cromets

cromets
de color
de col.lecció
arxius
 
Dimecres, 31 de Juliol

cromet de la sèrie pescats internet

Lleters/ cartes en anglès trobades a Internet


Musica: El darrer d'en Cohen, Ten New Songs

 ten new songs

ten new songs

Leonard Cohen

Literatura i art: James Joyce

Ear's Eye for James Joyce


mas
 
Dimecres, 31 de juliol

Esencia de la Aromaterpia


postal


Cromet de la sèrie: Mail de la jefa al corsari viatger



Senyor del periquito,


T'envio un abric de pell de foca per al periquito. No vull que l'emboliquis amb cinta aïllant ni que el facis servir per fer brou. Que encara l'escaldaràs. A més, a això se'n diu explotació laboral i està perseguit per la llei. I , sí, què passa, el vaig comprar a la Rambles, que és on hi ha més assortit de pericos. Em van donar garantia.
continua a estoig de moneries

la jefa

mas
 
Dimarts, 30 de Juliol

Cromet anunci: espectacles d'estiu "El Misteri d'Elx"

 misteri d’Elx


pàgines on podreu trobar informació:

el Misteri d'Elx


el Misteri d'Elx

el Misteri d'Elx


mas
 
Dilluns , 29 de Juliol

 The Reluctant Traveler/Claudine Hellmunt


E-mail de Klorkscap des d'Islàndia



Senyora dels kromos,

Ja he arribat a Islàndia i se m’han quedat congelats el julivert, el periquito i els collonets. Fot un fred que pela! Sort n’he tingut que em vas enviar els teus pantalons de pell. La veritat és que em van estrets i curts i m’amariconen una mica però s’agraeixen.

continua a ......estoig de moneries

Klorkscap


mas
 
Dilluns, 29 de Juliol

cavalls i cavallers


Cromet de la sèrie mails que mai no es van enviar

E-mail de Plaerdemavida a Tirant


Palau de Constantinoble

Benvolgut Tirant,

T'envio aquestes lletres a través d'una donzella nova. L'anterior era massa tafanera i les llegia abans. Com que no vull que la meva ajuda sigui malinterpretada a Palau, on ja comencen a fer volar la imaginació ( ja sabem que qui no té feina el gat pentina), vull tornar-te a recordar els papers que ens han asignat en aquesta història..........
Continua a........mails

Plaerdemavida
mas
 
Dilluns, 29 de Juliol


 Butterflies/Claudine Hellmunt


Cromet de la sèrie "el meus primers xats". Enviat per un nik a qui la curiositat li ha fet escurçar les distàncies:-)

mas

Tertúlies nocturnes


Sempre tenia curiositat pels xats, fins que una nit avorrida de Setmana Santa, vaig entrar a una sala de + de trenta per lo de l'edat; jo no sabia teclejar ràpid ni escriure bé en català, però volia sentir la sensació de xatejar. Em vaig posar un nick curt i andrògen, i la primera lletra en minúscules, per passar més desapercebuda. Quan vaig entrar a la sala el meu cor bategava enfollit per la meva timidesa, però uns holes em van tranquil.litzar.......
........continua a la pàgina de cromets de xat.

Neith
mas
 
Dissabte, 27 de Juliol

Matisse: bol amb taronges


Cromet de la sèrie Autors tastats

Poètiques personals: El joc de l'oca com a metàfora de la vida i la escriptura com a plaer masoquista: Bernardo Atxaga i Manuel Vicent


Picasso: bol amb taronges


Cromet de la sèrie de xat
mas
 
Divendres, 26 de Juliol

mail
<br />/Moma


E-mail agafat en préstec a..... ( MARUJA TORRES / el Pais del 25 de Juliol)

Cromet de la sèrie mails que no es van enviar


E-mail


Querido Luismi:

Desde que tuviste que marcharte, por órdenes tan superiores como las que te trajeron, esto ha perdido mucho. Ya lo sé, estamos como antes, pero a mí me faltan tus risas y tus conversas bajo las estrellas. Sin ti nada será lo que fue, ni yo volveré a catar la alegría de los tiempos en que triscaba como una loca por mis cuatro palmos de peña, ignorante de todo. Ahora me invade una intensa melancolía, que es la del conocimiento, creo adivinar.

