Diumenge, 29 de febrer
Mail no enviat: "Un febrer amb comodins"
Hola, hola, hola (o "elis, elis, elis). Fa dies que nevo amb ganes i com a comiat he decidit acostar-me a la costa. Els ho havia promès. Ja estaven farts de veure-la només a la tele. I dit i fet, m'he llevat amb el vestit de sol i al migdia me l'he tret. Unes volves aquí i allà, i tots contents. Sóc un més escuat i diferent ( paraules de març passat), i fins fa poc amb complexe d'inferioritat. Però ja he dit prou. Els altres mesos m'han abocat els seus excedents polítics pensant que els enterraria. ¿I què he fet jo? doncs posar-me la cara de bufó, mirar-me'ls amb una cara nova i decidir que el joc continua i que aquí no s'enterra res. Demà ensenyaré les meves cartes al març perquè les posi sobre la taula del 14. Compto que, amb els comodins que amago, segur que els sorpendré.
mas Mail no enviat: "Un febrer amb comodins"
Hola, hola, hola (o "elis, elis, elis). Fa dies que nevo amb ganes i com a comiat he decidit acostar-me a la costa. Els ho havia promès. Ja estaven farts de veure-la només a la tele. I dit i fet, m'he llevat amb el vestit de sol i al migdia me l'he tret. Unes volves aquí i allà, i tots contents. Sóc un més escuat i diferent ( paraules de març passat), i fins fa poc amb complexe d'inferioritat. Però ja he dit prou. Els altres mesos m'han abocat els seus excedents polítics pensant que els enterraria. ¿I què he fet jo? doncs posar-me la cara de bufó, mirar-me'ls amb una cara nova i decidir que el joc continua i que aquí no s'enterra res. Demà ensenyaré les meves cartes al març perquè les posi sobre la taula del 14. Compto que, amb els comodins que amago, segur que els sorpendré.
Dissabte, 28 de febrer
Cromet de cinema: "Girl with a Pearl Earring"
L'agulla s'acosta al foc i, al contacte amb la flama, s'escalfa i s'ennegreix. Una mà ferma l'adreça, roent, al lòbul de l'orella, que l'espera amatent. En arribar, sent que la carn s'estremeix amb la fiblada del ferro i que, trèmula i valenta, cedeix. Tot seguit la travessa fent lliscar suament el fil oliós que porta enfilat, i surt. I quan és fora, deixa penjada una arrecada de cotó com a penyora
mas Cromet de cinema: "Girl with a Pearl Earring"
L'agulla s'acosta al foc i, al contacte amb la flama, s'escalfa i s'ennegreix. Una mà ferma l'adreça, roent, al lòbul de l'orella, que l'espera amatent. En arribar, sent que la carn s'estremeix amb la fiblada del ferro i que, trèmula i valenta, cedeix. Tot seguit la travessa fent lliscar suament el fil oliós que porta enfilat, i surt. I quan és fora, deixa penjada una arrecada de cotó com a penyoraDijous, 26 de febrer
Apunt d'en Broc: "Drets adquirits"
Novetats. Avui , mentre jugava a empaitar els coloms del parc, els he trobat més esvalotats de compte. I no per culpa meva, que no m’han fet ni cas. Estan espantats perquè els responsables de sanitat els volen reduir l'espècie posant-los un producte esterilitzant al pinso. Diuen que els que en mengin no faran ous. I que ells rai, perquè ja tenen les molles de pa que els tiren les velletes i els entrepans que llencen els nens, que els que rebran seran els que viuen a les zones turístiques i monumentals.
Jo els he volgut consolar amb el rollo que viure a ciutat et limita la natalitat i dient-los que els gossos encara ho tenim pitjor, perquè a alguns ni ens deixen cardar. També els he dit que fins i tot entre els homes es plantegen la reducció voluntària del seu personal. Però de poc ha servit. Estan ofesos amb els homes i parlen d’incompliment de contracte. I tot seguit m’han tret el contracte blindat del Diluvi i el copyright de la Pau.
mas Apunt d'en Broc: "Drets adquirits"
Novetats. Avui , mentre jugava a empaitar els coloms del parc, els he trobat més esvalotats de compte. I no per culpa meva, que no m’han fet ni cas. Estan espantats perquè els responsables de sanitat els volen reduir l'espècie posant-los un producte esterilitzant al pinso. Diuen que els que en mengin no faran ous. I que ells rai, perquè ja tenen les molles de pa que els tiren les velletes i els entrepans que llencen els nens, que els que rebran seran els que viuen a les zones turístiques i monumentals.
