Cap cubista
Permeti que em presenti. Sóc un que d’un dia per l’altre ha descobert que té un cap cubista. Sí senyor. Com ho sent. I ara no parlo de la forma del cap, que tinc tot on toca, parlo del que hi ha a dins. La història és aquesta. Fa temps que notava que pensava massa. “Estàs massa capficada”... continua al consultin
