cromets

cromets
de color
de col.lecció
arxius
 
 remant

Cromet 88. De la sèrie" cromets de xat". Cromet enviat per un nou habitant de la sala, que a la manera d'Ulisses sap vol encarar les ballates d'una manera pràctica i enginyosa.

Mas

Cavall de Troia

Feia ja més de dos anys que navegava amb relativa seguretat
pels enredosos camins d'Internet i tanmateix aquesta tasca
no era per mi un motiu de trobada amb altra gent.Més aviat,
Internet em resultava una solitària manera més de passar
una estona, un temps on la meua voluntària solitud remetia
una mica davant l'aparent interactivitat de la Xarxa.Però
per a mi, un sessió televisiva era inclús més
socialitzadora que la Web, en tant en quant sempre podia
compartir comentaris i opinions sobre els programes amb
decenes de usuaris televisius del meu entorn més inmediat,
cosa que amb Internet no em passava.Els fòrums, xats,
correus, etc eren coses alienes a les meues inquietuds,
fins l'extrem de considerar als assidus als xats com a
fauna evolutivament emparentada amb els seguidors
dels "Gran Hermano","Operación Triunfo" o "Crónicas
Marcianas".Així doncs, era el canditat imperfecte per a
descobrir els xats.

Una de les coses que té la solitud ( la solitud ben
portada ) és el savi escepticisme front qualsevol dogma de
fe, fins i tot enfront dels principis personals més
peregrins, que dissortadament solen ser els que més ens
defineixen de cara la societat.Com que el bon solitari no
té que donar explicacions a ningú ( excepte a si mateix ),
ni aparentar cap rol social (excepte el que cadascú tria ),
els canvis d'opinió i acció són menys traumàtics i
profitosos, sense la tara del conservadurisme.

Així m'enfrontí jo un dia al desig aventurer de xatejar per
primera vegada, sense cap instrucció prèvia.En realitat, el
meu desig personal més aviat voltava per la necessitat de
fer alguna cosa novedosa i diferent, que em catalitzara
fora d'eixe avorriment profund en el que estava inmers, i
que fa que poc a poc comences a no desitjar res.El Xat va
ser només allò que en aquell moment més a mà tenia.I va
funcionar.

Ara tinc un arma més.Una eina tecnològica que emprar front
al tedi social.Un cavall de Troia amb qui véncer, encara
que siga una batalla entre moltes, a l'aïllament
improductiu que em provoca la pròpia tecnologia de l'oci
que impera en la nostra societat.

Un xat pot ser mai serà una excursió per la serra, ni un
calurós concert de música tradicional.I qué?

Vent
mas
 
red arabian




Cromet 85. Cromet repetit...   per necessitats del guió. La traducció a l'anglès és una gentilesa de  la nostra corresponsal a Sant francisco.. Ara sí que els que entren d'altres països podran pescar alguna cosa:-) Que consti que només és un divertimento ( és que demà tinc una exposiició oral i he agafat aquest tema.... que dolenta que sóc....)...
es que vaig curta de temps i bé aprofitarem el que tenim, oi??.  thanks very much.... aigua!!!



Mas  que ha demanat ajuda..



life is a chat room




Life is a chat room The other day, when visiting Suso de Toro’s webpage, I read in one of his bottles thrown in the sea (this is what he calls his articles) that people have now found in chat rooms the dialog they lack in real life. The author indicates that paradoxically, this shows a failure to communicate outside the Internet. This situation (which is new to us, but has been going on for 10 years already in places like the USA) gives us cause for reflection.

 Are there places around us where we could carry a peaceful conversation like the ones our parents and grandparents had? Let’s see. They exist on paper. There is even a wider selection of bars, clubs and all sorts of places that people could go to than before. What has changed then? What have people found in the multiplicity of chat rooms that exists in the Internet? The answer is easy: the possibility to choose, decide who to speak with, and about what at any given time: morning, noon, afternoon and night.

