Cromet 37. cromet de diumenge, pel.lícules que també juguen als cromets. Comentari a la darrera pel.lícula pertanyent a l'estètica del grup Dogma. Com que n'he vist unes quantes i m'agraden ( sobretot Celebration, no us la perdeu) penso que val la pena que faci comanyia als altres cromets. Un cromet amb imatges sempre permet visualitzar el que nosaltres estem fent a través d'aquestes fotos fixes.
La propera vegada, o avui si tinc temps, aquests cromets arreplegats de la premsa escrita barcelonina els traduiré al català, posant uns noteta que ho indiqui, ok? No vull, que pel fet de copiar-los de l'original castellà, no puguem llegir crítica cinematogràfica en català. Per tant no us estireu els cabells, eh! que això té una solució ràpida. No farem allò que li han fet al Pobre Harry Poter, que ha de parlar-nos a través de subtítols, no senyor!. Aquí, els articles de la premsa editada a Barcelona sortiran en la llengua que els pertoca.

Mas

Un Dogma de risa
LLUÍS BONET MOJICA
ITALIANO PARA PRINCIPIANTES
Dirección y guión: Lone Scherfig
Intérpretes: Anders W. Berthelsen, Peter Gantzler, Lars Kaalund
Fotografía: Jorgen Johansson
Producción: Ib Tardini. Dinamarca, 2000. T.O.: "Italiensk for begyndere". D.: 108 minutos

El voto de castidad fílmica que Lars von Trier y su joven pupilo Thomas Vinterberg se sacaron de la manga en 1995, el llamado decálogo Dogma, ya cuenta con su primera representante femenina. En "Italiano para principiantes", la directora Lone Scherfig, de 42 años, consigue la proeza de reconciliar el Dogma con la risa. Y, proeza aún mayor, transforma en sensible comedia coral los encuentros, desencuentros y avatares de una serie de personajes vapuleados por la vida.

Todos sobrellevan frustraciones y desengaños. La galería resulta particularmente atroz. De un joven pastor luterano, destinado a una parroquia cuyo antiguo y enloquecido párroco se niega a abandonar, pasando por una ex gloria del fútbol local que ahora regenta (bueno, en realidad casi insulta a los heroicos clientes) el bar del estadio que un día presenció sus triunfos.

El elenco se completa con dos mujeres que descubrirán lazos que ni presumían, así como el timorato conserje del hotel donde provisionalmente se aloja el pastor, que en las funciones religiosas luce la consabida gorguera que ya llevaban los severos clérigos de las películas de Dreyer. Que el pastor se haga amigo del mencionado conserje timorato (creación que le valió a Peter Gantzler el premio al mejor actor en la Semana de Valladolid, donde "Italiano para principiantes" obtuvo la Espiga de Oro), propicia que éste le confiese su amor secreto por una camarera. Ella es la única italiana verdadera que transita por esta función sobre solitarios en búsqueda de sí mismos y de un alma gemela.

Tan variopinto grupo coincide en un cursillo de italiano donde exorcizan sus demonios interiores y fraguan una relación que será decisiva para cada uno de ellos. Ha reconocido Lone Scherfig que dejó amplio margen de libertad a sus actores, quienes pudieron modificar diálogos e introducir variaciones en el comportamiento de unos personajes que, tal vez por eso, se revelan tremendamente humanos, próximos y auténticos.

Con notoria sutileza y una aparente facilidad, que en realidad encubre un laborioso proceso creativo, Lone Scherfig transforma en comedia, narrada con tono directo y aparentemente simple, un tremebundo catálogo de desgracias, carencias afectivas y soledades. Que, sin embargo, esta película suscite nuestra sonrisa cómplice, revela el talento de una cineasta capaz de observar la vida como realmente es: una mezcla de humor, drama, derrota e ínfimas victorias.


_________________________________________________________________________________________________________

Cromet 33. Sèrie PROSES POÈTIQUES

Cromets guanyats a un jove que va assabentar-se de l'existència del joc dels cromets
d'una manera indirecta.
En aquest cas, a través d'un privat literari amb una amiga del xat. Els trobareu a la capseta dels cromets guanyats

Mas:-)


Plor d’amor


Nit fosca, tenebrosa. És tard, fa estona que els pares
dormen. Fora, al carrer, no para de ploure. Un fi però
intens mantell d’aigua impedeix que pugui veure, com ...


y el rumor volvió al cielo

Las siete y media de la tarde. El sol se oculta tras
las montañas y deja paso a una noche que promete. Sí,
esta noche soñaré contigo. Después de un largo día de
sol, el frío se mete en mi cuerpo y casi vence al
cálido recuerdo que tengo de ti.

.....

Cromet 6. els poemes que m'agraden.



AUSIAS MARCH (1397 - 1459)

Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.

Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.
Com l'ermità qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.

cromet 1

La capseta de cartró contenia només 6 cromets, restes de jugades compartides anys enrera. Les imatges de la nena amb el barretet i la cistella de flors, el gatet, flors, i nens que recordaven un passat que s'obria a una descoberta constant, vingueren de cop als seus ulls. Es va fregar les mans, per escalfar-les una mica i poder provar de nou la màgia de la picada. Quants cromets nous li reservava el seu volteig?