.................... continua
mas
 
Dijous, 25 de Juliol. Dia de Sant Jaume i Sant Cobi

taules/ Moma

Cromet del mail consultin

rails i més rails


Apreciat consultin,

El motiu de la meva consulta li podrà semblar estrany, però, com que he vist que altres n'han fet de més estranyes, m'he dit que ja no en venia d'una més. Anem a la pregunta "Com és que la gent dissimula la seva por en els mitjans de transport i no s'immuta quan sent que una cosa no funciona?". Ja sé que això depèn de la freqüència amb què s'utilitza, i que un passatger habitual ja es coneix tots els sorollets i moviments de les màquines, que si desconfiéssim de cada grinyol, frenada o aturada, no podríem sortir de casa i hauríem de tornar a desplaçar-nos a peu ( i no és el cas, ho reconec). Però una cosa és això i una altra la manca absoluta d'expressivitat. Em pregunto si dec tenir alguna sensibilitat especial, que em fa estar sempre en estat d'alerta quan les coses no van com tenia pensat o tot són manies meves.

Esperant una resposta que em tranquil.litzi

una passatgera accidental
mas
 
Dimecres, 24 de Juliol

Energia i estalvi


Calor i més calor. Ahir ens van presentar uns mapes del temps prometent-nos pluja a la nit i baixada de les temperatures per avui. Una enganyifa. Aquesta calor aixafa i et treu les ganes de fer res. Quan passa això hauria d'existir un mecanisme automàtic que desplegués al cel una mena de cortineta que es pogués graduar a gust del consumidor. Així, els que busquen l'ombra , la tindrien assegurada i no haurien d'anar pel carrer a la recerca de balcons i tendals.

El que no és aconsellable és voler enganyar el temps amb els aires condicionats. Són perillosos si no passeu abans per una zona d'aclimatació.

Avís per qui tingui pensat de comprar una rentadora ( paraula d'honor del que me la va arreglar)
- una rentadora normal ( unes entre 40.000 i 60.000/ ho sento però no encara no tinc el driver dels euros al cervell), té uns tres anys de vida.
- una de bona ( a partir de les 100.000) aguanta entre 10 i 15 anys. Inconvenient? Els recanvis de la part eléctrica ( sistema placa d'ordinadors) s'acosten a les 80.000, incloent-hi el servei de reparació. Solucions. Com que aquestes plaques es fan malbé per les baixades de tensió, fer un parte per a la companyia asseguradora. Normalment paguen.

De moment no he hagut de recórrer a l'assegurança, un punt de soldadura a la placa vella va servir.

mas acalorada









mas
 
Dimarts, 23 de Juliol


 atrapat en el temps


A propòsit de la pel.lícula "atrapat en el temps"

mas
 
Dilluns, 22 de Juliol

Mail de Klorskcap des de l'illa Perejil


Hola jefa,

Espero que estiguis ben retornada i de bon humor. Jo fins ahir he estat sitiat a Perejil, estava ple de legionaris que es follaven cabres a tort i a dret. M'he fet uns calçotets ecològics per camuflar-me a la illa. És una mena de taparrabus fet de matollets de julivert que m'escau molt. També porto una rameta darrera l'orella.Ahir vaig caçar un conill, em va costar molt perquè vaig amb la pota de fusta i el bitxo corria que se les pelava. Me'l vaig fer a la brasa amb una picadeta de pipes i julivert, després el vaig flambejar amb un xorret de rom.

Ahir, els espanyols van decidir desallotjar i les cabres han estat molt, molt contentes. Jo he aprofitat per munyir-ne una i em faré un formatge. En sé molt de fer formatges perquè vaig viure a una comuna jipi, ser liar porrets i fer productes làctis. També recolectava mel i la venia a la nacional però aqui no hi ha arnes, ni flors, ni gent amb la que comerciar.

En Kromo ha après a cantar "soy el novio de la muerte" i em fot tant la tabarra que li he posat cinta aislant al bec. Dos cops al dia li trec i intento ensenyar-li "my way" del Frank Sinatra. No progressem.

Vist que aquí ja no tinc res a fer marxaré ben aviat, però canvio el rumb. Fa massa calor. He decidit partir cap als mars del nord enlloc dels del sud. Arribarè fins Islàndia i menjarè bacallà al jil jil (que en porto un carregament), salmó i podrè guardar les volls a l'armari.

Et mantindré informada.

