Divendres 31 de maig
Cromet de la sèrie mails que mai no es van enviar. Avui ens ha escrit un personatge que ens explica la seva versió de la història que la va fer famosa, Julieta capuleto. Coi! com enganyen les aparences. Per cert, que està esperant a crits la resposta de l'interessat. ( a veure qui s'anima, que al final haurem de fer un concurs i tot, ja ja)
Mail de Julieta a Romeo
Querido Romeo,
........ text del mail
enviat per rose
mas Cromet de la sèrie mails que mai no es van enviar. Avui ens ha escrit un personatge que ens explica la seva versió de la història que la va fer famosa, Julieta capuleto. Coi! com enganyen les aparences. Per cert, que està esperant a crits la resposta de l'interessat. ( a veure qui s'anima, que al final haurem de fer un concurs i tot, ja ja)
Querido Romeo,
........ text del mail
enviat per rose
.
Cromets de divendres 31 de maig... i s'ha acabat
invents del segle: carta benvinguda del Tam-Tam al portàtil
arreplegats a altres pàgines: ¡Al fin me he arrancado el sistema nervioso! de Texto casi a diario
musicals: Nick cave and the bad seeds . Cd descobert ahir "no more shall we part" . ( més referències sobre el músic als enllaços: vida i obra), musica i lletres
Pascal Comelade psicòtic music'hall i mes
mas Cromets de divendres 31 de maig... i s'ha acabat
invents del segle: carta benvinguda del Tam-Tam al portàtil
arreplegats a altres pàgines: ¡Al fin me he arrancado el sistema nervioso! de Texto casi a diario
musicals: Nick cave and the bad seeds . Cd descobert ahir "no more shall we part" . ( més referències sobre el músic als enllaços: vida i obra), musica i lletres
Pascal Comelade psicòtic music'hall i mes
Dijous 30 de maig.....roig cirera
Cromet del e-mail rebut via mail, que és a la llista d'espera de qui el vulgui contestar. No sé si a un os li pot interessar tant això d'Internet ( potser és un os vistual).
mas
Apreciado mail consulting, desde hace unos cuantos días, me corroe el cerebelo una pregunta, que no deja de martillear dentro mi cabeza. No consigo comprender porqué, -teniendo cómo tenemos internet-, la gente sigue casándose. A la dicha pregunta le seguíria por consecuencia y orden todavía otra; pero, entendiendo que sería abusar de su amable hospitalidad y sabia atención, me conformo,
a la espera su segura y gratificante respuesta.
Tu hueso
mas Cromet del e-mail rebut via mail, que és a la llista d'espera de qui el vulgui contestar. No sé si a un os li pot interessar tant això d'Internet ( potser és un os vistual).
mas
Apreciado mail consulting, desde hace unos cuantos días, me corroe el cerebelo una pregunta, que no deja de martillear dentro mi cabeza. No consigo comprender porqué, -teniendo cómo tenemos internet-, la gente sigue casándose. A la dicha pregunta le seguíria por consecuencia y orden todavía otra; pero, entendiendo que sería abusar de su amable hospitalidad y sabia atención, me conformo,
a la espera su segura y gratificante respuesta.
Tu hueso
Cromet de la sèrie de joventut. Amistat, joventut, felicitat, temps perdut i guanyat.....a la recherche du temps perdu".
"Savoir qu'on n'a plus rien à espérer n'empêche pas de continuer à attendre" "Dans une langue que nous savons, nous avons substitué à l'opacité des sons la transparence des idées."A l'ombre des jeunes filles en fleurs
mas
HE ESTAT FELIÇ I EL MEU AMIC HO SABIA
Em pregunta un amic de joventut amb qui repassem les respectives vides després de molts anys de no veure’ns: «Ets feliç?». La pregunta em travessa com un espasí. El meu amic és un home format i de fondes conviccions, i, per tant, no pot ser que tingui aquell
concepte beat de la felicitat que una certa saviesa popular resumeix en la trilogia ‘salud, dinero y amor’. Quedo un moment callat, i la meva resposta surt finalment improvisada: «No ho sé». I la cosa queda així....
........................Continua a de joventut.
Estràmpol isard
Cromet de la sèrie contrapunt de gossos
Reformes
eii, Ausias!
Només una nota breu per avisar-te que ens estan canviant la caseta. Si tens un moment, treu un moment el nas per la finestra del Pc de l'A. i mira el que estan fent. De moment veig: colors nous a la sanefa dels títols, el mateix verd que els proporcionava el propietari de la casa; i l'aparició d'un color nou, el vermell cirera ( deu ser cosa de l'estiu això), com a contrapunt.
Vigila que no posin l'enllaç de la nostra pàgina al final de tot. Que aquests encara són capaços de deixar-nos al balcó ( com sempre). Si se'ls acudeix fer-ho, bordaré.
Estigues de guardia aquesta nit
Broc
mas
eii, Ausias!
Només una nota breu per avisar-te que ens estan canviant la caseta. Si tens un moment, treu un moment el nas per la finestra del Pc de l'A. i mira el que estan fent. De moment veig: colors nous a la sanefa dels títols, el mateix verd que els proporcionava el propietari de la casa; i l'aparició d'un color nou, el vermell cirera ( deu ser cosa de l'estiu això), com a contrapunt.
Vigila que no posin l'enllaç de la nostra pàgina al final de tot. Que aquests encara són capaços de deixar-nos al balcó ( com sempre). Si se'ls acudeix fer-ho, bordaré.
