Llibres recomanats: goril.les i cirurgians
Goril.la blanc de Toni Sala. Ed 62
Complicacions d'Atul Gawande. traducció de Lluïsa Moreno. Ed. Empúries
Goril.la blanc de Toni Sala. Ed 62
Tintín i Boris Karloff, còmics i cinema, huracans i tifons apareixen en aquesta crònica d'un dia d'estiu de Javier Pérez Andujar:
Pel.lícula de la directora danesa Susane Bier amb el certificat de garantia del grup Dogma. Un títol (força diferent en la traducció anglesa) i un argument que fan pensar en els melodrames, però res més. El que veurem serà com se les empesca la gent per nedar en les aigües del dia i sortejar amb més o menys fortuna les tempestes que de tant en tant ens surten al davant. Cors oberts amb cirurgia que després s'hauran d'anar tancant.
Si volem conèixer de primera mà noves maneres de preparar la revetlla de Sant Joan, Empar Moliner ens n'explica una en el seu reportatge: Mi marido era un hereje
¿La novel.la ha de ser només un mirall del seu temps històric amb uns herois que exemplifiquen la lluita exemplar de l´ésser humà per intervenir-hi?¿Té la mateixa validesa una novel.la que representi la història amb uns antiherois que reflecteixen la seva imatge en negatiu? Aquesta dicotomia és el que ens planteja Jordi Llovet a través de la lectura de Crim i Càstig de Fiòdor Dostoievski . Continua a articles
Quan un fa un viatge a una illa, de seguida li vénen al cap les imatges d'un naufragi que ens deixa en una platja de sorra platejada i amb un teló de vegetació que s'obrirà amb mil aventures. Com els robinsons del cine, voldríem construir les nostres cabanes dalt dels arbres, tastar fruits desconeguts i jugar a parar trampes als pirates. Els naufragis actuals els fem des del cel. L'avió ens deixa en una pista dibuixada i els telons que hem de traspassar han augmentat: l'autobús que ens recull i l'edifici que té segrestat el nostre equipatge. continua a viatges
Quan ho van dir a la ràdio, va pensar que ara sí que els enxamparia de ple. Sempre havia sentit a parlar dels meteorits com una amenaça remota que voltava pel cel. Clar que, de tant en tant, feia diana en algun indret despoblat planeta.O això deien. Aquesta vegada no es tractava d'una simple pedreta. Por?, no era ben bé això...continua a estoig de moneries