Klorskcap que desplega les veles.



mas
 
Diumenge, 21 de Juliol

Barfly


mails de londres
Barfly (La papallona de nit)


Estimada viatgera,

T'escric aquest e-mail per la via convencional, perquè les meves ales no em permeten arribar a les teves terres. Sóc només una papallona d'aquelles que surten de nit cercant la claror de les bombetes. Ja sé que la nostra presència de vegades us disgusta i a alguns els fa fástic. Que no tenim la sort de ser admirades com les parentes que surten de dia. Però no hi podem fer res per canviar les circunstàncies. .....................................

et mou les ales

Barfly
mas
 
Diumenge, 21 de Juliol

Cromet de la sèrie de joventut

La palangana


Una vegada, en un envelat d’una festa major en una plaça de Gràcia a la ciutat de Barcelona, varem ser veïns de llotja (esquena per esquena) d’en Pau Riba; ell anava d’incògnit i no parava de fer acudits. Nosaltres com possibles fans del cantant escoltàvem estorats i divertits les irreverències del geni. L’artista que actuava era una dona de renom, que cantava una cançó d’autoafirmació nacional i reivindicació territorial. ...........

marjonic

mas
 
Divendres, 19 de Juliol

La revolta dels esclaus de la llar


Per què les coses s'espatllen quan més les necessites? Què li pot passar a un quan torna de viatge amb la bossa plena de roba bruta per rentar? Doncs que la rentadora aprofiti per dir que ja està cansada de treballar i decideixi de fer una vaga de bombo. En aquest cas, a més, s'han conjurat tots els elements per dir.. paciència. Quan un electrodomèstic fa figa un divendres al vespre, no és per causalitat. Ha triat el millor moment (per a ell) i el pitjor per als que l'explotem. Posats a cridar l'atenció, fem-ho quan tenen un cap de setmana per pensar en nosaltres. A més la cosa no em ve de nou. A casa, les rentadores , neveres, rentaplats sempre han triat aquest dia per descansar.

Sempre podem dir que la cosa podria haver estat pitjor. Perquè, inconsciement, tots tenim una escala de prioritats i sabem estar-nos uns dies sense el rentaplats ( com que és un invent més modern, la seva absència és fàcilment substituïble per les mans). Si la protesta l'hagués encapçalat la nevera, a hores d'ara hauríem de córrer per encabir el menjar a les neveres familiars. La bugada també la podem fer fora, pero ens representa més maldecaps.

No ens esverem, doncs, i posem-nos els guants. Rentarem a mà. És estiu i encara ens refrescarem.

mas
mas
 
Divendres, 19 de Juliol

bandera barbaresca

Pirates catalans


Darrers e-mails de London: La jefa agraeix a en Klorscap la seva feina i aquest respon explicant les seves noves aventures pel penyon del Perejil


Estimat Klorskcap,

T'escric aquest darrer mail des de London perquè puguis arxivar-lo amb els que has anat rebent aquests dies.

Veig que fa una setmana que has deixat de signar amb el teu nom i que t'has mantingut a l'ombra fent el treball d'un secretari eficaç. Vaig llegir lo de la teva conjuntivitis (quina llastima) i com vas patir aquella metamorfosi que et da deixar sense cama, amb un ull de vidre a prova de cops i picades i.......amb aquella preciosa arrecada que t'agrada tant de tocar. Lo de la cama... ummmm.. suposo que deu ser d'aquelles de fusta bona, oi? que tu tens molt bon gust. Li faràs alguna inscripcio? ( no dic que facis com aquells que deixen el guix de les cames trencades fet un mapa.. ha ha) vull dir que si faràs alguna mena de tatoo, ha ha.. . Eiii , posa-li al final un taco de goma, que no sigui que rellisquis i, en comptes d'una, n'hagis de portar dos.........

....... continua a londonmails

la webjefa
mas
 
Dijous, 18 de Juliol

Presents


Avui, com sempre que es torna de viatge, és dia de regals. Aquests són alguns dels que he portat a la maleta.