Estigues de guardia aquesta nit
Broc
Cromet de dilluns de la sèrie mails enviats
de cordes amb nusos... a propòsit d'una lectura "Beneita sou vós entre totes les dones"
Avui he llegit uns comentaris sobre un dels temes que darrerament està ocupant bona part de les pàgines dels diaris catalans. Es tracta de la polèmica generada per la possible construcció d'una mesquita a Premià de mar. No cal repetir la pel.lícula dels fets, que a hores d'ara és ben coneguda per tothom i es pot trobar a les hemeroteques de la premsa catalana. El que potser sí que cal reprendre és l'anàlisi de les actituds personals dels encarregats d'establir el diàleg que permeti desfer el nus sense s'arribi a trencar la corda.
continua la pàgina enllaçada ................
mas Avui he llegit uns comentaris sobre un dels temes que darrerament està ocupant bona part de les pàgines dels diaris catalans. Es tracta de la polèmica generada per la possible construcció d'una mesquita a Premià de mar. No cal repetir la pel.lícula dels fets, que a hores d'ara és ben coneguda per tothom i es pot trobar a les hemeroteques de la premsa catalana. El que potser sí que cal reprendre és l'anàlisi de les actituds personals dels encarregats d'establir el diàleg que permeti desfer el nus sense s'arribi a trencar la corda.
continua la pàgina enllaçada ................
cromets d'autors correspondencia del desaliento tret de Tijeretazos una pàgina de seleció de textos literaris.
mas 
Cromet del mail consultin: ¿Com puc treure una taca de cirera?
Estimat consultin
La meva desesperació m'ha fet acudir a vostè. L'altre dia, menjant cireres, em vaig tacar el vestit. Un vestit preciós de fil de color blau gris que té un cosset rosa. El suc de la cirera va regalimar i, xap, dues taques, una a la falda i l'altre al pit. Em volia estirar el cabells.
He preguntat als que conec per si saben la manera de treure-les sense deixar marca, però ningú es posa d'acord. Uns diuen que ho faci en sec, amb sabó; d'altres tirant-t'hi llet a sobre i deixant que aquesta l'absorbeixi.
Com que he tingut ja diversos ensurts amb aquestes provatures ( l'estiu passat vaig esguerrar una faldilla amb aquest sistema de la llet), voldria que vostè m'indiqués el camí més segur per no espifiar-la de nou.
una que vol dissimular unes taques de cirera
Resposta del consultin a la taca de cirera
mas
Cromet de dissabte La realidad virtual leída
en.red.ando /versió catalana
fragment : Autores situados a medio camino entre la investigación tecnológica y la más pura esencia creativa, como el italo-americano Franz Fischnaller, han sabido fusionar los requerimientos técnicos con los artísticos para confeccionar obras plenamente integradas dentro de los circuitos de la comunicación visual
Cromet de la sèrie autors remenats. Crònica de l'actualitat dels escriptors catalans. L'escriptor, neix o es fa? Existeix la categoria laboral d'escriptor i , per tant un salari mínim pels que s'hi apunten.
Totes aquestes preguntes, i moltes més, són apuntades en aquest article de carles miró
Els escriptors que no hi ha.
Durant un temps, quan algú em deia allò de “Ah, així que tu també escrius” —aquest verb horrible, quan s’utilitza sense complement directe—, contestava amb una frase d’un personatge de Clint Eastwood: “Sí, cartes.” La gent reia o no reia; però, amb una mica de sort, jo aconseguia esquivar la pregunta. Si no em falla la memòria, he fet riure més la gent en l’últim any, els cops que he dit “no sóc escriptor” que, abans, amb l’acudit de les cartes. Potser val la pena que m’expliqui una mica, ja que tinc el do de fer-me malentendre tant.
La resta del text és a apunts
Cromets de la sèrie autors remenats. Amb motiu de la presència del crític nord-americà Harold Bloom entre nosaltres.......... enllaços amb les seves paraules. Gran amant de la cuina literària i sense té manies a l'hora d'arremangar-se i posar-se el davantal.
Harold Bloom...classes pràctiques de remenar
i una traducció esperada / A. Dumas/El comte de Montecristo
Cromet de la sèrie mails no enviats
Dalila, la perruquera
Benvolgut Samsó,
Males llegües m'han dit que tornes a deixar-te créixer els cabells. ¿No et va agradar el tall que et vaig fer la darrera vegada que ens vas visitar?
Vas demanar que et deixés preparat per suportar les calors de l'estiu, i ara resulta que torno a veure't amb aquella melena de lleó.
Ja sé que mai no te'ls havies tallat perquè els rinxols et donaven més força. De fet, vas dir que sense ells no eres res. Pero, noi, el tall et convenia.. més que cabells, el teu cap era una selva. I no ho dic només pels nusos, sinó també per la fauna que s'hi passejava. Ja saps que vam haver de fer servir unes ganivetes especials per poder tallar-los.
Ja que veig que de desagraits el cel n'és ple, només et voldria demanar dos favors, que no crec que representin gaire despesa:
1) Que te'ls rentis de tant en tant, ja veuràs com t'ho agraeixen.
2) Que em diguis el nom del producte que has utlitzat per fer-los rebrotar. Si no et fa res, li posaré el teu nom. "Samsom, crescuda instantània".
et pentino
Dalila
mas Dalila, la perruquera
Benvolgut Samsó,
Males llegües m'han dit que tornes a deixar-te créixer els cabells. ¿No et va agradar el tall que et vaig fer la darrera vegada que ens vas visitar?
