Dijous, 27 de maig

Pràctiques de mecanografia

Estic d'escriba. Picant un article dedicat a una carta del passat que parla de la Barcelona del present. No m'estic enterant de res, però què hi puc fer. És una pràctica de mecanografia per aprendre a escriure bé amb dues potes. Ara encara trepitjo tot el teclat:(

La cosa va d'una carta persa atribuïda a un francès que es deia Montesquieu. Uns savis diuen que és apòcrifa (de broma, vaja) perquè no té la mateixa lletra i explica fets d'ara. Però l'autor de l'article (un tal Llovet) lia la troca dient: "ves a saber... hi ha savis que no pensen el mateix..."

Mentre picava, anava pensant que el contingut i l'estil em recordaven els blogs que llegeixo per aquí, i li he preguntat a mas si sabia de quin blog era per posar el link. I es veu que no, que és un text original...mmm i, com no sóc tonto, ja he deduït de qui.

broc holmes

Dilluns, 17 de maig

Receptes

Quan et trobes envoltat d'imatges, veus i sorolls diversos que et fan sentir under pressure, i no pots més i tens unes ganes enormes de dir: "un moment, siusplau, calma o plego", no t'has de donar mai per vençut. Encara ets a temps de posar-hi remei: sense moure't de casa, amb l'invent del B.o.o.k, o desplaçant-te a ritme de sots. Prova-ho. Et sentiràs millor.

Dimecres, 12 de maig

Liquant

L'estat líquid, a diferència del sòlid, implica un canvi de forma constant. Zygmunt Bauman es val d'aquest principi per afirmar que la nostra època és la de la modernitat líquida. Res és segur ni immutable i vivim amb una sensació constant de precarietat. Ho podeu llegir aquí

Dissabte, 8 de maig

Distància

Camina deixant enrera les cases i la gent. Les passes la condueixen per una sendera tallada pels camps de blat. S'hi endinsa d'esma, no té pressa. El capvespre l'envolta i l'atura. El temps també s'atura. Veus i rialles conegudes li arriben de lluny, perdudes, i barrejades amb el cric-cric dels grills. Mira endavant i veu com el groc de blat i blau del cel li fan senyals i la criden. Passen els minuts i no es vol moure. Continua allà plantada, amb la mirada abocada a l'infinit, i deixant que l'aire calent de l'estiu li llepi la pell. Passen més minuts i les veus li arriben en forma de crits. "Que no véns?" "Vinga que es fa tard". Fa veure que no les sent. Mira endavant i pensa que agafaria aquests instants i se'ls enduria per sempre. I està temptada de no tornar. Continuaria deixant-se acaronar per l'aire fins a convertir-se en una taca més d'aquell paisatge.

Divendres, 7 de maig

Mediagate: Última

"¿Què hem pogut fer per merèixer això? Es pregunten indignats l'Avui i La Vanguardia. A veure, que surti el covard que s'ha dedicat a espiar i ha gosat a escriure aquest dossier. Després dels serveis que hem prestat al país, ara ens volen tancar l'aixeta deixant-nos sense subvencions!. Què passarà amb la llibertat d'expressió que defensàvem? Això no quedarà així.

A & LV