Dissabte, 26 de novembre
Pedro Páramo
Margo Glantz
Uno. Sabemos que Juan Rulfo es autor de El llano en llamas, cuentos; una novela, Pedro Páramo; algunos guiones de cine, El gallo de oro, La fórmula secreta... Fragmentos de novelas destruidas, Los hijos del desaliento, La cordillera; un relato 'La vida no es muy seria en sus cosas'. Además de numerosas, magníficas, fotografías...Continua a versió original
Dimecres, 23 de novembre
Diari d'un Pc: "X-pejant amb un portàtil mentre arriba el nou Pc"
Del vell (jo estic de pas), no en sé res de moment. Està de revisió perquè li fallen les extremitats: teclat i ratolí. És el que passa quan no els lligues prou curt a la torre i els deixes anar d'inhalàmbrics: que van a la seva bola, es mengen les piles i atabalen la placa mare a base de picades d'ullet. Si tot va bé, quan torni es trobarà un nou Pc a l'estudi amb un XP cassolà, pantalla plana i un teclat amb cable i USB. I ell se n'anirà a l'estar amb el Windows 98 posat. Allà podrà mirar la tele i estarà a l'abast de les potes d'en Broc, que volia un portàtil...Dimarts, 22 de novembre
Dinar regionalista
L'Arch de Sant Martí. 5 d'abril 1885Lo diumenge passat tingué lloch al Restaurant Martin de Barcelona un dinar que'ls catalanistas oferiren á la Comissió que passá á Madrit pera fer entrega al Rey de la Memoria acordada en la reunió de Llotja. En lo gran saló de dit restaurant s'hi disposaren quatre taulas unidas per una transversal en la testera, ocupada per la Comissió y la presidencia, que's concedí á don Eusebi Güell y Bacigalupi.
L'acte revestí gran importancia, no solzament per la calitat de las personas que hi concorregueren, sinó també per l'unitat de miras y entussiasme catalanista que hi regná. Tot era catalá: la forma de las taulas recordant nostra gloriós escut; los discursos que s'hi pronunciaren y fins la llista dels plats que ab l'escut de las quatre barras se repartí als concurrents... Continua a cromets del 1885
Discursos de
Eusebi Güell y Bacigalupi, Valentí Amirall i Marià Maspons
Dissabte, 19 de novembre
Mi colección de momentos
António Lobo Antunes
Continua a versió original
Divendres,18 de novembre
Els bandits del tren
Joan Barril
Ahir hi havia gent que es partia de riure perquè la muralla romana de Tarragona havia cedit per les pluges. Les catàstrofes a vegades triguen segles a produir-se. Altres vegades, com a Almuñécar, els ponts s'enfonsen abans fins i tot que hi circulin cotxes i els materials es fatiguen abans de suportar alguna cosa més que el seu propi pes. En les catàstrofes sempre hi ha implícita una sensació d'injus- tícia divina. ¿Per què, Senyor, ens envieu el Wilma, el Katrina, les llagostes del Sahel o el tsunami de l'Índic?...Continua a cromets guanyats
Dilluns, 14 de novembre
Brams d'ase no arriben al cel
MADRIT 2 d'Abril de 1885.Una manxiula sobre carn viva no arrencaria al pacient mes crits que l'article dominical del senyor Mañé y Flaquer, exposant son exacte judici respecte de la població de Madrit ha arrencat als madrilenys. Tots los diaris se'n han ocupat y se'n ocupan, los homes polítichs mes importants llensan de sos llabis las imprecacions mes enérgicas y duras y fan coro la gent menuda que'ls rodeja, llarga en amenassas, haventhi qui diu que s'hauriá d'enviar un exércit á Barcelona pera arrasarla y plantar un lletrero que digui: ¡aquí fué Barcelona! pero... brams d'ase no arrivan al cel; no cal fer cas de semblants bojerías, perque son desohogos de petits mosquits que fan mes soroll que mal...