Vas demanar que et deixés preparat per suportar les calors de l'estiu, i ara resulta que torno a veure't amb aquella melena de lleó.
Ja sé que mai no te'ls havies tallat perquè els rinxols et donaven més força. De fet, vas dir que sense ells no eres res. Pero, noi, el tall et convenia.. més que cabells, el teu cap era una selva. I no ho dic només pels nusos, sinó també per la fauna que s'hi passejava. Ja saps que vam haver de fer servir unes ganivetes especials per poder tallar-los.
Ja que veig que de desagraits el cel n'és ple, només et voldria demanar dos favors, que no crec que representin gaire despesa:
1) Que te'ls rentis de tant en tant, ja veuràs com t'ho agraeixen.
2) Que em diguis el nom del producte que has utlitzat per fer-los rebrotar. Si no et fa res, li posaré el teu nom. "Samsom, crescuda instantània".
et pentino
Dalila
mas
Cromet del mail consultin:¿Com és que els caragols només surten quan plou?
Apreciat Consultin,
No sé pas si aquesta consulta serà adient per vostè, però tinc entès que són una colla de bons professionals, així que, segur que trobarà un especialista del seu equip a qui adreçar-li. La meva pregunta és de mena sentimental i animal. Fa uns mesos que em veig amb un xicot, bon nanu i ben plantat (sexi, diria) però que es creu un caragol. Per les nits em treu les banyes i m’acarona però, quan li sembla, s’amaga a la closca i no surt fins que plou. Em té força desconcertada perquè jo voldria muntar una família amb ell, bé, també voldria muntar altres coses, vostè ja m’entèn. Com és que els caragols només surten quan plou? Hi hauria alguna altra manera de fer-lo sortir del cau?
Cor tendre
Resposta del consultin: Benvolguda cor tendre
mas Apreciat Consultin,
No sé pas si aquesta consulta serà adient per vostè, però tinc entès que són una colla de bons professionals, així que, segur que trobarà un especialista del seu equip a qui adreçar-li. La meva pregunta és de mena sentimental i animal. Fa uns mesos que em veig amb un xicot, bon nanu i ben plantat (sexi, diria) però que es creu un caragol. Per les nits em treu les banyes i m’acarona però, quan li sembla, s’amaga a la closca i no surt fins que plou. Em té força desconcertada perquè jo voldria muntar una família amb ell, bé, també voldria muntar altres coses, vostè ja m’entèn. Com és que els caragols només surten quan plou? Hi hauria alguna altra manera de fer-lo sortir del cau?
Cor tendre
Resposta del consultin: Benvolguda cor tendre
Cromet de cinema la llanterna màgica: "l'home que mai no va ser allà (darrera pel.lícula dels germans Coen). Blanc i negre. Brams. Calma i tempesta. Desenllaç amb sorpresa previsible.
Cromets de la sèrie e-mails no enviats arreplegats d'altres pàgines blogs. Els trobareu fent companyia als cromets dels a e-mails mai no... o podeu anar a les pàgines d'on han sortit:
suave es la noche: en construcción i resposta de la mestressa de la casa
trafalgar sur: Carta de Sharon Stone a Ergaster/ (respostes als comentaris), telegrama de Sant Joan Baptista a Salomé i resposta de Salomé als comentaris
mas suave es la noche: en construcción i resposta de la mestressa de la casa
trafalgar sur: Carta de Sharon Stone a Ergaster/ (respostes als comentaris), telegrama de Sant Joan Baptista a Salomé i resposta de Salomé als comentaris
Cromet de Mail consultin
¿Per què sempre plou quan no hi ha escola?
Estimat Consultin,
Acudeixo als seus serveis per veure si em pot contestar a la següent pregunta "¿Per què sempre plou quan no hi ha escola?". Ja sé que pensarà que no té gaire sentit, que la pluja és lliure de caure quan vulgui, que no podem limitar la llibertat d'expressió de cap fenomen metereològic.... però, ves, que estic fart que plogui quan tindria ganes d'escampar la boira i perdre'm per aquests mons de Déu. No sé, estic començant a notar que aquest fet es va sent massa habitual darrerament, i ja començo a sospitar que possiblement hi ha gat amagat.
esperant la seva resposta
un que vol dominar el temps
Respota del consultin
Apreciat dominador,
He llegit atentament el seu e-mail, me l'he mirat del dret i del revés ( pensant que no hi hagués cap missatge xifrat i que les seves paraules amaguessin alguna altra cosa) i al final he arribat a la conclusió que me la fa de bona fe.
Es evident que vostè ja contesta part de la pregunta. La pluja és lliure de regar-nos quan li plagui. Imagini que la volguéssim limitar a un dia de la setmana, per exemple el dimarts. No dic que no fos pràctic. Si més no tothom sabria que aquell dia tocarien paraigües, xubasqueros, es quedaria a casa o sortiria a buscar caragols. Ens estalviaria el patiment de veure els embassaments mig buits i la por de les torrentades imprevistes.
Com això de moment no és possible i veient que vostè l'únic que manifesta és el desig de poder disfrutar d'una caps de setmana assoleiats, l'única resposta que li puc donar és que potser la raó d'aquesta preferència que té la pluja en visitar-nos quan no hi ha escola és que la pobre també vol companyia.