1.Pers als amants dels comics

the smartest kid or on earth

El llibre de Jimy Corrigan: the smartest kid or on earth : pàgina on podreu veure alguns dels dibuixos si aneu clicant en el segell

Portada

Crítica del llibre

2. Per als amants dels quadres novel.lats

 the Matisse Stories

Ell llibre de relats The Matisse Stories de la novel.lista A.S. Byatt / A.S. Byatt
Llibre:

3. Pers als amants dels genis

 Einstein/Picasso

Einstein/Picasso ( space, time,and beauty that causes havoc







mas
 
Dimecres, 17 de Juliol: e-mail de comiat


momia


British Museum


El castell del terror, momies i retrats


L'hotel en que paro sembla el castell del terror. Per aixo, aprofitant que aquest vespre els metros anglesos inicien un dia de vaga i preveient que dema la circulacio per Londres estara de por, deixare l'habitacio a la que surti el sol. De fet, es com una mena de pla d'evaquacio. No em vull ni imaginar la que es pot muntar dema amb la gent que vulgui entrar i sortir de Londres. Pot ser una ratonera. ....................

continua london mails

mas en fase d'evaquacio

mas
 
Dimarts, 16 de Juliol

Esttown, L.. Freud i aquarel.les


7,30 am: brekfast al downstairs. Avui canvi de nacionalitat. Els teenegers alemanys han marxat. Els busos han descarregat uns substituts que deuen pertànyer als antics països de l'Est. Suposo que són russos, però no ho puc assegurar. Parelles prop de la seixantena, algú de més jove. Es veuen contents. Com que el menjdor és ple, sec en una taula on ja hi ha gent. Omplo la tassa de cafè/llet i el got del suc. Espero que em portin les dues torrades. Quan les porten, faig un sandwich de mantega perquè es desfaci amb l'escalfor. Observo els problemes que té la parella per desfer la mantega. Els indico el sistema de descongelació ràpida i riuen. Jo també ric. Enllesteixo la feina en 5 minuts i dic bye........................

continua a.....london mails

mas a la cabana de London
mas
 
Dilluns, 15 de Juliol

Les Joies de la Corona


Els Museus de Londres fan oblidar tots els inconvenients de l'allotjament. Un vol allotjar-se en un lloc cèntric i ha de mirar de no arruinar-se. I ja sap que trobarà: parets de fullola que fan que convisquis amb veïns sorollosos ( joves en viatge de fi de curs, que aprofiten l'estada per divertir-se; breakfask d'enganyifa, on has d'imaginar que el que beus és cafè i has de tornar a empassar-te més torrades-bimbo (comptades amb dos dits de la mà: només dos) amb mantega que acaben de treure del congelador i has de descongelar arrambant-les a la tassa del cafè o posant-les entre les torrades, ja ja). (continua a mails londinencs).

Mas meravellada


Catàleg de l'exposició/Tate Modern


Visita del dia: Tate Modern: exposicions permanents

Exposicions temporals:
Eija-Liisa Ahtila: real characters, invented worlds

Matisse/Picasso: una vegada dintre, cliqueu Matisse/Picasso website/ hi ha una mostra de l'exposició.
mas
 
Diumenge, 14 de Juliol

Dissabte 13 de juliol: El Bus Fantasma


A Londres, s'hi pot arribar de moltes maneres. Amb avió ( si es ve de lluny), Amb vaixell ( si només s'ha de travessar el canal, pot incloure el cotxe, el bus o la bici...), amb tren per l'eurotunel ( modalitat que pot incloure el cotxe o el bus). Tot depen de la pressa que tinguem, les peles, les filies i les fòbies a volar o a anar sota terra.

Els viatges per l'illa admeten també diverses posssibilitats: cotxe, autobusos o tren. Jo vaig triar la del bus perquè estava millor de preu i perquè així tot em quedava a peu plà. Però les companyies de cotxes de línia angleses són una mica especials.
El temps que apareix als seus horaris pot variar segons les circumstàncies. El viatge de Heathrow a Norwich va durar una hora més per les retencions de l'autopista ( era un divendres). (continua a mails londinencs)


mas


Recomanacions de diumenge: visita virtual al que he vist jo avui

La National Gallery
i l' exposició temporal Fabric of vision
mas
 
Dissabte, 13 de Juliol

La llei de la selva


Sortida de Norwich 10:15 a.m. Arribada a Londres a les 2:30 p.m.

mas
 
Divendres, 12 de Juliol

Compte enrera


S'ha acabat el curset. El professor està fent neteja de tota la informació que ha introduit a l'ordinador. D'aquí mitja hora agafa un taxi per tornar a Txèquia.
Les altres persones del grup, qui més qui menys ja s'està mentalitzant de que això s'acaba.
Ara és temps de compte enrera i el temps no s'aturarà per esperar-nos. El planning d'avui no ofereix gaires alternatives. Preparar maletes, menjar una mica ( el de sempre), anar amb la gent de group a un Pub de la Ciutat, i tornar al campus d'hora per no adormir-nos l'endemà.
Dissabte toca viatge a Londres. Ja us explicarè.