Continua a cromets del 1885
Diumege, 13 de novembre
Películas para periodistas
Carlos Fuentes
Las dos mejores películas que actualmente se exhiben en Estados Unidos tratan de manera importante temas que nos conciernen a todos. Los poderes y límites de la información. El derecho a la verdad y el derecho a la imaginación.En Capote, el amanerado y narcisista autor de Desayuno en Tiffany abandona el circuito coctelero de Manhattan, desciende de los rascacielos verticales y se interna en la llanura sin horizontes de Kansas a fin de escribir la crónica de un crimen gratuito. Una familia de la clase media, los Clutter, han sido asesinados "a sangre fría" por dos hombres sin más oportunidad de sobresalir que ésta, atroz, de matar a los inocentes y esperar la notoriedad que su hazaña les conceda. Dos sociópatas, uno más inteligente que el otro, aguardan al cronista que haga legibles sus personalidades...
continua a versió original
Divendres, 11 de novembre
Apunt d'en Broc: "Una de bèsties"
Trec el morro després d'unes setmanes de descans forçat. He estat ferit en acte de servei: mentre jugava a dominar un gosset que apareix de tant en tant per la plaça. I el que va començar sent un joc va acabar en drama. L'amo del gosset, que era un d'aquells que no sap com les gastem els gossos, es va ficar pel mig i jo li vaig mossegar la mà... Però les ferides no em vénen d'aquesta banda. Me les va fer un col·lega, un Snauser gegant que, aprofitant que jo estava enfeinat, es va afegir a la batussa i em va deixar el llom fet un mapa. Ara ja torno a córrer, i llueixo un tatoo natural i personalitzat. Però estic trist i deprimit. No he pogut llepar-me les ferides (no m'hi arribava), i continuo sense entendre les raons del col·lega. La mas diu que als 8 anys ja hauria de saber que de desil·lusions també és viu. I m'ha explicat aquest conte del Llibre de les bèsties perquè em vagi espavilant.
continua a contrapunt de gossos
Dijous, 10 de novembre
Pánico o victoria
Vicente Verdú
La pesadumbre ¿puede crear prosperidad? Eric Fromm sostenía que provocar emociones luctuosas entre la población formaba parte de la estrategia del poder porque los ciudadanos decaídos suelen ser más fáciles de dirigir y manipular. Los tristes se conducen como animales dóciles y todavía más sumisos si se encuentran poseídos por una patología animal. De esta manera, se cierra la cadena de las cadenas alimentarias por la que circula el virus de la gripe aviar, el virus de la palmípeda y de la carne de gallina, asociada a la cobardía, el inhibicionismo y la necesidad de protección...Continua a versió original
Dimecres, 9 de novembre
Camí de Sirga (cap I)
Jesús Moncada
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d'acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l'aire lluminós del matí de primavera...Continua a textos
Dilluns 7 de novembre
Lo que diu la comissió
L'Arch de Sant Martí. 22 de mars de 1885.La Comissió que aná á Madrit á presentar á S. M. lo rey la Memoria acordada en la reunió de la Casa Llotja ha donat compte del desempenyo de sa misió á la Mesa y demés Comissions de dita reunió en los següents termes:
La comissió encarregada de presentar á Sa Magestat lo Rey la Memoria acordada en la reunió de la Llotja, tan bon punt han retornat tots sos individuos, creu de son deber donar compte del cumpliment de son encárrech.
Los comissionats que passaren á Madrit fóren, com vostés saben, D. Mariá Maspons, D. Benet Malvehy, D. Angel Guimera, D. Jaume Collell, D. Manel Vilá, D. Jascinto Verdaguer, D. Valentí Almirall, D. Joan Anton Sorribes, D. Frederich Soler, D. Joseph Pella y Forgas, D. Joan Permanyer y D. Joseph Pujol, als quals en Madrit al anar al Palau va unirshi D. Ramon Torelló, indiviuo de la comissió redactora....
Continua a cromets del 1885
Diumenge, 6 de novembre
Harriet i l'evolució de les espècies
Manuel Vicent
Dejando a un lado a las amebas, que son inmortales, la criatura más vieja del planeta es la tortuga gigante Harriet, que va a cumplir 175 años. Vive en Australia, es hembra y todavía ovula. Se supone que esta tortuga nació en una de las islas Galápagos, y fue uno de los tres ejemplares que se trajo Darwin a Inglaterra, en 1836, al finalizar su expedición en el buque Beagle. Sus dos compañeras murieron a causa de las inclemencias del clima de Londres, pero Harriet fue trasladada a Australia, donde ahora, según cuentan, a veces saca la cabeza del caparazón y la vuelve a esconder enseguida porque no le interesa nada de lo que pasa en este perro mundo...