Suposo que s'ha adonat que no és gaire ben rebuda els dies feiners. Que, quan deixa caure les seves gotes a ciutat, tothom la mira de mala manera. Sort que sap que els pagesos l'estimen, que , si no, ni le veuríem les gotes. Ella també té el seu cor, sap? Per tant, si veu que el cel s'enfosqueix quan no hi ha escola és que la pluja el ve a acompanyar, a portar-li aquella mena de mandra especial que tots sentim els dies ennuvolats. Sí, ella sap que és en aquests moments quan tots aprofitem per visitar-nos a nosaltres mateixos, com aquell que decideix de tant en tant anar a veure aquell amic que li sap tots els secrets.
Estimat amic, sempre plou quan no hi ha escola, com vostè ha constatat darrerament, perquè la pluja no vol estar sola, vol que la rebem tal com es mereix. Faci el favor d'entomar-la i deixi que les seves gotes el facin retrobar-se amb si mateix.
esperant que la meva resposta hagi escampat les seves boires
servei de mail consultin
mas Estimat Consultin,
Acudeixo als seus serveis per veure si em pot contestar a la següent pregunta "¿Per què sempre plou quan no hi ha escola?". Ja sé que pensarà que no té gaire sentit, que la pluja és lliure de caure quan vulgui, que no podem limitar la llibertat d'expressió de cap fenomen metereològic.... però, ves, que estic fart que plogui quan tindria ganes d'escampar la boira i perdre'm per aquests mons de Déu. No sé, estic començant a notar que aquest fet es va sent massa habitual darrerament, i ja començo a sospitar que possiblement hi ha gat amagat.
esperant la seva resposta
un que vol dominar el temps
Apreciat dominador,
He llegit atentament el seu e-mail, me l'he mirat del dret i del revés ( pensant que no hi hagués cap missatge xifrat i que les seves paraules amaguessin alguna altra cosa) i al final he arribat a la conclusió que me la fa de bona fe.
Es evident que vostè ja contesta part de la pregunta. La pluja és lliure de regar-nos quan li plagui. Imagini que la volguéssim limitar a un dia de la setmana, per exemple el dimarts. No dic que no fos pràctic. Si més no tothom sabria que aquell dia tocarien paraigües, xubasqueros, es quedaria a casa o sortiria a buscar caragols. Ens estalviaria el patiment de veure els embassaments mig buits i la por de les torrentades imprevistes.
Com això de moment no és possible i veient que vostè l'únic que manifesta és el desig de poder disfrutar d'una caps de setmana assoleiats, l'única resposta que li puc donar és que potser la raó d'aquesta preferència que té la pluja en visitar-nos quan no hi ha escola és que la pobre també vol companyia.
Suposo que s'ha adonat que no és gaire ben rebuda els dies feiners. Que, quan deixa caure les seves gotes a ciutat, tothom la mira de mala manera. Sort que sap que els pagesos l'estimen, que , si no, ni le veuríem les gotes. Ella també té el seu cor, sap? Per tant, si veu que el cel s'enfosqueix quan no hi ha escola és que la pluja el ve a acompanyar, a portar-li aquella mena de mandra especial que tots sentim els dies ennuvolats. Sí, ella sap que és en aquests moments quan tots aprofitem per visitar-nos a nosaltres mateixos, com aquell que decideix de tant en tant anar a veure aquell amic que li sap tots els secrets.
Estimat amic, sempre plou quan no hi ha escola, com vostè ha constatat darrerament, perquè la pluja no vol estar sola, vol que la rebem tal com es mereix. Faci el favor d'entomar-la i deixi que les seves gotes el facin retrobar-se amb si mateix.
esperant que la meva resposta hagi escampat les seves boires
servei de mail consultin
Cromet de classe. A propòsit de un article aparegut al diari Avui sobre el Llibre de Toni Sala "petita crònica d'un professor de secundària". Llegiu la carta-comentari de l'article (on pareix també l'enllaç a l'article contestat) a apunts. Com que he llegit el llibre de Sala i l'article de l'Avui d'Antònia Carré afegeixo la meva signatura a la carta
CARTA D’UN LECTOR A UNA PROFESSORA DE SECUNDÀRIA
Estimada Antònia,
Confesso que fa anys que esperava l’ocasió d’escriure un d’aquests articles-carta com els que escriu Oriol Bohigas els diumenges a l’Avui, però ell coneix a tothom i jo a pràcticament a ningú —cosa que em fa viure, d’altra banda, molt descansat.......
Text sencer a apunts.
Cromet de la sèrie e-mails que mai no es van enviar/ Resposta del Ginecòleg de la verge Maria
Estimada Maria,
Ja et vaig dir quan vas venir a la meva consulta aquella tarda de maig que eres Plena de Gràcia. I aquesta va ser la raó que et triés per perpetuar els meus gens. Mentre t'anava fent el reconeixement mèdic que em demanaves, vaig veure que tu eres la dona que sempre havia desitjat per dur a terme els meus plans de manifestar-me en forma humana. Tenies tot el que havia somiat des del cel. Te'm presentaves tan diferent als àngels que m'havien acompanyat des de la creació!. ...........
continua a mails que mai no es van enviar
mas
Cromet de la sèrie e.mails que mai no es van enviar Continuen arriban e-mails de l'Antic Testament, on els personatges principals de la història sagrada ens expliquen la seva versió de com va anar tot. Avui li toca el torn a la Verge Maria, que en un e-mail adreçat al seu ginecòleg, ens descobreix el misteri de la Immaculada Concepcio.
