Dissabte, 27 de gener

En perill d'extinció (100 paraules per salvar)

Pau Vidal


Tec

Mig entrepà, un mos. Un entrepà escarransit i fat, un menjuc. Quatre cosetes per picar, un refrigeri. Quatre i mitja, un pica-pica. I si és a deshora, un psicolabis. Un parell de pessics abans de dinar, un aperitiu. Primer, segon i postres, un àpat. O un repàs. Primer, segon i postres abundosos, amb licors i cafè, un xeflis. I si les menges són bones, un tec. O un tiberi. I si al damunt és festa, un banquet. I si es passen de rosca, traiem el ventre de pena i encara en sobra per a la tornaboda, un festí.

més aquí

Dilluns, 15 de gener

"Faula del bufanúvols i el passavolant"


Martí Domínguez


La boira cau sobre la ciutat. És una boirina tènue, i l’hora lleu s’avança a la caiguda real del sol. És un dia una mica trist, una mica silenciós. Des de la finestra mire el pati interior de ma casa, on en les terrasses dels primers pisos proliferen els jardinets particulars.

Molts d’ells estan mig abandonats, i els geranis es corsequen en els testos. En alguns d’aquests pisos viuen velletes de cabells blanquíssims i un aire evaporat. Els jardinets, caducs i mig oblidats, fan la viu-viu com poden, en una lenta momificació que evoca la dels seus propietaris. Sovint em quede llargues estones mirant aquests jardinets, tafanejant aquest o aquell veí, que amb una mà tremolosa arruixa una falguera cloròtica o un xop retort i estrany, d’un verd translúcid i prim. Passen les hores, i els racons d’aquests jardinets s’estalzinen a poc a poc, amb una sonsònia vaga, una mica màgica, com si estigueren poblats de donyets...

continua a guanyats

Divendres, 12 de gener

Joan Barril recorda, amb agraïment, els serveis prestats pel bolígraf Bic i l'agafa de nou per escriure aquest article. A molts ens ha fet passar bones estones, com a imant o cervatana, quan la tinta s'havia acabat. I alguns, com l'artista Herbert Hinteregger, n'han fet la seva eina de treball.


L'índex Bic

Joan Barril

Algun dia vaig ser petit. No únicament d'altura, que aquesta no ha augmentat gaire, sinó d'edat, que l'edat no podem acabar d'atrapar-la. Algun dia també vaig anar a l'escola. Ara continuo aprenent i els mestres se'm moren. Però d'aquells anys em queda un primer record comercial. Es tracta del bolígraf Bic, un prisma hexagonal que donava sentit a la vida de l'alumne que no he deixat mai de ser. El record comercial del bolígraf en qüestió era el preu: els anys 60 no existia a Espanya el dret a la llibertat d'expressió, però la llibertat d'escriptura ens la garantien les 7 pessetes que costava aquell preciós ceptre de l'aprenentatge. Amb 7 pessetes es podien escriure molts poemes, més d'un conte, no pocs teoremes. I es podia subratllar la Biblioteca Nacional. 7 pessetes. Molt poc en temps de poques coses...

continua a guanyats

Dissabte, 6 de gener


Uri Caine Ensemble plays mozart













Regals a mida















N'hi ha més aquí

Dissabte, 5 de gener


Paper de regal

Joan Ollé

¿Pot treure-li el preu i embolicar-me'l per a regal? Si no és la seva talla, ¿me'l podrà canviar? Regals d'última hora, sense ànima, per als que tenen de tot i no els falta res. Però també el detall que commou, encara que només sigui una agulla, una bala o un diamant. Regals pràctics: una bossa d'aigua calenta o un pot de porcellana per al julivert. I sabatilles, bates, pijames... regals de gent gran, per estar per casa.

Regals esgotats perquè són el regal de moda. La mirada del nen davant la muntanya de regals, la febre de desempaquetar. Passar per les cases de parents i amics a recollir regals. Regals per als nens sense regals. Regals sense piles, amb les instruccions en japonès, que sobrin o faltin peces al muntar-los. Regals meravellosos fets per un mateix, sense cap cost, amb prou feines el temps d'il.lusió feliç que els has dedicat. Una nota que diu "Val per un regal". (...)

continua a guanyats