Years ago, when work hours were not as flexible and men and women did not share the same conversations, people used their spare time to exchange opinions, complaints, and secrets in specific places: men at the café, and women at the marketplace, streets, and roofs. These conversations made them feel
they were part of the world around them. With the massive invasion of the media, mainly television, this situation changed and people were left without their stage. Conversations diminished along with the opportunities to express their moods. The telephone also contributed to this reduction in interpersonal communication. What a paradox, right? Yes, letters which used to be the other
form of intimate expression, died also.
With the arrival of the Internet, which used to appear distant and inaccessible
to people with no computer skills, things started changing, and ironically have gone back to the way they used to be. Well, not exactly the way they used to be because people are not the same. The massive introduction of women in the work place, and their liberation from the servitude to the household obligations has caused a crisis in interpersonal relations. Neither men nor women are the way they used to be. The concept of traditional family has become unstable and this chaos has caused a general confusion that in time will lead to a more open and equal model of society. In the meantime, people need a place to discuss their concerns. And this is what we see everyday in the chat rooms. People pour their joys, sorrows, doubts, dreams, laughter, interests and fears. Men and women, without segregation. And, fortunately is not done separately.

The actors on this stage belong to both sexes, and for the first time in history, they have been able to meet face to face without masks –even though many claim everyone lies. Lying, which happens often but not all the time, is what has allowed us to play and rethink life while talking to an unknown individual. Chat rooms made it possible for men and women to meet equally, and to learn from one another without concern for physical appearance being able to speak their minds.

 This task that could be called educational or social is comparable to the roll that schools used to play. Is the Internet the new school of the XXI century? The answer is yes if it prepares people for real life and allows each person to express their true self. People learn to be more understanding, educated, humble, loving, open, seeking, and any other adjective that we may want to add, and they then learn to apply these qualities in real life. Let’s not take into consideration any negative effects like the possibility of someone being hooked to the Internet 24 hours a day unable to finish school or looking for a job, only finding meaning on this stage. But this does not invalidate the fact that the scale sides with the positive effects. Chat rooms have allowed the game of life, and its ability to carry on without differences. They have empowered people to use words again, in real time or via e-mail. Ultimately, they have brought meaning to our innate ways to create in this world using the word.

written by mas cafe blues
translator: aigua




plebuit poetry
mas
 

Cromet 79. de la sèrie "cromets de col.leccionistes:-)". Enviat per un jugador de cromets professional que ha tingut el detall d'enviar-me'n un de la seva col.lecció particular. la mentira

Mas

Hotel de la Reunión

c/ Sidi Ifni, 1039. Madrid



De: Cruz Bão, Miguel (habitación 5069), a D. Martín Martí Martínez, subencargado de cocina, caprichos, comodidades para clientes y otras penas del alma. Madrid, 15 de Agosto de un año de estos.

Estimado maître, o lo que sea:

Quisiera que Vd. me hiciese llegar, a mayor brevedad posible, un launch ligero y frío a base de emparedados para una persona; le ruego el queso no demasiado fundido ni recién cortado, el pan tierno pero ligeramente tostado, no se me vaya con la mano; de beber desearía agua con gas, pero que no lleve mucho, que los excesos –ya lo sabrá Vd.– siempre son malos, ni muy fría ni a temperatura ambiente, que es lo que mejor templa el cuerpo. También me satisfaría un zumo de naranja, cómo no, recién exprimido y sin colar, y algún articulito de chocolate, que un día es un día; rogaría me pongan toallas de un color más claro y, si pudiera ser, me despierten Vds. a las ocho de la mañana, tomaré el desayuno en la Sala Royal, café no muy cargado y tostadas; y eso es casi todo, tan sólo añadir que mi cama es fría y mis noches tristes desde hace tiempo, y perdone que no use metáforas originales, pero ya sabrá usted que las penas dan mucho que pensar y poco que inventar; quisiera también decirle que cuento los días en función de las noches en vela, que voy dejando un surco de tristezas y de esperanzas partidas por toda la casa, que las paredes de esta habitación de hotel se me vienen encima; quisiera que supiese, señor maître o lo que sea, que me falta ella en todos los rincones de mi cuerpo, que las alegrías son pocas y cortas, que un millón de rostros son un solo rostro en este laberinto luminoso que es la soledad, que no hay extensión más grande que mi herida, que por doler me duele hasta el aliento y perdone de nuevo que no sea original; que el canto de los pájaros me inquieta, y que mi propia voz me desorienta; atentamente, Miguel Cruz Bão, habitación 5069 del hotel de la Reunión.

