Dissabte, 14 de gener
"De l'edat"
Montaigne
No puc acceptar la forma amb què establim la duració de la vida. Observe que els savis l'escurcen força en comparació amb l'opinió comuna. ¿És que -deia Cató el Jove a aquells que volien impedir-li que es llevara la vida- estic ara en l'edat en què se'm puga retraure que abandone la vida massa prompte? Tanmateix, només tenia quaranta-vuit anys. Considerava aquesta edat ben madura i avançada, tenint en compte que pocs homes hi arriben; i els que es consolen pel fet que no sé quin curs, que anomenen natural, promet alguns anys més, podrien fer-ho si gaudien del privilegi que els alliberara d'un gran nombre d'accidents a què tots ens exposem per una necessitat natural i que poden interrompre aquest curs que ells es prometen. ¿Quin somieig és el d'esperar morir a causa d'un defalliment de forces que comporta l'extremada vellesa i de proposar aquest objectiu a la nostra duració, quan és sabut que es tracta de la forma de mort més estranya i la menys usual?...Continua a cromets llargs