Jo els he volgut consolar amb el rollo que viure a ciutat et limita la natalitat i dient-los que els gossos encara ho tenim pitjor, perquè a alguns ni ens deixen cardar. També els he dit que fins i tot entre els homes es plantegen la reducció voluntària del seu personal. Però de poc ha servit. Estan ofesos amb els homes i parlen d’incompliment de contracte. I tot seguit m’han tret el contracte blindat del Diluvi i el copyright de la Pau.
Dimarts, 24 de febrer
Dels Apenins al Cadí
Des que el pobre Marco va viatjar tot solet dels Apenins als Andes per buscar la seva mare, que no patíem tants ensurts . Ara aquest viatge no l'ha fet un nen, sinó un llop. Un llop solitari que, obeint la crida de la natura, ha decidit deixar les seves serres per udolar a les del Cadí. ¿Què hi espera trobar? una lloba? No ho sabem pas. Però el cert és que la seva aparició no pot ser casual i que més d'un ja la relaciona amb el despertar polític que estem vivint aquests mesos. Massa coincidències. Tenim tots els ingredients del conte: el llop, parelles de germans i fins i tot un trio. Tenim caputxetes, àvies i caçadors. La terra trema: asseiem-nos i parem bé l'orella, que Joan Barril ens ho explica a Les orelles del llop
mas Dels Apenins al Cadí
Des que el pobre Marco va viatjar tot solet dels Apenins als Andes per buscar la seva mare, que no patíem tants ensurts . Ara aquest viatge no l'ha fet un nen, sinó un llop. Un llop solitari que, obeint la crida de la natura, ha decidit deixar les seves serres per udolar a les del Cadí. ¿Què hi espera trobar? una lloba? No ho sabem pas. Però el cert és que la seva aparició no pot ser casual i que més d'un ja la relaciona amb el despertar polític que estem vivint aquests mesos. Massa coincidències. Tenim tots els ingredients del conte: el llop, parelles de germans i fins i tot un trio. Tenim caputxetes, àvies i caçadors. La terra trema: asseiem-nos i parem bé l'orella, que Joan Barril ens ho explica a Les orelles del llopDiumenge, 22 de febrer
en deconstrucció
mas en deconstrucció Dissabte, 21 de febrer
Cromet de cinema: "Lost in translation"
Tothom que ha vist aquesta pel.lícula, la recomana, i amb raó. No explicarem l'argument, que fa lleig i ja surt a totes les ressenyes dels diaris i d'internet, ni de com ens han agradat el guió, els actors, la fotografia i la música. Només en destacarem el títol, "lost in translation, i les paraules que els protagonistes es diuen a cau d'orella al final de la pel.lícula. Les úniques que no poden ser malinterpretades perquè no necessiten de cap traducció.
mas Cromet de cinema: "Lost in translation"
Tothom que ha vist aquesta pel.lícula, la recomana, i amb raó. No explicarem l'argument, que fa lleig i ja surt a totes les ressenyes dels diaris i d'internet, ni de com ens han agradat el guió, els actors, la fotografia i la música. Només en destacarem el títol, "lost in translation, i les paraules que els protagonistes es diuen a cau d'orella al final de la pel.lícula. Les úniques que no poden ser malinterpretades perquè no necessiten de cap traducció. Divendres, 20 de febrer
Estem afònics i no podem forçar el color
mas Estem afònics i no podem forçar el color Dilluns, 16 de febrer
Apunt d'en Broc: troballes
Ara que que tinc la mas distreta amb les sabates a munt i avall, aprofitaré per tafanejar els cromets i per queixar-me una mica. Tic fart de sabatilles que no són per rosegar, però si vull escriure m'he de calçar les potes. També porto un encàrrec: penjar aquest post-anunci de les troballes que hem posat a l'enllaç dels navegants:
Broc descalç ;-)
mas Apunt d'en Broc: troballes
Ara que que tinc la mas distreta amb les sabates a munt i avall, aprofitaré per tafanejar els cromets i per queixar-me una mica. Tic fart de sabatilles que no són per rosegar, però si vull escriure m'he de calçar les potes. També porto un encàrrec: penjar aquest post-anunci de les troballes que hem posat a l'enllaç dels navegants:
Broc descalç ;-)
Diumenge, 15 de febrer
Estrena
Avui estreno un disseny de pàgina nou. És un regal. I faig com aquell qui estrena les seves primeres sabates de taló, les miro i remiro perquè m'agraden i em fan més alta. I quan me les poso, procuro anar ben dreta per no entrebancar-me.
Així porto tot el dia, anant amunt i avall per acostumar-m'hi i obrint els armaris per emprovar-me la roba amb què quedaran millor. No passa cada dia això. En Broc s'ho ha mirat de lluny i, el molt murri, només s'ha acostat quan m'ha vist més segura (ja es veia la cua trepitjada). Ara el tinc ensumant la pàgina i preguntant si la podrà estrenar. Li he dit que, de moment, ho provarà amb unes xancletes.
mas Estrena
Avui estreno un disseny de pàgina nou. És un regal. I faig com aquell qui estrena les seves primeres sabates de taló, les miro i remiro perquè m'agraden i em fan més alta. I quan me les poso, procuro anar ben dreta per no entrebancar-me.