Continua a versió original
mas Harriet i l'evolució de les espècies
Manuel Vicent
Dejando a un lado a las amebas, que son inmortales, la criatura más vieja del planeta es la tortuga gigante Harriet, que va a cumplir 175 años. Vive en Australia, es hembra y todavía ovula. Se supone que esta tortuga nació en una de las islas Galápagos, y fue uno de los tres ejemplares que se trajo Darwin a Inglaterra, en 1836, al finalizar su expedición en el buque Beagle. Sus dos compañeras murieron a causa de las inclemencias del clima de Londres, pero Harriet fue trasladada a Australia, donde ahora, según cuentan, a veces saca la cabeza del caparazón y la vuelve a esconder enseguida porque no le interesa nada de lo que pasa en este perro mundo...Continua a versió original
Dissabte, 5 de novembre
Gran Gala
Agustí Fancelli
A la Gran gala parlamentària de Madrid hi hem enviat de gira les millors veus: un tenor liricospinto (Artur Mas), una soprano dramàtica (Manuela de Madre) i un basso profondo (Josep Lluís Carod Rovira). Val a dir que els tres s’han estudiat els papers a fons. Han passat la primera eliminatòria folgadament, sense cap gall apreciable i, sobretot, sense fer el ridícul (“On peut faire tout, sauf le ridicule!”, va dir Tarradellas a certa autoritat francesa que va consultar-lo a Saint-Martin-le-Beau...). Els divos han triat cadascú la seva ària, però l’harmonia era comuna, un baix continu de dos acords perfectes: consens i constitucionalitat...Continua a cromets guanyats
Dissabte, 5 de novembre
Reaccions a la presentació del Memorial de Greuges
MADRIT, 19 Mars de 1885.La Memoria de las associacions catalanas al Rey, coneguda aqui ab lo nom de Memorial d'agravis de Catalunya, produheix tal efecte á los que la llegeixen, que quan troban á un catalá se'l miran ab reconcentrada ira y fugen d'éll com de la peste, ¿per qué aixó? no trobo explicació mes verosímil que, essent lo de revelar lo document un proposit ferm del poble catalá á revindicar sa personalitat histórica y á fer respectar son dret y sos interessos nascuts al calor del trevall, sostinguts y engrandits á forsa de suhor, d'intelligencia y de perseverancia, se dona un cop mortal á la influhencia absorvent y dominant dels homes dits de Gobern residents á Madrit, y fereix á tanta mitjanía y nulitat que viu bé ó malament á la sombra del Estat y de sos organismes, xupant la sava de la nació, soposant serveys sovint perjudicials y nocius, pocas voltas profitosos...
Continua a cromets del 1885
Divendres, 4 de novembre
Les llengües d'Europa, 2
Joan Francesc Mira
Es justament quan es percep el perill de deixar de ser allò que hom era o imagina que era que es lliga el projecte nacional a un projecte lingüístic. Totes les societats nacionals de l'Europa contemporània, amb estat o amb aspiracions a alguna forma d'estat, han tingut un "programa" d'aquesta mena al llarg dels segles XIX i XX. En la seua forma més elaborada, els objectius són sempre els mateixos: una llengua unificada, un estàndard comú, contra els perills de la disgregació; una llengua depurada de tot allò que és vist com a aliè, adherència estranya; i una llengua efectivament nacional i pròpia, que reocupe tots els espais que ha arribat a ocupar la llengua no pròpia, la d'una altra nació...Continua a articles
Dimarts, 1 de novembre
Cromet de Tots Sants
d'absentsi
carabasses
El maremoto de Lisboa y Cádiz
Las crónicas cuentan que el Día de Todos los Santos de 1755 amaneció espléndido en Lisboa. Que las familias pudientes se fueron a pasar la fiesta a Sintra; que los menos ricos tenían encendidas velas en memoria de sus muertos o estaban en los cementerios rezando. Los grabados enseñan los barcos que navegaban por el Tajo. Detrás se adivina una ciudad caótica, apretada y soberbia, reflejo del próspero emporio comercial que era la Lisboa imperial...
continua a versió original