Tanco l'ordinador i li dic ( adéu), m'acomiado del profe i......

Petons a tots

mas
mas
 
Divendres, 12 de Juliol

La cançó del pirata

Ara que ja tinc un periquito, un ull de mentida, un pegat de pirata, una cama de fusta i una botella de rom.
Ara que ja sóc un corsari m’embarcarè ben lluny a recòrrer món.
I quan torni, tornarè més fort i més ric.


Klorskcap
mas
 
Dijous, 11 de Juliol

Tinc novetats. La jefa m’ha regalat un periquito. A falta de xocolata pel lloro bo és un periquito. Li estic ensenyant a menjar pipes de la meva mà i m’he gastat 10 eurodòlars en bossetes “churruca”. També provo de que s’estigui ben quiet a la meva espatlla i faci cops de cap i piuli quan vegi passar dones guapes. De moment, l’única cosa que he aconseguit és que em piqui el lòbul de l’orella i, ho ha fet tants cops, que ja hi tinc un forat. Ara m’agradaria tenir una arracada d’anella, una criolla que diuen.

L’ull nou m’està donant moltes satisfaccions, el periquito em pot picar l’ullet sense perill.

He desbarrat una estona a l’estoig de moneries. Serà cosa de la conjuntivitis.

Klorkscap, el corsari
mas
 
Dijous, 11 de Juliol

old city

Postal card per a en Broc i l'Àusias

Hola nois!

Us vaig prometre una postaleta, però, com que segur que us arribarà a misses dites, us escric aquest mail-card ( que pel cas és el mateix).
(Broc, recorda com s'ha de fer per engegar l'ordinador, que ara no tens la mas per ajudar-te. Mira les instruccions que et vaig deixar penjades del suro). ( a l'Àusias no cal donar-les-hi perquè ja li farà el seu amo).

El paisatge us agradaria, la pluja ( no sé), però tindrieu camp per còrrer, això si, lligats ( que a Anglaterra els gossos han d'anar tots amb corretja i tenen els espais molt limitats).
Els gossos que he vist són petitons. Els seus amos ( bàsicament avis) els treuen a passejar a partir de les 5 de la tarda. Al matí només surten els gossos de la gent jubilada.
No he vist aquells aparells que ofereixen bosses per a recollir les vostres deposicions ( aquí tot ho fan pagar). Per tant, si mai veniu, us les heu de posar a la maleta.

Els únics animals que disposen de llibertat de moviments són els conills i els esquirols. N'hi ha ple i sembla que mantenen bones relacions amb els humans. Podriem provar una disfressa de conill, pero no sé si colaria ( pero mai se sap).
Us porto un regal especial. Però no us feu ilusions que no és menjar, que aquí poca cosa hi ha d'això.

Carícies

mas
mas
 
Dimecres, 10 de Juliol

Vistes les nombroses mostres d’afecte que he rebut per la meva enfermetat, vull assabentar a les bones persones que m’heu enviat un mail que la meva conjuntivitis millora, tot i què:

1. He perdut l’ull dret. Em van dir que podia passar i així ha estat.

2. He anat a una botiga especialitzada en ortopèdia i m’han venut un ull de vidre que és gairebè idèntic al que tenia. M’he enamorat d’ell i me l’he endut posat, dissortadament, em queda gran i no puc baixar del tot la parpella, aixi què:

3. He anat a una botiga de disfresses i m’he comprat un pegat pirata. Per arrodonir la imatge, i de tornada a l’ortopèdia per bescanviar l’ull, he aprofitat per comprar-me una cama de fusta. (Jefa! Si la vols per quan t’hagin de tallar el peu, avisa).

