Divendres, 25 de març
Comptant corbs
"I wish I was a girl" (Counting Crows)
The devil's in the dreaming
He tells you I'm not sleeping in my hotel room alone
With nothing to believe in
You dive into the traffic rising up
And it's so quiet
You're surprised And then you wake...
Continua a poètics
mas Comptant corbs
"I wish I was a girl" (Counting Crows)
The devil's in the dreamingHe tells you I'm not sleeping in my hotel room alone
With nothing to believe in
You dive into the traffic rising up
And it's so quiet
You're surprised And then you wake...
Continua a poètics
Dijous, 24 de març
Cada cosa al seu lloc
Avui fa cent anys que va morir Jules Verne. José Manuel Sánchez Ron ens el recorda en "El segle de la ciència", posant les coses al seu lloc: fent una relació dels invents del segle XIX que van alimentar la curiositat i la imaginació de Jules Verne.
Jorge Wagensberg a "Viajar, viajar..." ens el presenta en la seva faceta de divulgador i inventor d'un nou gènere de ficció: la novel.la de ciència.
Els podeu llegir a invents
mas Cada cosa al seu lloc
Jorge Wagensberg a "Viajar, viajar..." ens el presenta en la seva faceta de divulgador i inventor d'un nou gènere de ficció: la novel.la de ciència.
Els podeu llegir a invents
Dimecres, 23 de març
L'escut de la imaginació
Fragment de "La velocidad de la Luz". Javier Cercas
" - Ahí es donde te equivocas -dijo Rodney-. Todo el mundo mira la realidad, pero poca gente la ve. El artista no es el que vuelve visible lo invisible: eso sí que es romanticismo, aunque no de la peor especie; el artista es el que vuelve visible lo que ya es visible y todo el mundo mira y nadie puede o nadie sabe o nadie quiere ver. Más bien nadie quiere ver. Es demasiado desagradable, a menudo es espantoso, y hay que tener los huevos muy bien puestos para verlo sin cerrar los ojos sin echar a correr, porque quien lo ve se destruye o se vuelve loco. A menos, claro está, que tenga un escudo con que protegerse o que pueda hacer algo con lo que ve.."
Continua a versió original
mas L'escut de la imaginació
Fragment de "La velocidad de la Luz". Javier Cercas" - Ahí es donde te equivocas -dijo Rodney-. Todo el mundo mira la realidad, pero poca gente la ve. El artista no es el que vuelve visible lo invisible: eso sí que es romanticismo, aunque no de la peor especie; el artista es el que vuelve visible lo que ya es visible y todo el mundo mira y nadie puede o nadie sabe o nadie quiere ver. Más bien nadie quiere ver. Es demasiado desagradable, a menudo es espantoso, y hay que tener los huevos muy bien puestos para verlo sin cerrar los ojos sin echar a correr, porque quien lo ve se destruye o se vuelve loco. A menos, claro está, que tenga un escudo con que protegerse o que pueda hacer algo con lo que ve.."
Continua a versió original
Dilluns, 21 de març
Apunt d'en Broc: "Forats i velocitats"
Està caient la primera pluja de primavera i l'he estrenada fent l'animal: ensumant i refregant-me a la gespa com un cadell. He tornat content: xop i fent olor a llana, i he bordat a gust quan m'han fet passar pel tren d'assecat: tovallola i assecador de mà.
M'he de programar la setmana. Són vacances i se m'ha acabat això de fer el gos tot el dia: dormir i bordar a qui vull i quan vull. Mmmm m'està costant més que altres vegades passar de gos misantrop a gos social.
La mas, que va del mateix pal, em diu que m'animi i que el temps, sigui d'or, plata o coure, s'ha d'aprofitar, però també gastar i malgastar. I l'hem començat a disfrutar plegats, i sense presses, amb la lectura de La velocidad de la luz de Javier Cercas i la música d'El Kilo dels Orishas.
No em puc queixar, no em puc queixar :-)
Broc misantropat
mas Apunt d'en Broc: "Forats i velocitats"
Està caient la primera pluja de primavera i l'he estrenada fent l'animal: ensumant i refregant-me a la gespa com un cadell. He tornat content: xop i fent olor a llana, i he bordat a gust quan m'han fet passar pel tren d'assecat: tovallola i assecador de mà. M'he de programar la setmana. Són vacances i se m'ha acabat això de fer el gos tot el dia: dormir i bordar a qui vull i quan vull. Mmmm m'està costant més que altres vegades passar de gos misantrop a gos social.
La mas, que va del mateix pal, em diu que m'animi i que el temps, sigui d'or, plata o coure, s'ha d'aprofitar, però també gastar i malgastar. I l'hem començat a disfrutar plegats, i sense presses, amb la lectura de La velocidad de la luz de Javier Cercas i la música d'El Kilo dels Orishas.
No em puc queixar, no em puc queixar :-)
Broc misantropat
Dijous, 17 de març
Cromosoma sorpresa
Les darreres investigacions en el camp de la genètica ens han deixat un regal sobre la taula. Resulta que un dels dos cromosomes X que posseeixen les dones, el que tothom creia desactivat, conté uns quants gens que només es fan l'adormit. Pel que sembla s'activen quan volen. ¿Amagarà aquesta activitat extra el misteriós "etern femení"?
