La mirada de mart
Ens veieu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Continua a mails no enviats
Estic en observació. Diuen que he estat exposat a tota mena de virus sense prou protecció . M'ho hauré de creure. I també hauré de creure que l'antivirus que tinc instal.lat no els ha detectat. I mira que jo no noto res de res. Els programes s'obren com sempre, la pantalla no fa cap moviment estrany i tampoc em quedo clavat com els passa als altres...
Punts d'articulació, punts d'interès, punts de fricció, àrees de servei, de descans, bombones d'oxigen, parada i fonda... són algunes de les tasques encomanades als punts d'un text. Permetre la mobilitat , centrar l'atenció, oferir descans, agafar aire, estirar les cames i desfer-se d'informació innecessaria per no perdre'ns al llarg d'un viatge rematat per un discret punt i final. Javier Sampedro ens ho explica d'una manera molt més detallada i divertida en el seu article:
M'avorreixo, ¿t'avorreixes?, s'avorreix.... Per combatre una mica l'avorriment que ens visita els llargs dies d'estiu, res millor que llegir aquest article d'Elvira Lindo. Ella ens explicarà el que realment hi ha al darrera. Continua a
Hola Àus,
Jeure a la platja sobre un llençol de sorra, contemplar fotogrames incandescents en la pantalla del cel. Adormir-se sota la mirada riallera de la lluna amb la banda sonora del mar. El somni d'una nit d'estiu que molts han perseguit. Manel Vicent recorda el seu i vol que el compartim amb ell.
Estimada senyora,
La darrera novel.la d'Albert Sanchez Pinyol agradarà als qui busquen en els viatges i l'aventura una forma de coneixement interior. Una petita illa, allunyada de les rutes marítimes, i el seu far seran l'escenari on la sang freda d'uns toparà amb la pell freda d'altres. El resultat serà explosiu i sorprenent. Continua a
¿On és la gent? ens preguntem sovint quan esperem algú, ens trobem perduts o tenim l'estranya sensació d'estar sols al món. Per sort, la gent, tard o d'hora, arriba. Potser no és la que volíem, però què hi farem.
Apreciat consultin