De perfil
La calor em porta a l'insomni, a vagarejar per les matinades d'internet i fixar-me en els blogs catalans més comentats. Els que agraden als lectors són els que traspuen patiment, els que fan safareig o aquells que destil·len fantasies surrealistes. Tot es comenta, encara que no s'entengui. O potser es tracta d'això, d'escampar sensacions i deixar que la imaginació faci la resta. Si he de ser sincera, em fascina aquesta manera fresca i desinhibida d'escriure que atreu comentaristes com la mel. I com als cromets en tenim pocs, he volgut fer una prova. Inspirant-me en Pentesilea, m'he fotut una hora a mirar fixament una bombeta, i m'ha sortit això... Us sembla que ho he fet bé? ESTIU 2005
Estiu garratibat i xafogós. Una escalfor estranya em turmenta, exigeix el contacte d'una nova pell, el contrapunt d'una pell freda.
Camino d'esma. No passa un bri d'aire. M'obro pas entre els cossos calitjosos, magnètics dels vianants.
Estic xopa... transpiro denses gotes de sal, imans de llepades gasives.
La cantonada em troba fugint de les masses suades que em penetren amb seves mirades brutes.
M'envegen la puresa, la innocència d'uns ulls de vident, la blanor bategant del pits, el rouge dels llavis, un cos fitat d'amagatalls secrets, de molses aquàtiques i fosforescents.
Me'ls miro reptadora i m'allunyo triomfant. Vull ser una dama errant. Cercar ulls d'acer ... mans de ferro... llengües d'àspid. Topar amb una llança tallant que em faci cridar la carn. Tancar parèntesis, obrir lapsus, tocar l'alfa i l'omega...
Cerco un cavaller errant amb pedigree i sense armadura.