Així porto tot el dia, anant amunt i avall per acostumar-m'hi i obrint els armaris per emprovar-me la roba amb què quedaran millor. No passa cada dia això. En Broc s'ho ha mirat de lluny i, el molt murri, només s'ha acostat quan m'ha vist més segura (ja es veia la cua trepitjada). Ara el tinc ensumant la pàgina i preguntant si la podrà estrenar. Li he dit que, de moment, ho provarà amb unes xancletes.
Dissabte, 14 de febrer
fent bugada
Dutxes, banyeres i rentamans són les espais que visitem per desfer-nos de la brutícia i de la suor que ens molesten o de la calor que ens crema. L'aigua s'ho endú tot. I quan sortim, diem que ens sentim com nous, com una persona nova. I així fins la propera. Però el que no tenim encara és un espai on netejar-nos per dintre ni cap aigua màgica que ens transformi en la persona de qui parla Vicent Verdú a La toilete.
mas fent bugada
Dutxes, banyeres i rentamans són les espais que visitem per desfer-nos de la brutícia i de la suor que ens molesten o de la calor que ens crema. L'aigua s'ho endú tot. I quan sortim, diem que ens sentim com nous, com una persona nova. I així fins la propera. Però el que no tenim encara és un espai on netejar-nos per dintre ni cap aigua màgica que ens transformi en la persona de qui parla Vicent Verdú a La toilete.
Divendres, 13 de febrer
Apunt d'en Broc : "L'home metrosexual"
L'altre dia vaig topar-me una paraula nova: metrosexual. Era al final d'un article d'en Quim Monzó i vaig pensar que se l'havia inventada per referir-se als homes sensibles (l'article anava de plors). "Portarà cua", em vaig dir.... Continua a contrapunt de gossos
mas Apunt d'en Broc : "L'home metrosexual"
L'altre dia vaig topar-me una paraula nova: metrosexual. Era al final d'un article d'en Quim Monzó i vaig pensar que se l'havia inventada per referir-se als homes sensibles (l'article anava de plors). "Portarà cua", em vaig dir.... Continua a contrapunt de gossosDimecres, 11 de febrer
Les agulles del record
Rescatar uns records que li serveixen d'escenari, dormir 16 hores i llegir i rellegir una única història, són les úniques activitats amb què fa passar el temps el protagonista de l'estrany d'Albert Camus quan és a la presó. Al començament se't fa estrany llegir el que diu, però en acabar el conte tot et queda clar... continua a contes
mas Les agulles del record
Rescatar uns records que li serveixen d'escenari, dormir 16 hores i llegir i rellegir una única història, són les úniques activitats amb què fa passar el temps el protagonista de l'estrany d'Albert Camus quan és a la presó. Al començament se't fa estrany llegir el que diu, però en acabar el conte tot et queda clar... continua a contesDiumenge, 8 de febrer
Tasta la diferència
Una alternativa als menús tradicionals que pensa en el destí final dels productes. I no parlo de ara de budells i de sistemes d'evacuació que tots sabem, sinó de com podem fer que el nostre cos els recicli. Tot s'aprofita i el que no mata, engreixa. I qui menja segons què pot convertir el seu cos en un hortet autosuficient per als temps de crisi. Vicent Verdú ens dóna tots els detalls d'aquesta nova recepta a "El sabor"
mas Tasta la diferència
Una alternativa als menús tradicionals que pensa en el destí final dels productes. I no parlo de ara de budells i de sistemes d'evacuació que tots sabem, sinó de com podem fer que el nostre cos els recicli. Tot s'aprofita i el que no mata, engreixa. I qui menja segons què pot convertir el seu cos en un hortet autosuficient per als temps de crisi. Vicent Verdú ens dóna tots els detalls d'aquesta nova recepta a "El sabor"
Dissabte, 7 de febrer
Girar la cara
Ja podem començar a oblidar-nos de l'expressió:"No giris la cara, que t'estic parlant". Millor no dir-la, perquè, segons aquest estudi, si la diem a un nen, el desconcentrem. Li estronquem el procés de desconnexió que necessita per respondre al que li demanem. Diuen que els grans fem el mateix tancant els ulls o mirant al sostre. ¿Tots? no pas, n'hi ha alguns que continuen girant la cara. Potser els haurem de recordar que ja no són uns nens.