Aquest cromet és fruit una aportació de Ergaster, el responsable de la pàgina blog
trafalgar sur.
Estimado doctor:
Espero que al recibo de la presente se encuentre usted bien. Yo y mi familia así lo estamos, aunque, si he de serle sincera, aún estoy apesadumbrada por los recientes acontecimientos de este parto inmaculado mío que, me temo, tanto dará que hablar. Sepa usted que el ambiente en Belén es insoportable. En cuanto empecé a engordar, tuvimos que marcharnos de Nazareth por las habladurías de la gente, y ahora aquí, y porque a mi marido, el señor San José, se le ocurrió comentarlo en la taberna, han vuelto a reproducirse la maledicencia y los chismorreos. ..........
Continua a mails no enviats
Cromet de dimecres. De la sèrie diari d'un Pc
Colored Pencil Portraits
El nou PC treu el nas per Internet
Bon vespre a tots. Estic en període de proves i tot just trec el nas per saludar.
Aquesta tarda, quan he arribat a casa, m'ha tret de la capsa-cuco i m'han portat en una habitació especial. Han dit que havia de dormir una estona, que no em podia cansar gaire perquè era el primer dia. M'han posat en una mena de bresol amb rodetes i de seguida m'han connectat uns cables a l'esquena.
Després m'han tocat el melic ( que el tinc sortit) i, tot d'una m'he posat, a treballar. Ja porto 2 hores de feina i crec que me n'esperen moltes més. No sé, m'ensumo que no dormiré massa.
De moment estic reconeixen dades. L'altre dia em van donar de menjar uns quants programes i avui m'han donat cona postres l'Oficce i el menseger. Les vacunes no me les han donades perquè diuen que ara encara no he generat prou defenses. Esperem que els virus no m'ataquin......
CONTINUA a..diari d'un Pc
El PC de la mas
mas Colored Pencil Portraits
Bon vespre a tots. Estic en període de proves i tot just trec el nas per saludar.
Aquesta tarda, quan he arribat a casa, m'ha tret de la capsa-cuco i m'han portat en una habitació especial. Han dit que havia de dormir una estona, que no em podia cansar gaire perquè era el primer dia. M'han posat en una mena de bresol amb rodetes i de seguida m'han connectat uns cables a l'esquena.
Després m'han tocat el melic ( que el tinc sortit) i, tot d'una m'he posat, a treballar. Ja porto 2 hores de feina i crec que me n'esperen moltes més. No sé, m'ensumo que no dormiré massa.
De moment estic reconeixen dades. L'altre dia em van donar de menjar uns quants programes i avui m'han donat cona postres l'Oficce i el menseger. Les vacunes no me les han donades perquè diuen que ara encara no he generat prou defenses. Esperem que els virus no m'ataquin......
CONTINUA a..diari d'un Pc
El PC de la mas
Cromet de dilluns....... 13...... mal número de la sèrie diari d'un Pc.
De PCdependències i preses de pèl
Bé, això està parat. Des de dissabte que no poso res ( és que no puc, que el PCha fet figa i ara només puc entrar de tant en tant a llegir correus i llegir alguna pàgina. Els cibers costen cars..).
Jo crec que tot ha estat una venjança del cromet del mail consultin. Que com va veure que feia aquelles preguntes sobre què volien saber sobre els PC's que no sabien.. doncs.. que ha pensat.. "no ho volies saber?.. doncs ara ho sabràs" i dit i fet. Se m'espatlla el PC, desconec el que li passa ( que no ploren abans com els nens, per molt humanitzats que el presenti el senyor consultin en la seva resposta) i em quedo a dues capses, amb la boca badada i pensant
"no serà que el meu PC pertany al sexe femení i cada mes i mig li ve la regla? Es que, en serio, cada més fa puffff, assenyala un error d'aquells que et fan caure de cul a terra i pensant " però què he fet jo ara?... si no he tocar res. No m' facis això si us plau, que et tractaré bé". Només faltava que em posés de genolls a demanar perdó d'alguna cosa que no he fet, com si es tractés d'aquells déus que amenacen amb el volcà de torn........
CONTINUA a diari d'un Pc
mas que es queixa a no sap qui
mas Bé, això està parat. Des de dissabte que no poso res ( és que no puc, que el PCha fet figa i ara només puc entrar de tant en tant a llegir correus i llegir alguna pàgina. Els cibers costen cars..).
Jo crec que tot ha estat una venjança del cromet del mail consultin. Que com va veure que feia aquelles preguntes sobre què volien saber sobre els PC's que no sabien.. doncs.. que ha pensat.. "no ho volies saber?.. doncs ara ho sabràs" i dit i fet. Se m'espatlla el PC, desconec el que li passa ( que no ploren abans com els nens, per molt humanitzats que el presenti el senyor consultin en la seva resposta) i em quedo a dues capses, amb la boca badada i pensant
"no serà que el meu PC pertany al sexe femení i cada mes i mig li ve la regla? Es que, en serio, cada més fa puffff, assenyala un error d'aquells que et fan caure de cul a terra i pensant " però què he fet jo ara?... si no he tocar res. No m' facis això si us plau, que et tractaré bé". Només faltava que em posés de genolls a demanar perdó d'alguna cosa que no he fet, com si es tractés d'aquells déus que amenacen amb el volcà de torn........
