Dimecres, 24 de març
Joan Barril: "Les llengües del poder"
Fa anys, la missa es deia en llatí. Algú va decidir que el llatí era una llengua difícil per a la gent i va decidir dir la missa en la llengua dels fidels. Era una bona intenció, però encara avui, en la mateixa llengua dels fidels, hi ha dificultats per comprendre el que es diu i el que es vol transmetre. Problemes, doncs, d'interpretació.També la justícia va entendre que no podia prescindir dels ciutadans. Fins al punt que algunes cultures jurídiques van considerar que el poble, representat per un jurat, era qui millor podia entendre i dictar les sentències als seus semblants. Era també una bona intenció, però vagin a l'Administració de justícia i provin de comprendre els arguments de les sentències. Fins i tot en el supòsit que la justícia els hagi donat la raó, difícilment entendran els motius profunds d'aquesta raó. Un altre problema d'interpretació. (...)
continua a guanyats
Estem d'enhorabona. Ja tenim la versió digital 
L'Arch de Sant Martí. 12d'abril 1885. Redacció
Editorial. Molts ciutadans del Principat, del País Valencià i de les Illes solen mirar la catalanitat de Catalunya Nord amb força prejudicis, com si es tractés només d’un rerefons folklòric, irrecuperable com a realitat cultural i social. Aquesta visió és molt esbiaixada, fruit de la desinformació i la manca de contacte directe amb els nord-catalans. La prova és que fa gairebé dos mesos que el 
Desde que he sabido que hay más moléculas en una simple gota de agua que estrellas en todas las galaxias juntas, he perdido el respeto al universo, sobre todo si se considera que nuestro cuerpo está formado sólo de agua en sus tres cuartas partes. Es más fascinante y misterioso mirar hacia abajo que hacia arriba. (...)
Per nosaltres, els anys són la mesura de la biologia i no obstant són, en realitat, un concepte que sorgeix de l'astronomia. Tal dia com avui, la Terra es trobava respecte del Sol en la mateixa posició en què està ara. Això és, al capdavall, un any: el període de temps en què tot torna a ser igual. Les fulles dels arbres, la temperatura, la línia de l'ombra sobre el terra, el tacte de les mans dins del mateix abric, l'aroma de la llenya que crema en alguna xemeneia, el color del mar i la boirina sopera de les cuines. En dies com el d'avui ens sobrevé una temptació recopilatòria. Es dóna per suposat que la vida és el que s'ha viscut. Això és el que s'experimenta en aquest últim dia del calendari. Però serà a partir de demà quan considerarem que potser la vida és realment tot allò que ens espera i que tot el que s'ha viscut no és una altra cosa que preàmbul, formació, deformació, somni o pròleg.(...)