregger, n'han fet la seva eina de treball.


L'índex Bic

Joan Barril

Algun dia vaig ser petit. No únicament d'altura, que aquesta no ha augmentat gaire, sinó d'edat, que l'edat no podem acabar d'atrapar-la. Algun dia també vaig anar a l'escola. Ara continuo aprenent i els mestres se'm moren. Però d'aquells anys em queda un primer record comercial. Es tracta del bolígraf Bic, un prisma hexagonal que donava sentit a la vida de l'alumne que no he deixat mai de ser. El record comercial del bolígraf en qüestió era el preu: els anys 60 no existia a Espanya el dret a la llibertat d'expressió, però la llibertat d'escriptura ens la garantien les 7 pessetes que costava aquell preciós ceptre de l'aprenentatge. Amb 7 pessetes es podien escriure molts poemes, més d'un conte, no pocs teoremes. I es podia subratllar la Biblioteca Nacional. 7 pessetes. Molt poc en temps de poques coses...

continua a guanyats