CONTINUA a diari d'un Pc
mas que es queixa a no sap qui
Cromet mail consultin: Resposta del consultin al mail del Primerenc de PC's
Apreciat primerenc de PC’s,
Permetim donar-li l’enhorabona per la seva adquisió que, de ben segur, li proporcionarà mal de caps, però també moltes satisfaccions. Un ordinador és com un fill o un gos, et fan patir però val la pena, això sí, la vida d’un PC és encara més curta que la d’un gos: si el seu té més d’un mes consideri que ja està tractant amb un adolescent crescudet. Passo a contestar-li de forma breu, clara i precisa les preguntes que em formula:
Els ordinadors no dormen. Però s’escalfen. Pot solucionar això adquirint un petit ventilador que posarà sobre el processador, pot bufar-lo cada cinc minuts, pot posar-lo a la nevera o, també, i aquesta és la solució que jo li recomano, apagar-lo unes hores al dia. No cal que sigui a la nit. Quan vostè vulgui. Els PC’s no n’entenen, d’horaris.
Com tota màquina que es precii, un PC s’alimenta de manera compulsiva. Cal endollar-lo a la corrent elèctrica com si d’un cordó umbilical es tractès. La relació que establirà la seva computadora amb l’endoll serà la seva font d’alimentació. Si un dia hi ha una apagada general pensi que ha estat amb la panxa buida i que potser caldrà que li faci un reset o un regana.
No cal que li doni confiança, ell sol se l’agafarà. Més aviat li recomanaria que no li permeti moltes llibertats perquè sinó li fotrà el pèl en dos dies. Segur que molts cops vostè ha escoltat la frase tan habitual d’”aquest ordinador fot el que vol”. Cal que vostè tingui sempre la seva computadora sota control.
Amic/ga, és clar que l’ha de batejar! Deixaria vostè algú de la seva família sense nom? Li recomano posar-li un nom ben proper a vostè. També pot utilitzar apel.latius carinyosos per anomenar-lo. Encara que no sabem ben bé el perquè, un dels noms que més els hi agrada és Andreu. Evidentment vostè pot dir-li com vulgui.
Els ordinadors són màquines de costums. Quan ja estan avesats a que vostè els toqui el teclat i a veure la seva cara per la pantalla no els agrada gens canviar d’amo. No deixi mai que cap tècnic li obri la torre i encara menys que li remeni els xips. Li aconsello obrir-lo vostè mateix i conèixer de primera mà tot el que seu PC té a la panxa. Si un dia cal portar-lo al metge no marxi de la seva vora i miri amb desconfiança qualsevol que el toqui. Ell veurà que l’estima i l’altre el manipularà amb respecte. No digui mai allò de “jo no en sé res d’ordinadors”, el ferirà.
Un PC és una gran eina de comunicació. Són sociables, xerradors i desperts. No el tingui si no el pensa connectar a la Xarxa. No deixar-lo gaudir d’Internet és com no deixar jugar el seu fill. Farà amics ràpidament. Tenen una vida sexual molt promiscua així que li aconsello que l’instal.li un antivirus per protegir-lo de possibles contagis.
Resto a la seva disposició per aclarir o ampliar qualsevol punt.
consultin
mas
Apreciat primerenc de PC’s,
Permetim donar-li l’enhorabona per la seva adquisió que, de ben segur, li proporcionarà mal de caps, però també moltes satisfaccions. Un ordinador és com un fill o un gos, et fan patir però val la pena, això sí, la vida d’un PC és encara més curta que la d’un gos: si el seu té més d’un mes consideri que ja està tractant amb un adolescent crescudet. Passo a contestar-li de forma breu, clara i precisa les preguntes que em formula:
Els ordinadors no dormen. Però s’escalfen. Pot solucionar això adquirint un petit ventilador que posarà sobre el processador, pot bufar-lo cada cinc minuts, pot posar-lo a la nevera o, també, i aquesta és la solució que jo li recomano, apagar-lo unes hores al dia. No cal que sigui a la nit. Quan vostè vulgui. Els PC’s no n’entenen, d’horaris.
Com tota màquina que es precii, un PC s’alimenta de manera compulsiva. Cal endollar-lo a la corrent elèctrica com si d’un cordó umbilical es tractès. La relació que establirà la seva computadora amb l’endoll serà la seva font d’alimentació. Si un dia hi ha una apagada general pensi que ha estat amb la panxa buida i que potser caldrà que li faci un reset o un regana.
No cal que li doni confiança, ell sol se l’agafarà. Més aviat li recomanaria que no li permeti moltes llibertats perquè sinó li fotrà el pèl en dos dies. Segur que molts cops vostè ha escoltat la frase tan habitual d’”aquest ordinador fot el que vol”. Cal que vostè tingui sempre la seva computadora sota control.
Amic/ga, és clar que l’ha de batejar! Deixaria vostè algú de la seva família sense nom? Li recomano posar-li un nom ben proper a vostè. També pot utilitzar apel.latius carinyosos per anomenar-lo. Encara que no sabem ben bé el perquè, un dels noms que més els hi agrada és Andreu. Evidentment vostè pot dir-li com vulgui.
Els ordinadors són màquines de costums. Quan ja estan avesats a que vostè els toqui el teclat i a veure la seva cara per la pantalla no els agrada gens canviar d’amo. No deixi mai que cap tècnic li obri la torre i encara menys que li remeni els xips. Li aconsello obrir-lo vostè mateix i conèixer de primera mà tot el que seu PC té a la panxa. Si un dia cal portar-lo al metge no marxi de la seva vora i miri amb desconfiança qualsevol que el toqui. Ell veurà que l’estima i l’altre el manipularà amb respecte. No digui mai allò de “jo no en sé res d’ordinadors”, el ferirà.