Podeu llegir l'article que ho explica aquí
mas Cromosoma sorpresa
Les darreres investigacions en el camp de la genètica ens han deixat un regal sobre la taula. Resulta que un dels dos cromosomes X que posseeixen les dones, el que tothom creia desactivat, conté uns quants gens que només es fan l'adormit. Pel que sembla s'activen quan volen. ¿Amagarà aquesta activitat extra el misteriós "etern femení"?Podeu llegir l'article que ho explica aquí
Dilluns, 14 de març
Les parts del cos
Coneixem bé les parts del cos? Podem enumerar-les per dintre i per fora sense equivocar-nos? Bah! si això és cosa de nens! diria qualsevol.
Joan F. Mira s'ofereix a fer la llista i a presentar-la com a prova irrefutable de la unitat de la llengua, i acaba amb un prec: " que fem arribar aquesta pàgina, o fotocòpia d'aquest article, als alcaldes, diputats, regidors, redactors o polítics de dreta més pròxims, i que els demanem resposta..."
mas Les parts del cos
Coneixem bé les parts del cos? Podem enumerar-les per dintre i per fora sense equivocar-nos? Bah! si això és cosa de nens! diria qualsevol. Joan F. Mira s'ofereix a fer la llista i a presentar-la com a prova irrefutable de la unitat de la llengua, i acaba amb un prec: " que fem arribar aquesta pàgina, o fotocòpia d'aquest article, als alcaldes, diputats, regidors, redactors o polítics de dreta més pròxims, i que els demanem resposta..."
Diumenge, 6 de març
Hits medievals: "La cançó de l'aurifany"
No passaren gaire dies partiren de Gènova, e anaren a Monferrat, e posaren en l'espital. E venien cascun jorn a pendre el relleu que donaven als pobres a la porta del palau del marquès, e moltes vegades esperant cantaven, en tant que lo marquès ho hagué a saber, e féu-los manar que venguessen davant ell. Venguts los captius, lo marquès los oí, e altà's tant d'aquell cantar e d'aquella cançó de l'orifany, que açò fonc meravella gran. E de continent tramès a dir a sa sor, que jaïa malalta, que allí havia dos captius qui cantaven molt bé. Si els volia oir. La Güelfa respòs que li plaïa, e així lo marquès manà que a la Güelfa los amenassen...
Continua a autors tastats
mas Hits medievals: "La cançó de l'aurifany"
No passaren gaire dies partiren de Gènova, e anaren a Monferrat, e posaren en l'espital. E venien cascun jorn a pendre el relleu que donaven als pobres a la porta del palau del marquès, e moltes vegades esperant cantaven, en tant que lo marquès ho hagué a saber, e féu-los manar que venguessen davant ell. Venguts los captius, lo marquès los oí, e altà's tant d'aquell cantar e d'aquella cançó de l'orifany, que açò fonc meravella gran. E de continent tramès a dir a sa sor, que jaïa malalta, que allí havia dos captius qui cantaven molt bé. Si els volia oir. La Güelfa respòs que li plaïa, e així lo marquès manà que a la Güelfa los amenassen...Continua a autors tastats
Divendres, 4 de març
Laberints de cristall
Laberints de Creta, Wonderland i Chinatown.
Ecosferes minerals, vegetals i de cristall per a Teseus, Alícies i Dames de Sanghai.
Laberints individuals, col·lectius, il·lusoris o reals...
O un laberint molt més proper, i igual d'angoixant: el laberint de cristall on ens perdem amb Juan José Millás a "Redes"
"Hay algo peor que un laberinto: un laberinto de cristal en el que la ilusión de haber encontrado la salida te lleva a estamparte una y otra vez contra el muro diáfano, como una mosca contra la ventana; un laberinto en el que puedes ver a los que deambulan por los pasillos cercanos al tuyo e intercambiar miradas de pánico con ellos; un laberinto del que, con el paso del tiempo, empiezas a sospechar que quizá se trate de un pisapapeles de vidrio abandonado sobre la mesa de una habitación vacía, de modo que ni siquiera quede la esperanza de que un niño lo arroje contra el suelo y lo rompa en mil pedazos..."
Continua a versió original
mas Laberints de cristall
Laberints de Creta, Wonderland i Chinatown.Ecosferes minerals, vegetals i de cristall per a Teseus, Alícies i Dames de Sanghai.
Laberints individuals, col·lectius, il·lusoris o reals...
O un laberint molt més proper, i igual d'angoixant: el laberint de cristall on ens perdem amb Juan José Millás a "Redes"
"Hay algo peor que un laberinto: un laberinto de cristal en el que la ilusión de haber encontrado la salida te lleva a estamparte una y otra vez contra el muro diáfano, como una mosca contra la ventana; un laberinto en el que puedes ver a los que deambulan por los pasillos cercanos al tuyo e intercambiar miradas de pánico con ellos; un laberinto del que, con el paso del tiempo, empiezas a sospechar que quizá se trate de un pisapapeles de vidrio abandonado sobre la mesa de una habitación vacía, de modo que ni siquiera quede la esperanza de que un niño lo arroje contra el suelo y lo rompa en mil pedazos..."
Continua a versió original