Oscar



mas
 
Cromet 77. De la sèrie "autors que ens van ensenyar a ballar".. Novel.lista Xilè, 1924-1996, amb qui vaig ballar el que no ballava a les discoteques. Apte per a lectors que no tinguin presa i a qui els agradi degustar la lectura com un bon vi. crometsd'autors

Mas

José Donoso, José Donoso

`Uno escribe para decir algo que no sabe. Escribe para saber algo. Escribir es un proceso de conocimiento'', decía frecuentemente el escritor.
“Al escribir estilicé, sublimé, exageré, condené, defendí, idealicé”.

mas
 
Cromet 74. de la sèrie "cromets de xat". Enviat per una que deia que només venia a mirar i, més per on s'ha quedat a mirar-nos-:)

Mas

EL MEU XAT

Oh! Benvinguts passeu, passeu....
Per qui començo? Per les més petoneres del xat? Com va la ONG? Funciona? Potser algún día arribaré a fer els petons com vosaltres, ara encara no en sé, peró em féu molta enveja. Potser si, potser algún día m’apuntaré a PSF. Feu-m’hi lloc nenes que vinc!!
Uffffffff!!! Quin fum que hi ha per aquí.Nenes que feu?? Que jugueu amb llumins?
Ahhh! Passa-me’l, maca!!!
És un cascavell aixó que sona? Ara arriba un bufó poeta amb transtorns de personalitat, a la nit es transforma i de tant en tant deixa que qui(m) més ens agrada tregui el cap, oi popi?
Hola princep de les tenebres, ens direu res avui?

Mirage

Continua a...crometsdexat



mas
 
Cromet 73. Cromet del meu nom CROMET CROMETS....... (eiii, no es propaganda, ehh, només és per als que no saben el que és un cromet i sempre em parlend de tazos i pokemons... . Doncs , no, que les nostres manetes no haguessin tingut prou foces per fer-los posar cara amunt.....

apa, a disfrutar:-)

Mas

Propostes de jocs literaris interessants

cromos
cromos
cromos

proposta literària

.contratext
castillos

gravats, cromos...estampetes del teu sant/a preferit( potser hi trobes el teu)... etiquetes, postals, fotos, litpgrafies, contes, programes de cinema, diaris... Imatges del passat ens visiten Encara podreu quedar bé davant els amics :-)

Esta es la pagina de la librería Maestro Gozalbo, donde puede encontrar diferentes objetos de coleccionismo, como postales, fotos, etiquetas, cromos, programas de cine, estampas y grabados. ufffffffff, quina pàgina més maca!!! plena de cromos antics, que es poden imprimir, ....mmm

antiquitats

gifs
mas
 
Cromet 72. de la sèrie "cromets poètics". Cromet que ens ha portat la Tramuntana

MERCAT DE ROSES crometspoètics

mas
 
Cromet 70 . Invitació a participar en la nova sèrie " autors amb qui vaig perdre la virginitat o que ens van donar les claus del coneixement"
Autors i autores amb qui em vaig endinsar en el bosc i em van ensenyar les dreceres de la vida.
Com a mostra d'agraïment per haver estat els primers amics, amants i mestres que em van oferir en secret els elisirs necessaris per entendre i experimentar virtualment tot el ens reservava la vida: riures, dolor, plaer.
Sense ells tot hagués estat més dificil.."