Un PC és una gran eina de comunicació. Són sociables, xerradors i desperts. No el tingui si no el pensa connectar a la Xarxa. No deixar-lo gaudir d’Internet és com no deixar jugar el seu fill. Farà amics ràpidament. Tenen una vida sexual molt promiscua així que li aconsello que l’instal.li un antivirus per protegir-lo de possibles contagis.
Resto a la seva disposició per aclarir o ampliar qualsevol punt.
consultin
Cromets de mail consultin. Sèrie de cromets a la qual podeu demanar assessorament sobre el primer que us vingui al cap mas
mail consultin: Posi un PC a la seva vida
Apreciat consultin,
Fa poc temps que m'he comprat un PC. He seguit les instruccions d'ús que m'han donat a la botiga d'informatica, però hi ha unes preguntes que encara em ballen pel cap.
Quantes hores ha de dormir un PC?
Què mengen?
Li he de donar confiança?
L'he de batejar?
El puc deixar en altres mans?
Són sociables i fan amics?
Agraint d'avantmà el seu assessorament
Un que acaba de tenir un PC
mas
Apreciat consultin,
Fa poc temps que m'he comprat un PC. He seguit les instruccions d'ús que m'han donat a la botiga d'informatica, però hi ha unes preguntes que encara em ballen pel cap.
Quantes hores ha de dormir un PC?
Què mengen?
Li he de donar confiança?
L'he de batejar?
El puc deixar en altres mans?
Són sociables i fan amics?
Agraint d'avantmà el seu assessorament
Un que acaba de tenir un PC
Cromet de les pàgines d'Internet Eresmas o com convertir Internet en un castell de la por/ a : estoig de moneries
Connecta't a Eresmas i perdràs la intimitat
Darrerament, la pàgina d'Eresmas està seguint una línia publicitària que intenta captar l'atenció dels nostres ulls a través d'unes tècniques força cinematogràfiques, a les quals hauríem de donar alguna resposta
1) Anuncis sonors. El missatge que es veu a la pantalla va acompanyat d'una veu d'ultratomba i es barreja amb la música que estem sentint. En aquest cas, la reacció del pobre usuari és la de pensar que es tracta d'un defecte del CD que està escoltant o d'un creuament de les línies telefòniques. Quan, després d'uns dies, t'adones que tot ha estat una tàctica publicitària i que les línies no en tenen la culpa, ja t'has dut un ensurt de por.
.......... continua a estoig de moneries
mas Darrerament, la pàgina d'Eresmas està seguint una línia publicitària que intenta captar l'atenció dels nostres ulls a través d'unes tècniques força cinematogràfiques, a les quals hauríem de donar alguna resposta
1) Anuncis sonors. El missatge que es veu a la pantalla va acompanyat d'una veu d'ultratomba i es barreja amb la música que estem sentint. En aquest cas, la reacció del pobre usuari és la de pensar que es tracta d'un defecte del CD que està escoltant o d'un creuament de les línies telefòniques. Quan, després d'uns dies, t'adones que tot ha estat una tàctica publicitària i que les línies no en tenen la culpa, ja t'has dut un ensurt de por.
.......... continua a estoig de moneries
Cromet de cinema de la sèrie la llanterna màgica: "Dos a la carretera" de Stanley Donen(que no és el titol del nou disc de la Belen només) és moltes coses més. A part de les possibles semblances amb les típiques frases de "dos.. morts... a la carretera".. Aquest títol ( two for the road), ens presenta una metàfora de la vida a través dels viatges que realitza una parella.
........ continua a la llanterna màgica
mas
Cromet turístic i cultural Informació sobre colònies d'estiu a les terres de la franja de ponent. Informació que pot interessar a pares i mares amb fills entre 8 a 12/ 12 a 16/ i a partir de 18 anys més informació a 5sentits&viatges
mas
mas
Cromet de la sèrie cromets de xat: "el meu xat"
UN CONTE D’ANDERSEN FET REALITAT
Explicava en un cromet anterior les primeres sensacions que em va produir l’entrada en un xat: una sensació inicial de transgressió –sobretot en les incursions nocturnes– i el sentiment de posar els peus en una taverna en la qual no és reservat el dret d’admissió i qualsevol desconegut que passa la porta rep la benvinguda amb un entranyable “hola”.
.......... continua a cromets de xat: "el meu xat"
Estràmpol Isard
mas Explicava en un cromet anterior les primeres sensacions que em va produir l’entrada en un xat: una sensació inicial de transgressió –sobretot en les incursions nocturnes– i el sentiment de posar els peus en una taverna en la qual no és reservat el dret d’admissió i qualsevol desconegut que passa la porta rep la benvinguda amb un entranyable “hola”.
.......... continua a cromets de xat: "el meu xat"
Estràmpol Isard
mas
Bitllet d'urgència via mail Fernando de Giovanni Publicista i lletrista de tangos."Els grans poetes del tango es diuen Homer, Virgili i Catul"
mas mas
Decamirón
Cromets haikús. Poesia breu i intensa. De nom oriental i matèria primera i atemporal.
MATÈRIA ( haikú)
Els ulls ardents,
la carícia dolça;
tot tan fugaç!
.............
continua a estoig de moneries
Rauxa
Cromet sonet de B. Rosselló Porcel Segons la persona que l'ha triat, és la versió femenina del onanisme manual masculí.