mas Girar la cara
Ja podem començar a oblidar-nos de l'expressió:"No giris la cara, que t'estic parlant". Millor no dir-la, perquè, segons aquest estudi, si la diem a un nen, el desconcentrem. Li estronquem el procés de desconnexió que necessita per respondre al que li demanem. Diuen que els grans fem el mateix tancant els ulls o mirant al sostre. ¿Tots? no pas, n'hi ha alguns que continuen girant la cara. Potser els haurem de recordar que ja no són uns nens. Divendres, 6 de febrer
Apunt d'en Broc: Llàgrimes traduïdes
Avui m'he estrenat com a traductor. Ja estava fart de llegir els articulistes catalans escrivint en castellà en diaris editats a Catalunya. Si la premsa no es catalanitza, la catalanitzaré jo, que disposo de tot el temps del món. Però, per no deixar-me la vida i fer més via (que tampoc sóc tonto) he demanat ajuda al traductor en línia que té la mas per traduir textos i pàgines web al català. I Déu n'hi do la feinada que ha fet, me l'ha enllestit en dos segons. Només he hagut de repassar unes quantes paraules.
Per començar aquesta tasca (que alguns criticaran sense pensar que l'ha feta un gos), he triat l'article: En aquesta vall de llàgrimes , perquè que m'ha agradat, i per correspondre al que el seu autor, Quim Monzó, va dedicar fa poc als que ( com jo) ens exhibim ens els blogs.
Broc traductor
mas Apunt d'en Broc: Llàgrimes traduïdes
Avui m'he estrenat com a traductor. Ja estava fart de llegir els articulistes catalans escrivint en castellà en diaris editats a Catalunya. Si la premsa no es catalanitza, la catalanitzaré jo, que disposo de tot el temps del món. Però, per no deixar-me la vida i fer més via (que tampoc sóc tonto) he demanat ajuda al traductor en línia que té la mas per traduir textos i pàgines web al català. I Déu n'hi do la feinada que ha fet, me l'ha enllestit en dos segons. Només he hagut de repassar unes quantes paraules.
Per començar aquesta tasca (que alguns criticaran sense pensar que l'ha feta un gos), he triat l'article: En aquesta vall de llàgrimes , perquè que m'ha agradat, i per correspondre al que el seu autor, Quim Monzó, va dedicar fa poc als que ( com jo) ens exhibim ens els blogs.
Broc traductor
Dimarts, 3 de febrer
Apunt d'en Broc: "El teatre dels insectes".
Deixo una estona els pulp fiction. Bons, dolents, covards, traïdors, ingenus, víctimes, delators, policies i lladres, confiats i murris. Tant d'embolic m'atabala i al final ja no sé qui enganya a qui. El meu cap no dóna per tants matisos. Però prometo tornar-hi aviat.
Mentre, perquè no m'avorreixi, la mas m'està llegint un llibre dels animals que tinc (tenim) més a la vora, els insectes. Diu que, partint del que m'envolta, arribaré a entendre algun dia com funcionen els homes. D'experiència, no me'n falta: paparres, puces, formigues, mosques, abelles, marietes, mosquits... són grans coneguts meus.
El llibre, a més, té un títol metafòric: El teatre dels insectes. "Aprendrem i ens divertirem, Broc, que ens convé centrar-nos". Quan em diu això em sento un mirall.
mas Apunt d'en Broc: "El teatre dels insectes".
Deixo una estona els pulp fiction. Bons, dolents, covards, traïdors, ingenus, víctimes, delators, policies i lladres, confiats i murris. Tant d'embolic m'atabala i al final ja no sé qui enganya a qui. El meu cap no dóna per tants matisos. Però prometo tornar-hi aviat.
Mentre, perquè no m'avorreixi, la mas m'està llegint un llibre dels animals que tinc (tenim) més a la vora, els insectes. Diu que, partint del que m'envolta, arribaré a entendre algun dia com funcionen els homes. D'experiència, no me'n falta: paparres, puces, formigues, mosques, abelles, marietes, mosquits... són grans coneguts meus.
El llibre, a més, té un títol metafòric: El teatre dels insectes. "Aprendrem i ens divertirem, Broc, que ens convé centrar-nos". Quan em diu això em sento un mirall.
Diumenge, 1 de febrer
Hivernacions
El diumenge és un bon dia per jeure al sofà, llegir el diari i acabar aquell llibre portes tants dies al cap. I també per fer un balanç setmanal. Per posar les coses a lloc i per trobar el teu. I quan acabes et mires, i et sents una mica insecte i penses que, de vegades, és un error jeure al sofà
mas Hivernacions
El diumenge és un bon dia per jeure al sofà, llegir el diari i acabar aquell llibre portes tants dies al cap. I també per fer un balanç setmanal. Per posar les coses a lloc i per trobar el teu. I quan acabes et mires, i et sents una mica insecte i penses que, de vegades, és un error jeure al sofà