Kisses... Mas
mas
 
Cromet 68. Dites i proverbis.



Consolacions ( premis de...)
al mal temps, bona cara
al pot petit hi ha la bona confitura
més val això que una patada al fetge
no hay mal que por bien no venga
a las penas, punyalades.
más cornadas da el hambre...

Motivacions altruistes
no es pot donar res per perdut
al mal temps, bona cara

Coaccions de família
qui paga, mana
a la taula i al llit, al primer crit
a la taula d'en Bernat qui no hi és no hi és comptat

Expulsions del paradís
bon vent i barca nova
això és tot..........

Revelacions - que limiten
no diràs blat que no estigui al sac i ben lligat
tanto fue el cántaro a la fuente..
no por mucho madrugar, amanece más temprano
no és or tot el que llueix
piensa mal y acertarás
torres más altas cayeron

Desconsideracions ensimismades
ande yo caliente, riase la gente
tonto, el último
fer la puta i la ramoneta

Indefensions primerenques
anar amb el lliri a la mà

Satisfaccions que omplen
ser un estoig de moneries
carinyo amb ceba
són carn i ungla

Interaccions que desgasten
ets el cul d'en jaumet, que no para ni deixa parar quiet
ets un sac de nervis
el muerto al hoyo y el vivo al bollo

Oposicions


Proposicions


Invitacions a actuar

si no ho fas ara quan ets jove.....

Insinuacions carregades de sentit
i no ho dic per tu... eh

estimacions inútils
Vols dir.....?

Temptacions perilloses
Jo hi posaria la mà al foc..

..................



mas dita

mas
 
Cromet 67. sèrie "banners d'internet

"I divide all readers into two classes: Those who read to remember and those who read to forget."

mas
 
Cromet 65. de la sèrie "pensaments" El protagonista d'aquest cromet té com a nick el silenci, company que de tant ens fa uns privats reveladors...

Mas

Te compro tus pensamientos decias, cuando me quedaba en silencio. Yo te miraba y sonreia; intentabas captar mi atención, sin saber que eras el protagonista de la mayoria de ellos.

Más tarde te diste cuenta y no tuviste necesidad de comprarlos. Cada dia te los regalaba, hasta que aprendiste a leerlos



Pilar

PENSAMENTS

L'altre dia, em va tornar a acompanyar el meu amic, el silenci. Em va dir que tinc la sort de no haver de justificar el fet de viure, perquè la meva vida té un gran sentit per a mi. Això em va donar seguretat i confiança per continuar la lluita diària.

També em va dir a cau d'orella que és molt fàcil estimar quan sents que t'estimen. Llavors vaig agafar ànims per reinventar l'amor cada dia.

Em va fer recordar que he conegut una persona plena de poesia, que a partir d'ara m'acompanyarà en els pensaments i amb qui podré compartir alguns moments i algunes reflexions. Aquest fet em demostra que les relacions amb els altres no són fruit de l'atzar sinó que es fan i et sorprenen dia a dia.

Quan em va parlar de la mare, fent-me veure que s'ha fet gran, em va invadir el cor de tristesa, però al mateix temps em va murmular: "Tranquila, ella ha sigut feliç". Van passar pel meu cap una sèrie d'imatges que van confirmar el que em deia el meu amic. Es va obrir davant meu un horitzó que em mostrava un nou camí ple de tendresa.

Fins una altra, estimat silenci. Tant de bo que m'acompanyessis més sovint.

pvh



"Un espíritu sagrado reside dentro de nosotros, observador de nuestro males y guardián de nuestros bienes, el cual nos trata tal como es tratado por nosotros".

SÉNECA

mas
navegants
premsa
contacta
<notes de color>