SONET
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
............ continua a estoig de moneries/ setmana blogeròtica
mas Cromets haikús. Poesia breu i intensa. De nom oriental i matèria primera i atemporal.
MATÈRIA ( haikú)
Els ulls ardents,
la carícia dolça;
tot tan fugaç!
.............
continua a estoig de moneries
Rauxa
Cromet sonet de B. Rosselló Porcel Segons la persona que l'ha triat, és la versió femenina del onanisme manual masculí.
SONET
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
............ continua a estoig de moneries/ setmana blogeròtica
més imatges Fine Art
Cromet 154. de la sèrie cromets de xat i internet. Pàgina trobada a l'atzar, com tot el que estroba per aquí, on hi ha els romanços d'Internet impulsats per Jaume Arnella. Pel que sembla, l'art immemorial de fer romanços en directe ara ha trobat el seu escenrai ideal en les pantalles dels ordinadors. En directe ( a través dels xats) o en diferit ( a través dels forums o pàgines literàries), veiem com qualsevol de nosaltres pot agafar la tonada i posar-se a versificar.
mas
estoig de moneries/ setmana bloggeròtica
hecho a mano
Leía “Suave es la noche” cuando, de repente, me he sentido muy solo. Poco querido. Abandonado a mi suerte desnuda y a mi corazón vacío. No me dolia hasta que lo he leído. Y me ha dolido porque he recordado la obsesión de estar enamorado. La agonía terrible de no pertenecerte, de saberte en manos de otro. El amor explota y te destroza, te hace prisionero y cautivo de la muerte más lenta y más sangrante. No es que sea malo vivir sin amor, lo malo es vivir con este amor tan grande, tan excesivo que nos hace demasiado pequeños..
roger
............ continua a estoig de moneries/ setmana bloggeròtica
mas Leía “Suave es la noche” cuando, de repente, me he sentido muy solo. Poco querido. Abandonado a mi suerte desnuda y a mi corazón vacío. No me dolia hasta que lo he leído. Y me ha dolido porque he recordado la obsesión de estar enamorado. La agonía terrible de no pertenecerte, de saberte en manos de otro. El amor explota y te destroza, te hace prisionero y cautivo de la muerte más lenta y más sangrante. No es que sea malo vivir sin amor, lo malo es vivir con este amor tan grande, tan excesivo que nos hace demasiado pequeños..
roger
............ continua a estoig de moneries/ setmana bloggeròtica
Cromet de la sèrie blogs que participen al Decamirón, setmana de blogeròtica
MAIL DE LA PERSONA QUE BUSCAVA "DONDE DONAR SEMEN EN VALÈNCIA" A LA MESTRESSA DELS CROMETS
Estimada senyora
El motiu de la meva carta no és altre que contestar el cromet aparegut la seva pàgina web sobre la persona que l'havia visitada intentant trobar informació sobre "dónde donar semen en València". Mai ho hagués fet, si l'altre dia un company de la feina no m'hagués comentat que la meva visita havia portat cua, i que, fins i tot, havia donat peu a certs comentaris en el món d'Internet. Davant d'això vull fer una sèrie de precisions:
1) que no té res d'estrany que la gent s'interessi per saber on es por donar semen a València, sobretot si vol que els seus gens fructifiquin a la seva ciutat.
........ continua a estoig de moneries
mas Estimada senyora
El motiu de la meva carta no és altre que contestar el cromet aparegut la seva pàgina web sobre la persona que l'havia visitada intentant trobar informació sobre "dónde donar semen en València". Mai ho hagués fet, si l'altre dia un company de la feina no m'hagués comentat que la meva visita havia portat cua, i que, fins i tot, havia donat peu a certs comentaris en el món d'Internet. Davant d'això vull fer una sèrie de precisions:
1) que no té res d'estrany que la gent s'interessi per saber on es por donar semen a València, sobretot si vol que els seus gens fructifiquin a la seva ciutat.
........ continua a estoig de moneries
Col.laboracions literàries amb altres pàgines blogs:la mentira/
I Semana blogerótica Llegiu la nota que hi ha la pàgina del mentider. Els cromets d'aquest color apareixeran concentrades a la pàgina de "la mentira" i podreu llegir les diferents aportacions a estoig de moneries i
(creades per a guardar-hi aquesta mena de troballes), suave es la noche, correveydile i trafalgarsur
bon profit
mas
Us poso el text de la pàgina de la mentida perquè sàpigeu de que va
Queda solemnemente inagurada la I Semana blogerótica, cuyos actos principales y secundarios tendrán lugar en esta misma bitácora y en Cromets, notes de color
¿Por qué una tontería de este calibre?
Principalmente, dos búsquedas en google, que al principio nos hicieron reír, pero que nos dejaron pensativos después. Mediante "Semen valenciano" monades(o algo así), uno pude llegar y llega a Masfield, y con las búsquedas que ya les he citado para su hartazgo (pechos pequeños, felaciones...) y delectacción, a laMentira. En ambas ocasiones, se pidió un "qué decirle" a la persona que entra en una bitácora con búsquedas de ese pelaje. Movidos por la ociosidad y un poquito de mala leche, la Mas y losDurmientes pondremos textos más o menos eróticos en sendas bitácoras, con el objeto de tender trampas a esos buscadores, pero sobre todo para echar unas risas. Como quiera que cromets es leída en parte por un público quasinfantil, nos centraremos en el tema aquí. Quedan avisados.
la mentira
mas