4. Així que a partir d’ara agrairia que em diguessiu Long John Klorskcap, Captain Klorskcap o que em regaleu un lloro.

Als vostres peus com sempre,

Klorskcap, el corsari guerxo
mas
 
Dimecres, 10 de Juliol

Correspondència creuada al mailconsultin ( disculpin les molèsties)
Respostes del Consultin a un rodrígues apressat


mas
 
Dimecres, 10 de Juliol

campanes


London mails
Malalties d'estiu


Vaja, vaja.. Sembla que aquesta setmana de Juliol no ens prova gaire als redactors dels cromets. Tenim a la mas deprimida per l'ambient del campus, a Klorskcap amb conjuntivitis i plorant. Al final això semblarà un ambulatori, més que no pas un lloc on la gent ve a passar l'estona.

Però, ho sento, les coses són com són i jo avui si que he hagut d'anar a un ambulatori ( un health center). Per això ara sóc aquí escrivint i no a la classe. He passat de classe i de tot. Ahir al vespre vaig adonar-me que havia agafat allò que s'agafa a les dutxes de les piscines ( crec que li diuen peus d'atleta o fongs). No és que tingui una piscina a l'habitació, no. Només tinc una dutxa d'aquelles de disseny, on no hi ha cap diferència entre el plat de dutxa i la resta del terra. Ara em direu que sempre que se surt fora hem de tenir a mà unes xancletes de bany, ho sé, però no m'hi cabia més coses a la maleta. I mai hagués pensat que en una residència supermoderna, (on fins i tot tenen previst que es disparin les alarmes de foc pel fum d'una torrada) no coneguin l'existència d'una cosa que es diu lleixiu i que serveix per desinfectar els terres. No passa res. De fet, no crec que hagin netejat el terra del bany cap dia. El de l'habitació, com que és de moqueta, és autonetejable ( vull dir, que el netegem els estadants quan el trepitgem).
.................. continua

mas amb ulleres again


mas
 
Dimarts, 9 de Juliol

sun glasses/Vivienne Westwood

Molt malament. Estic de baixa. Conjuntivitis. No m'hi veig. No em veig ni els dits de les mans, ni els dels peus. Per no veure, no em veig ni la panxa, ni un gra que tinc a la barbeta. Encara menys veig la web. Ja sé que no estaria bé que la mestressa m'acomiadés ara que estic malalt però els empresaris ja les fan aquestes coses. La veritat és que sembla que hagi detectat la meva enfermetat, o que no foto ni brot, perquè avui parla d'ulleres de sol. Només us puc garantir la publicació dels accents de la jefa, i no tots!, teclejo amb el nas. Ja sabeu on la podeu llegir.

Klorskcap que plora


Les ulleres de sol



Avui he pogut ensenyar a les meves ulleres de sol el paisatge anglès. Fins ara les portava a la bossa per si el sol es dignava a aparèixer. I finalment s'ha presentat a les 7 de la tarda, hora anglesa. Era a la biblioteca i he vist el sol des de les finestres. No he pogut ressitir la temptació i me les he posades abans de sortir. Les he presentades als camps de gespa i al riu que hi ha al final. Estaven contentes. De fet són, d'un color alegre, d'un rosat pujat i d'una forma ovalada....

mas
mas
 
Dilluns, 8 de Juliol


Mails de London
Menjar de campanya


Dieta de supervivència :

Esmorzar o breakfast : Un cafè amb llet o/ i suc i 4 llesques de pa anglès, tambe conegut com a Bimbo, acompanyat amb mantega i melmelada. Es pot menjar al natural o torrat. Si es tria la primera opció, no passa res. En canvi, si ens decantem per la segona, s'ha d'anar molt en compte de no deixar-lo abandonat a la seva sort. L'aparell és un model antic. Conve vigilar que no es torri massa, altrament hi ha el perill que es cremi i els sensors detectin el fum. Si això passa, mai es poden obrir les portes que donen al carrer ni les finestres ( de fet, a finestra només s'obre dos dits). El fum ha de desaparèixer tot sol.
..............

mas
mas
 
Dissabte, 6 de Juliol

Ahhh! Més consultes per a l'equip del consultin

Estimat consultin,

Estic de rodrigues. Ja sap que vull dir. No tinc ni a la dona, ni als nanus ni al gos. Sopo ous ferrats i menjo fuet a deshores. M'enyoro però no molt. Un peres m'ha proposat anar de pesca aquests dies, però de pesca de les de lligar, ja m'enten vostè. Dubto i no sé si fer'ho o no... fa tants anys que no ho provo que no sé com me'n sortirè. Tinc dues consultes per vostè:

1ª: Com és fa ara per lligar? (El meu fill diu que s'ha de dir entrar i no lligar)
2ª: Ho faig? I si m'agrada molt? I si em descobreix la dona?

