Aquesta crònica d'Imma Monsó ens parla d'un novel.lista que ha dedicat part de la seva vida a guardar els nostres records. De com ens els torna, lentament i delicadament, en forma de contes, novel.les i traduccions. I també de l'estreta relació que manté amb un riu , que ens pica l'ullet des d'una dedicatòria per recordar-nos aquell juliol que el vam estrenar.
Imma Sanchis entrevista a Emine Sevgi Özdamar, actriu, dramaturga i escriptora. Aquesta li explica com la força dels somnis i l'atreviment que dóna la ingenuïtat li han permès estimar la vida.
Jordi LLovet ens recomana la lectura d'El cosí Pons de Balzac : Ara que ja ha passat el Dia del Llibre, ja podem tornar a parlar de la literatura de debò. És el cas que, entre les joies que ahir van passar desapercebudes per gairebé tothom, Edicions de 1984 va treure una extraordinària versió, que mereixeria un comentari per ella sola, d’una de les últimes novel.les de Balzac...
Per descansar una mica de taulells amb llibres que conviuen forçats, de llistes d'autors recomanats i burots de roses a cada catonada: un poema de J.V. Foix , al qual podem llegir qualsevol dia de l'any. ¿Per què no aquest?
Quan els déus movien els fils de la història i els herois encara tenien temps, entre combat i combat, d'apiadar-se de l'enemic i plorar junts els seus morts, una guerra era una epopeia.
Els carters no sempre s'han limitat a fer de missatgers ni a trucar dues vegades. Hi ha moments que la seva intervenció pot ser-nos de gran ajuda. Jesús Moncada ens ho demostra en el seu conte: "A l'Hèctor el que és de l'Hèctor". Si no enteneu alguna paraula, la trobareu aquí
La senyora Dalloway de Virginia Wolf va ser un dels primers que em van recomanar en arribar a la facultat. Vaig llegir-ne la traducció castellana. Tot seguit vaig comprar la resta de les seves novel.les. Em devia costar d'entendre'l, però disposava de tot el temps del món. Ara és el moment d' assaborir-lo sense preses.
Quan els déus movien els fils de la història i els herois encara tenien temps, entre combat i combat, d'apiadar-se de l'enemic i plorar junts els seus morts, una guerra era una epopeia. Quan això no passa, una querra és una tragèdia i les paraules dels herois són l'únic consol dels que hi perden els fills.
Poema Umayya que ve d'Itàlia i que ha fet un llarg recorregut fins arribar fins als cromets. Escrit en àrab i trobat a biblioteca de l'Archiginnasio en Italià , un valèncià s'ha encarregat de fer la traducció al català i enviar-me-la.
Article de Juan José Millás que denuncia la presència d' un artefacte volador que es passeja impunement pels nostres cels: el B-52. Les seva aparició, a diferència de la d'ocells i insectes, no ens anuncia cap primavera. Per això, cal assenyalar-lo amb el dit. I com a tota bona faula, no faltarà l'animal encarregat de posar les coses al seu lloc. Aquesta vegada li toca a la papallona.