11.2.02
Cromet 79. de la sèrie "cromets de col.leccionistes:-)". Enviat per un jugador de cromets professional que ha tingut el detall d'enviar-me'n un de la seva col.lecció particular. la mentira
Mas
Hotel de la Reunión
c/ Sidi Ifni, 1039. Madrid
De: Cruz Bão, Miguel (habitación 5069), a D. Martín Martí Martínez, subencargado de cocina, caprichos, comodidades para clientes y otras penas del alma. Madrid, 15 de Agosto de un año de estos.
Estimado maître, o lo que sea:
Quisiera que Vd. me hiciese llegar, a mayor brevedad posible, un launch ligero y frío a base de emparedados para una persona; le ruego el queso no demasiado fundido ni recién cortado, el pan tierno pero ligeramente tostado, no se me vaya con la mano; de beber desearía agua con gas, pero que no lleve mucho, que los excesos –ya lo sabrá Vd.– siempre son malos, ni muy fría ni a temperatura ambiente, que es lo que mejor templa el cuerpo. También me satisfaría un zumo de naranja, cómo no, recién exprimido y sin colar, y algún articulito de chocolate, que un día es un día; rogaría me pongan toallas de un color más claro y, si pudiera ser, me despierten Vds. a las ocho de la mañana, tomaré el desayuno en la Sala Royal, café no muy cargado y tostadas; y eso es casi todo, tan sólo añadir que mi cama es fría y mis noches tristes desde hace tiempo, y perdone que no use metáforas originales, pero ya sabrá usted que las penas dan mucho que pensar y poco que inventar; quisiera también decirle que cuento los días en función de las noches en vela, que voy dejando un surco de tristezas y de esperanzas partidas por toda la casa, que las paredes de esta habitación de hotel se me vienen encima; quisiera que supiese, señor maître o lo que sea, que me falta ella en todos los rincones de mi cuerpo, que las alegrías son pocas y cortas, que un millón de rostros son un solo rostro en este laberinto luminoso que es la soledad, que no hay extensión más grande que mi herida, que por doler me duele hasta el aliento y perdone de nuevo que no sea original; que el canto de los pájaros me inquieta, y que mi propia voz me desorienta; atentamente, Miguel Cruz Bão, habitación 5069 del hotel de la Reunión.
Oscar
3.2.02
Cromet 72. de la sèrie "cromets poètics". Cromet que ens ha portat la Tramuntana
MERCAT DE ROSES crometspoètics
MERCAT DE ROSES crometspoètics
2.2.02
Cromet 70 . Invitació a participar en la nova sèrie " autors amb qui vaig perdre la virginitat o que ens van donar les claus del coneixement"
Autors i autores amb qui em vaig endinsar en el bosc i em van ensenyar les dreceres de la vida.
Com a mostra d'agraïment per haver estat els primers amics, amants i mestres que em van oferir en secret els elisirs necessaris per entendre i experimentar virtualment tot el ens reservava la vida: riures, dolor, plaer.
Sense ells tot hagués estat més dificil.."
Kisses... Mas
Autors i autores amb qui em vaig endinsar en el bosc i em van ensenyar les dreceres de la vida.
Com a mostra d'agraïment per haver estat els primers amics, amants i mestres que em van oferir en secret els elisirs necessaris per entendre i experimentar virtualment tot el ens reservava la vida: riures, dolor, plaer.
Sense ells tot hagués estat més dificil.."
Kisses... Mas
1.2.02
Cromet 65. de la sèrie "pensaments" El protagonista d'aquest cromet té com a nick el silenci, company que de tant ens fa uns privats reveladors...
Mas
Te compro tus pensamientos decias, cuando me quedaba en silencio. Yo te miraba y sonreia; intentabas captar mi atención, sin saber que eras el protagonista de la mayoria de ellos.
Más tarde te diste cuenta y no tuviste necesidad de comprarlos. Cada dia te los regalaba, hasta que aprendiste a leerlos
Pilar
PENSAMENTS
L'altre dia, em va tornar a acompanyar el meu amic, el silenci. Em va dir que tinc la sort de no haver de justificar el fet de viure, perquè la meva vida té un gran sentit per a mi. Això em va donar seguretat i confiança per continuar la lluita diària.
També em va dir a cau d'orella que és molt fàcil estimar quan sents que t'estimen. Llavors vaig agafar ànims per reinventar l'amor cada dia.
Em va fer recordar que he conegut una persona plena de poesia, que a partir d'ara m'acompanyarà en els pensaments i amb qui podré compartir alguns moments i algunes reflexions. Aquest fet em demostra que les relacions amb els altres no són fruit de l'atzar sinó que es fan i et sorprenen dia a dia.
Quan em va parlar de la mare, fent-me veure que s'ha fet gran, em va invadir el cor de tristesa, però al mateix temps em va murmular: "Tranquila, ella ha sigut feliç". Van passar pel meu cap una sèrie d'imatges que van confirmar el que em deia el meu amic. Es va obrir davant meu un horitzó que em mostrava un nou camí ple de tendresa.
Fins una altra, estimat silenci. Tant de bo que m'acompanyessis més sovint.
pvh
"Un espíritu sagrado reside dentro de nosotros, observador de nuestro males y guardián de nuestros bienes, el cual nos trata tal como es tratado por nosotros".
SÉNECA
Mas
Te compro tus pensamientos decias, cuando me quedaba en silencio. Yo te miraba y sonreia; intentabas captar mi atención, sin saber que eras el protagonista de la mayoria de ellos.
Más tarde te diste cuenta y no tuviste necesidad de comprarlos. Cada dia te los regalaba, hasta que aprendiste a leerlos
Pilar
PENSAMENTS
L'altre dia, em va tornar a acompanyar el meu amic, el silenci. Em va dir que tinc la sort de no haver de justificar el fet de viure, perquè la meva vida té un gran sentit per a mi. Això em va donar seguretat i confiança per continuar la lluita diària.
També em va dir a cau d'orella que és molt fàcil estimar quan sents que t'estimen. Llavors vaig agafar ànims per reinventar l'amor cada dia.
Em va fer recordar que he conegut una persona plena de poesia, que a partir d'ara m'acompanyarà en els pensaments i amb qui podré compartir alguns moments i algunes reflexions. Aquest fet em demostra que les relacions amb els altres no són fruit de l'atzar sinó que es fan i et sorprenen dia a dia.
Quan em va parlar de la mare, fent-me veure que s'ha fet gran, em va invadir el cor de tristesa, però al mateix temps em va murmular: "Tranquila, ella ha sigut feliç". Van passar pel meu cap una sèrie d'imatges que van confirmar el que em deia el meu amic. Es va obrir davant meu un horitzó que em mostrava un nou camí ple de tendresa.
Fins una altra, estimat silenci. Tant de bo que m'acompanyessis més sovint.
pvh
"Un espíritu sagrado reside dentro de nosotros, observador de nuestro males y guardián de nuestros bienes, el cual nos trata tal como es tratado por nosotros".
SÉNECA