No s'encanti a contestar que a l'agost he d'anar de vacances amb la família. Gràcies i gràcies.

Rodrigues Peres Fernandes
mas
 
Dissabte, 6 de Juliol


Alice in wonderland


L'excursió al wonderland cultural ha seguit la tònica habitual quant a horaris i organització. Havien de venir a buscar-nos dos autobusos a les 9. El primer ha arribat a l'hora prevista amb tot ple de gent dintre. Només hi han deixat pujar a la gent que havia pagat 4 lliures per fer el tour guiat. Als altres ens han dit que haviem d'esperar 15 minuts que en portessin un de suport (el que ens tocava s'havia espatllat). Cares de circumstàncies i dosis de la paciència anglesa.

................Mas meravellada
mas
 
Divendres, 5 de Juliol

He passat un huracà, un cicló, un tifó, un terratremol. Tot s'ha bellugat sota els peus i els mals vents bufavem per endur-se la casa del meu cos. De repent: la calma. Ha començat a fer sol i a posar-se el cel ben blau. I tot ha passat. I ara a començar de nou. A mirar que ha fet malbé la riuada, quins sostres s'ha endut el vent i com tornar a fer pla el terra ple de forats i escletxes. No encerto a comprendre com no ho heu notat. No sé entendre que passin les coses i només un s'adoni que la vida li ha canviat. Quan hi ha un desastre, una catàstrofe emocional, tots els que ens envolten haurien de saber què ha passat. Jo no sabria patir sense dir'ho a qui m'estimo. Si qui m'estimo no ho sap és que ja no me l'estimo prou. A Barcelona, però, fa tres dies que surt el sol i tot passa com sempre.

La jefa pateix pluges i enyorances i entrepans de truita i pc's que no van. Ho podeu llegir a "mails londinencs".

Klorskcap

mas
 
Dijous, 4 de Juliol

La garsa ladra


Avui he experimentat en viu que se sent quan no trobes els teus senyals d'identitat materials. Vull dir, passaport, bitllets d'avió i tot allò que et permet moure't en un pais estranger. Amb el neguit d'anar sempre amunt i avall corrents per complir amb els horaris dels cursos, aquest matí no he comprovat si portava la documentació a la bossa. A la tarda, quan ho he fet, rien de rien. No hi era. M'he quedat blanca i he pensat el pitjor. "ahir a la nit la devies deixar sobre la taula de l'habitació i avui algú del personal de la neteja te l'ha pres". Bé, he pensat això i més coses, que possiblement havia baixat la guàrdia en algun moment i que l'havia tret en algun altre lloc que no recordava.
mas
 
Dimecres, 3 de Juliol

mail apresat des d'una biblioteca


Són dos quarts de set, hora anglesa. Continua la pluja i la grisor. Ja portem 3 dies així. Avui ha estat un d'aquells dies en que arribes a entendre com el clima i el paisatge pot condicionar la manera de ser de la gent. Quatre hores de classe al matí, amb un descans de 20 minuts. Una hora per dinar ( bé, una truita a la francesa i formatge. Que no donava temps per a més).

mas mes estressada que ahir pero menys que dema
mas
 
Dimarts, 2 de Juliol

mails de london

Academia de corte y confección


Class room. 1am. Intent de plegar per a dinar. Només disposem d'una hora per menjar alguna cosa calenta.
Avui hem copiat, retallat, cosit, imatges. Hem hagut de triar les teles, colors, textures. Cal tenir el curset de tall i confecció? Les dues coses s'assemblen ( no poso for ... sa.... perquè no tinc ce trencada...).
mas
 
Dilluns, 1 de Juliol

Mail-telegrama des de London

La senyora dels cromets té problemes amb els ordinadors britànics. Li fan el buit. A travès d’un telegrama ple d’stops i XXXX m’ha fet arribar la crònica d’avui. També ha enviat alguns detallets més íntims per tam-tam però m’és prohibit publicar-los.

Ho podeu llegir a mails londinencs
mas
navegants
premsa
contacta
<notes de color>